Propietat de la família Tomàs (cal Catxurro) que tenien una botiga de carn de porc i embotits a la plaça Major de Tàrrega, al costat de cal Esqué. La finca tenia uns 16 jornals de terra.
Els primers ocupants de qui tenim constància són el Ventura Pané i la seva esposa Ramona Folch que la varen habitar sobre els anys trenta fins l’any 1943, juntament amb els seus fills Pau, Miquel i Joan.
L’any 1944 s’hi varen instal·lar l’Agustí Puig i la seva esposa Maria Vendrell amb els seus fills Emília, Carme i Joan. Estant a la masia va néixer el darrer fill, el Lluís i plegats varen ocupar la casa fins l’any 1962, no obstant els fills es varen anar casant i deixant la casa per formar nova llar.
Masia amb distribució atípica puig a baix hi havia una entrada i la cuina amb un petit espai per menjar, el menjador pròpiament dit era dalt juntament amb les habitacions, però no era utilitzat gairebé mai. L’estable i el corral era a la part del darrera. Al davant de la casa hi havia una glorieta, tipus marquesina coberta amb una enfiladissa que donava ombra i aixopluc, un espai molt bonic i acollidor, sobretot a l’estiu. Hi havia dues cisternes que s’omplien amb l’aigua del canal.
Tenien mosso i al corral vaques que munyien cada dia. La llet la duien a una família de la plaça Vila i allà la venien al detall. La casa no tenia llum i per tal de veure-s’hi ho feien amb llum d’oli, carburo i espelmes. Em diu la Carme Puig, que hi va viure fins el dia que es va casar, que a l’hivern anaven a dormir molt aviat, que anaven al poble amb bicicleta i que passaven per la masia Albareda on recollien els germans Casteràs per anar amb ells. Quan anaven a peu passaven pel davall de la “canterilla”.
La masia ara està enderrocada i no en queda res, em diu la Carme amb posat melancòlic:
“Tanco els ulls i veig la masia talment com era. Em dol no tenir-ne cap foto però fins i tot així, veig els pares i els germans, en tinc tants bons records”!.
L’any 1962 l’Agustí i la Maria varen marxar i llavors va venir el José Extremera i la Mercedes amb dues filles, la Conchi y la Esperenza i un fill que es deia Francisco. Van portar la finca com a masovers fins l’any 68 aproximadament, que es varen traslladar a la masia el Pera.
Als anys 80 ho va comprar el Clarisó (Cirera), van plantar arbres fruiters i de llavors ençà l’explota aquest propietari. Era situada a la partida de la “Plana”, al camí que va de la torra “El Quico” fins al canal.
Ver la página principal con todas las experiencias
Ruta La Plana d'Anglesola