Casa de la Vila de Torà: de l’Antic Hospital dels Pobres al cor institucional de la vila
Casa de la Vila de Torà és molt més que la seu de l’Ajuntament. Darrere la seva façana renaixentista s’amaga la història d’un edifici que va néixer amb una funció assistencial i que, amb el pas dels segles, s’ha convertit en un dels principals referents del patrimoni arquitectònic del municipi. L’actual consistori ocupa l’antic Hospital dels Pobres, construït al segle XVI al costat del desaparegut Portal de l’Ofrera, un conjunt que encara avui conserva bona part del seu caràcter monumental.
Quina és la història de la Casa de la Vila de Torà?
La història de la Casa de la Vila de Torà comença durant un període de prosperitat econòmica de la població. Al segle XVI es decidí construir un nou hospital per substituir el que existia al carrer del Forn, que es trobava en estat ruïnós.
El nou edifici, conegut com a Hospital dels Pobres, es va aixecar al costat del Portal de l’Ofrera i incorporava una capella dedicada als sants Cosme i Damià, patrons dels metges i protectors dels malalts, una dedicació plenament coherent amb la funció assistencial del conjunt.
La transformació de l’edifici en seu del govern municipal començà ja al segle XVII, quan es condicionà una estança de l’hospital perquè hi poguessin reunir-se els jurats i cònsols de la vila. Fins aleshores, els consells generals se celebraven a la plaça de l’Església, convocats a toc de campana, o bé a la plaça del Pati.
Actualment, la Casa de la Vila de Torà, antic Hospital dels Pobres, està reconeguda com a Patrimoni Arquitectònic Català, fet que en confirma el seu elevat valor històric i arquitectònic.
Com va néixer la Casa del Consell de Torà?
La creació de la Casa de la Vila de Torà està documentada des de l’any 1516, quan el duc de Cardona, Ramon Folc, acceptà la petició presentada per la Universitat i els jurats de la vila per disposar d’una Casa del Consell i d’una tenda del blat.
L’autorització, però, comportava una contraprestació singular: els habitants de Torà havien de lliurar anualment dues gallines al duc i als seus successors cada dia de Nadal, un cens que simbolitzava la dependència senyorial pròpia de l’època.
Aquell mateix any, el Consell General acordà reformar l’hospital perquè assumís també les funcions administratives del municipi, iniciant una nova etapa en la història de l’edifici.
Com és l’arquitectura de la Casa de la Vila de Torà?
La Casa de la Vila de Torà és un magnífic exemple de l’arquitectura renaixentista catalana del segle XVI. Construïda amb filades regulars de carreus de pedra, presenta una composició sòbria i equilibrada que encara avui conserva l’elegància dels antics palaus renaixentistes, malgrat les nombroses intervencions que ha experimentat.
L’edifici s’organitza en dos cossos diferenciats, corresponents a l’antic hospital i a la desapareguda capella dels Sants Cosme i Damià.
Què destaca de la façana de la Casa de la Vila de Torà?
La façana principal de la Casa de la Vila de Torà és un dels conjunts renaixentistes més interessants de la vila.
A la planta baixa sobresurt el gran portal adovellat d’arc de mig punt, que corresponia a l’antic hospital, amb una robusta porta de fusta de doble batent.
Al seu costat es conserva la portada de l’antiga capella, l’únic element que ha arribat fins als nostres dies després de les reformes contemporànies. Aquesta porta, de línies rectes i motllurades, és un magnífic exemple del Renaixement català.
A la llinda hi destaca un escut amb una mà orientada cap avall, mentre que a l’entaulament apareixen les inicials IHS, coronades per un frontó triangular. Als costats s’hi poden llegir les cartel·les amb la inscripció «ANY 1589», que documenten la cronologia de l’obra.
Damunt del frontó s’obre una gran finestra motllurada, mentre que el primer pis del conjunt es completa amb altres finestres rectangulars amb ampit i motllures esgraonades.
La planta superior està formada per una elegant galeria de deu finestres d’arc escarser, recolzades sobre una cornisa llisa. Tot el conjunt queda rematat per una cornisa amb sanefa dentada, un detall ornamental que recorre tota la façana i reforça la unitat compositiva de l’edifici.
Què queda de la capella dels Sants Cosme i Damià?
La capella annexa a la Casa de la Vila de Torà estava dedicada als sants Cosme i Damià, patrons dels metges, en relació directa amb la funció hospitalària de l’edifici.
Durant la Guerra Civil de 1936, la capella va patir importants destrosses i es destruí completament el seu retaule.
L’any 1980, amb les obres d’ampliació de l’Ajuntament, la capella desaparegué gairebé del tot. Només es conservà la seva façana renaixentista, integrada dins l’actual edifici consistorial, fet que permet mantenir viu el record d’un dels espais més singulars del conjunt original.
Quins altres elements patrimonials conserva la Casa de la Vila de Torà?
A l’extrem occidental de la Casa de la Vila de Torà es pot observar la reconstrucció de l’antic Portal de la Vila, una de les antigues entrades al recinte emmurallat.
Aquest portal es va aixecar entre els segles XVI i XVII coincidint amb la construcció de la renglera de cases que tancaven la plaça del Vall pel costat de ponent, convertint-se en una peça fonamental per entendre l’evolució urbanística del nucli històric de Torà.
Per què visitar la Casa de la Vila de Torà?
Visitar la Casa de la Vila de Torà és descobrir un edifici que resumeix bona part de la història de la població. Hospital, capella, casa del Consell i actual ajuntament conviuen en un mateix espai que ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la seva personalitat arquitectònica.
La combinació d’elements renaixentistes, la conservació de la portada de l’antiga capella, la galeria superior i el record del desaparegut Hospital dels Pobres converteixen la Casa de la Vila de Torà en una de les construccions civils més representatives del patrimoni històric del municipi i en una visita imprescindible per comprendre l’evolució institucional i urbana de la vila.
Ver la página principal con todas las experiencias
Torà