Casa número 50
És un habitatge de planta baixa i dos pisos construït el 1918. Cal destacar el treball de forja de les baranes dels balcons amb un motiu decoratiu de roseta més típic del modernisme que no pas l’estil arquitectònic de la casa que es correspon ja amb el moviment noucentista.
Les obertures del primer pis es trobem emmarcades per una garlanda decorativa amb palmeta al centre, a manera de guardapols. A la planta baixa una doble arcada d’arc rebaixat unida sense pilastra és l’element més destacat de la part baixa de la casa.
Cases números 40 i 42
Les cases 40 i 42 del carrer Masricart són cases entremitgeres construïdes el 1917 marcant la seva divisòria un eix de simetria de tot el conjunt, ja que foren concebudes com una sola unitat d’edifici com ho demostra el coronament compartit.
Cadascuna d’elles es composa de planta baixa amb dues obertures i dos pisos amb també dues obertures cadascun. Les obertures del primer pis donen a un balcó corregut, mentre que al segon pis es corresponen amb balcons singulars.
La decoració es redueix a unes bandes per sobre de les obertures del primer i segon pis i unes garlandes florals als marcs de les obertures del primer pis. A sobre les portes d’entrada als habitatges hi trobem un forjat amb l’any i les inicials del propietari. Cal destacar també el forjat del seus balcons.
