El castell de Masricard més que un castell és un casal senyorial gòtico-renaixentista del segle XVI l’estructura del qual respon a les remodelacions portades a terme per les famílies Castellví i Ponç , senyors de Masricard en aquella època, tot i que el mas Ricard documentalment apareix citat ja a començament del segle XIII, quan el 1228 pertanyia a un tal Antolí , i no es descarta la presència d’una anterior vil·la romana, car apareixen alguns elements romans a les seves parets, com una làpida reaprofitada en una de les cantonades.
Entre el tal Antolí i els Castellví (segles XIV i XV) foren senyors de Masricard un tal Ricard que li donà nom a la casa i la família Llorenç que adquiriren el casal als hereus del citat Ricard. De finals del segle XVII fins a la seva venda l’any
El conjunt s’articula a l’entorn d’un gran pati central que actua de distribuïdor de les diferents dependències. Una escala ens porta a les dependències de la planta noble. Així a la planta baixa hi hauria les quadres i celler, la presó i alguna dependència destinada al batlle i al comú, a la planta superior hi hauria les dependències i habitacions del senyors. Per damunt hi hauria les golfes, on s’emmagatzemaven i s’assecaven el fruits i el gra, fet que explicaria la filera d’obertures que asseguraven una bona ventilació.
Els materials utilitzat a la construcció són més aviat materials pobres, utilitzant sovint la tàpia i el paredat de pedra. Les voltes de planta baixa són de rajola. La part més sòlida de la construcció és el sòcol de la façana principal de pedra, que entre els seus carreus n’alberga alguns d’alguna estructura romana anterior.
L’accés a la façana principal és a través d’un gran portal adovellat, al damunt del qual hi ha una finestra coronella . La resta de finestres són rectangulars, una d’elles amb guardapols renaixentista. La galeria superior és del segle XVIII com ho data una pedra. L’última refecció data de finals del segle XX quan va ser restaurada.