A l’entorn del carrer Xile i en el lloc anomenat La Plana, on abans hi havia la masia de Can Bertran, a principis de segle XX es va urbanitzar una ciutat-jardí que van promoure diferents propietaris indians que tornaven de Xile. D’entre les construccions que s’hi van bastir cal mencionar Ca la Rosa, Can Plantada, la Torre Gajú o Marbà, la Torre Riba o Ezpeleta, la Torre Samaranc, la Torre Teixidor o la Torre Vilardell.
Ca la Rosa, coneguda també amb els noms de Can Riba o Can Ramoneda respon a una casa bastida entre mitgeres de regust eclèctic costejada per un rubinenc enriquit a Amèrica. Destaca la seva simetria marcada per les seves obertures sempre en nombre de dos. Consta de planta baixa, pis i golfes. Enmig dels balcons hi ha una finestra amb decoració gòtica que pertanyia a una antiga masia que va existir en aquest terreny. Una galeria de maó vist d’arcs sustentats per columnes salomòniques recorre les golfes. Una cornisa decorada amb trencadís corona la façana de pedra de l’edifici.
L’habitatge de Can Plantada o Academia Balmes, construït entre mitgeres, sobresurt per la seva façana emmarcada per dues pilastres estriades coronades per dues pinyes, un sòcol arrebossat i un acroteri ondulat amb una cartel·la el·líptica central. A la planta baixa les obertures són la porta i finestres balconeres, mentre que al pis superior dues balconeres per banda emmarquen un balcó de grans dimensions a la part central. Per sobre de les obertures hi ha respiralls de ceràmica. La façana dibuixa un carreuat fet d’estuc.
El mestre d’obres Eduardo Cortina dirigí la construcció de la majestuosa casa unifamiliar de la Torre Gaju, anomenada també Torre Marbà, una de les característiques de la qual és la seva ornamentació. Presenta en un dels laterals una torre adossada, que sobresurt de la teulada i que presenta una coberta de ceràmica vidriada. Tant a la façana principal com a la torre predominen els balcons amb balustrada, damunt les quals hi predominen els relleus de garlandes i medallons. Altres elements decoratius són les motllures i relleus florals dels angles de les façanes i les pilastres de la planta baixa i el primer pis.
L’actual Ateneu ocupa l’anomenada Torre Riba o Torre Ezpeleta. Aquest és un exemple d’habitatge unifamiliar que construí el Mestre d’obres Francesc Rovira seguint el dictats d’un modernisme de característiques ornamentals senzilles. Ressegueix la casa una tanca amb balustres i pilars rematats per trencadís ceràmic de colors.
En un lateral i per sobre del primer pis s'alça una torre quadrangular amb coberta de ceràmica vidriada. Els murs són llisos, sense decoració i arrebossats en blanc. Un dels elements que donen fesomia a aquest habitatge són els balcons i finestres de formes corbes amb baranes de ferro i les diferents impostes.
La Torre Samaranch o Escola Estel és un edifici cantoner, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, envoltat de jardí. Destaca la cornisa suportada per mènsules prefabricades amb una alternança de tríglifs i mètopes esgrafiades amb motius florals o amb petites obertures corresponents a les golfes. La cornisa està rematada amb una balustrada de pedra artificial. A les cantonades hi ha la representació de dues pilastres. Els esgrafiats dels murs imiten la forma de carreus. Les obertures estan emmarcades per motllures perimetrals. La façana interior del carrer nou presenta un porxo que sustenta una balconada mitjançant columnes de ferro forjat.
La Torre Teixidor pren el nom del seu propietari que la va adquirir quan encara s’estava construint sota la direcció del mestre d’obres Narcís Marcet. Es tracta d’una casa de planta quadrada amb una torre piramidal truncada amb coronament metàl·lic revestida de teula de ceràmica vidriada, bastida al centre de la coberta, amb ventilacions als quatre costats. La façana principal presenta un cos sobresortit a la part central capçat per una forma semicircular. A la façana oposada tres obertures donen a una balconada correguda a manera de balustrada. Esgrafiats de temàtica floral i terracotes decoren els murs de l’edifici amb un arrebossat que únicament es trenca als angles on aquest imita carreus de pedra.
El 1911 al carrer de la Plana de Can Bertran es va construir la Torre Vilardell sota la direcció de Francesc Rovira i Narcís Marcet. Elements com el coronament ondulant de l’edifici, la balconada de pedra calada o la ornamentació de les façanes i obertures amb llindes amb relleus florals confereixen a aquest habitatge característiques pròpies del corrent modernista.
