Castell de Rodonyà ***

Castell de Rodonyà: el castell-palau dels Tamarit entre vinyes, poder i memòria

Castell de Rodonyà presideix el nucli antic com una arquitectura que encara permet llegir la història del territori. No és només una antiga fortalesa medieval: l’edifici que ha arribat fins avui és sobretot el resultat de la transformació d’un antic recinte castral en un castell-palau de traça gòtica tardana i renaixentista, vinculat durant segles als Tamarit i al govern de la baronia de Rodonyà.

Situat entre el Gaià i els contraforts meridionals del Montmell, el castell també manté una relació estreta amb el paisatge agrícola que l’envolta. Isidre Pastor explica que l’arquitectura senyorial del conjunt es va adaptar tant a les necessitats residencials com a les de l’explotació agrària.

Un castell medieval que va acabar convertint-se en palau

Del primer recinte fortificat a la residència dels Tamarit

Les notícies sobre els orígens són escasses i les fonts no coincideixen del tot en la manera d’establir la primera referència. Isidre Pastor situa les primeres referències a un castell a mitjan segle XII i relaciona els primers dominis amb els Lotger. L’Ajuntament de Rodonyà, en canvi, assenyala que el castell sembla que ja existia el 1214 i considera 1310 la primera notícia documental.

A començament del segle XIV, els Tamarit ja apareixen vinculats al castell. El 1409, Bernat de Tamarit va adquirir les jurisdiccions civil i criminal de Rodonyà, i el castell es va consolidar com a centre de la baronia de Rodonyà, que comprenia també Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.

Però la imatge actual correspon sobretot a una altra etapa. Durant la segona meitat del segle XVI, els Tamarit van emprendre una profunda reforma per adequar la seva residència al seu estatus. Pastor descriu el resultat com “l’imponent castell-palau que coneixem avui dia”.

Una arquitectura que parla de poder i de vida quotidiana

Merlets, portal adovellat i grans finestrals

La primera impressió és la d’un edifici robust. El Castell de Rodonyà és una construcció rectangular, de més de 20 metres per costat, articulada al voltant d’un pati central. El coronament emmerletat conserva l’aparença defensiva, mentre que el portal principal, d’arc de mig punt, presenta grans dovelles de pedra.

Les finestres permeten afinar molt més la lectura de l’edifici. A les façanes conviuen finestrals lobulats de tradició gòtica amb altres obertures de motlluració més pròpiament renaixentista. Una de les peces més expressives és el gran finestral ornamentat amb motius polilobulats, coronat per un mainell amb un capitell decorat amb motius vegetals.

No són simplement finestres obertes en un mur. Formen part del programa arquitectònic amb què els Tamarit van voler donar una nova imatge a la seva residència.

Tres plantes, tres maneres d’habitar el castell

La distribució interior també explica aquesta transformació. La planta baixa concentrava les funcions productives: les anomenades botigues del gra, de l’oli i del vi, juntament amb un gran celler que ocupava bona part de l’ala septentrional.

La primera planta era l’espai residencial dels senyors, amb la sala gran, la capella, les cambres privades, la cuina i una latrina. A la planta superior hi havia les golfes, un espai més diàfan destinat a usos diversos i a les estances del servei. Al centre, el pati interior articulava el conjunt i amagava sota seu la cisterna.

Les sitges expliquen la riquesa que sostenia la baronia

Cinc estructures excavades directament a la roca

Una de les aportacions més valuoses de l’arqueologia ha estat descobrir que el Castell de Rodonyà era també un centre d’emmagatzematge i gestió de la producció agrícola.

Durant les intervencions arqueològiques vinculades a la rehabilitació es van localitzar cinc sitges excavades en el basament rocós. N’hi ha de dimensions diferents: les més grans arriben a uns 4,30 metres de fondària i 2,75 metres d’amplada màxima.

Pastor interpreta aquestes estructures dins la funció econòmica del castell. Durant segles, l’emmagatzematge del gra va tenir un paper central, tant pel que provenia de l’explotació senyorial com per les rendes i tributacions de la baronia. A finals del segle XVIII, part de les dependències es van adaptar a una producció vitivinícola cada vegada més important.

Incendis, abandonament i una nova vida municipal

La història del Castell de Rodonyà també està marcada pels conflictes polítics. La implicació dels Tamarit en la causa austriacista durant la Guerra de Successió va comportar la destrucció i l’incendi de l’edifici. Posteriorment, ja sota els Vilallonga, un altre incendi durant la Guerra del Francès va contribuir a la seva ruïna i abandonament.

El canvi definitiu va arribar al segle XX. L’Ajuntament va adquirir el conjunt i el castell va acollir les escoles públiques municipals, una escola bressol i locals socials. La rehabilitació contemporània ha recuperat l’edifici per a nous usos públics i culturals.

Una llegenda nascuda al cor de Rodonyà

El pou i les dones de l’altre món

El patrimoni de Rodonyà no viu només en els documents. La tradició popular ha conservat la història del Pou de Rodonyà, que segons la llegenda hauria estat excavat al mig de la plaça per un dels primers senyors del lloc.

La narració explica que els treballadors, quan havien aprofundit molt, van sentir cantar i passar farina les dones de “l’altre món”. El senyor hauria ordenat aturar els treballs i tapar el pou. La llegenda va guanyar força quan, a finals del segle XIX, unes fortes pluges van provocar l’aparició d’un gran clot a la plaça.

No és una dada arqueològica ni històrica, sinó memòria oral; precisament per això té un altre valor. Recorda que al voltant del castell també es va construir un imaginari popular.

Un castell que encara forma part del paisatge de Rodonyà

A Festacatalunya ens agrada descobrir monuments que no han quedat reduïts a una postal. El Castell de Rodonyà és un d’aquests casos: les seves façanes expliquen l’ascens dels Tamarit, les sitges revelen l’economia de la baronia, els finestrals mostren l’ambició arquitectònica d’una residència senyorial i el pati conserva la memòria física de l’edifici.

Però hi ha alguna cosa més. Després de segles d’incendis, canvis de propietat, abandonament, escola i rehabilitació, el castell continua ocupant un lloc central dins Rodonyà.

Entre els merlets i les vinyes, entre la pedra treballada i les sitges excavades a la roca, el Castell de Rodonyà conserva una història que no és només la dels seus senyors: és també la del poble que ha acabat fent seu aquest antic castell-palau.