Castell de Rodonyà: el castell-palau dels Tamarit entre vinyes, poder i memòria
Castell
de Rodonyà presideix el nucli antic com una
arquitectura que encara permet llegir la història del territori. No és només
una antiga fortalesa medieval: l’edifici que ha arribat fins avui és sobretot
el resultat de la transformació d’un antic recinte castral en un castell-palau
de traça gòtica tardana i renaixentista, vinculat durant segles als Tamarit
i al govern de la baronia de Rodonyà.
Situat entre el Gaià i els contraforts meridionals del Montmell, el castell també manté una relació estreta amb el paisatge agrícola que l’envolta. Isidre Pastor explica que l’arquitectura senyorial del conjunt es va adaptar tant a les necessitats residencials com a les de l’explotació agrària.
Un castell medieval que va acabar convertint-se en palau
Del primer recinte fortificat a la residència dels Tamarit
Les
notícies sobre els orígens són escasses i les fonts no coincideixen del tot en
la manera d’establir la primera referència. Isidre Pastor situa les primeres
referències a un castell a mitjan segle XII i relaciona els primers
dominis amb els Lotger. L’Ajuntament de Rodonyà, en canvi, assenyala que el
castell sembla que ja existia el 1214 i considera 1310 la primera notícia
documental.
A
començament del segle XIV, els Tamarit ja apareixen vinculats al castell. El
1409, Bernat de Tamarit va adquirir les jurisdiccions civil i criminal de
Rodonyà, i el castell es va consolidar com a centre de la baronia de Rodonyà,
que comprenia també Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Però la imatge actual correspon sobretot a una altra etapa. Durant la segona meitat del segle XVI, els Tamarit van emprendre una profunda reforma per adequar la seva residència al seu estatus. Pastor descriu el resultat com “l’imponent castell-palau que coneixem avui dia”.
Una arquitectura que parla de poder i de vida quotidiana
Merlets, portal adovellat i grans finestrals
La
primera impressió és la d’un edifici robust. El Castell de Rodonyà és
una construcció rectangular, de més de 20 metres per costat, articulada
al voltant d’un pati central. El coronament emmerletat conserva l’aparença
defensiva, mentre que el portal principal, d’arc de mig punt, presenta grans
dovelles de pedra.
Les
finestres permeten afinar molt més la lectura de l’edifici. A les façanes
conviuen finestrals lobulats de tradició gòtica amb altres obertures de
motlluració més pròpiament renaixentista. Una de les peces més expressives és
el gran finestral ornamentat amb motius polilobulats, coronat per un
mainell amb un capitell decorat amb motius vegetals.
No són simplement finestres obertes en un mur. Formen part del programa arquitectònic amb què els Tamarit van voler donar una nova imatge a la seva residència.
Tres plantes, tres maneres d’habitar el castell
La
distribució interior també explica aquesta transformació. La planta baixa
concentrava les funcions productives: les anomenades botigues del gra, de l’oli
i del vi, juntament amb un gran celler que ocupava bona part de l’ala
septentrional.
La primera planta era l’espai residencial dels senyors, amb la sala gran, la capella, les cambres privades, la cuina i una latrina. A la planta superior hi havia les golfes, un espai més diàfan destinat a usos diversos i a les estances del servei. Al centre, el pati interior articulava el conjunt i amagava sota seu la cisterna.
Les sitges expliquen la riquesa que sostenia la baronia
Cinc estructures excavades directament a la roca
Una
de les aportacions més valuoses de l’arqueologia ha estat descobrir que el Castell
de Rodonyà era també un centre d’emmagatzematge i gestió de la producció
agrícola.
Durant
les intervencions arqueològiques vinculades a la rehabilitació es van
localitzar cinc sitges excavades en el basament rocós. N’hi ha de
dimensions diferents: les més grans arriben a uns 4,30 metres de fondària
i 2,75 metres d’amplada màxima.
Pastor interpreta aquestes estructures dins la funció econòmica del castell. Durant segles, l’emmagatzematge del gra va tenir un paper central, tant pel que provenia de l’explotació senyorial com per les rendes i tributacions de la baronia. A finals del segle XVIII, part de les dependències es van adaptar a una producció vitivinícola cada vegada més important.
Incendis,
abandonament i una nova vida municipal
Del
poder senyorial a l’escola del poble
La
història del Castell de Rodonyà també està marcada pels conflictes
polítics. La implicació dels Tamarit en la causa austriacista durant la Guerra
de Successió va comportar la destrucció i l’incendi de l’edifici.
Posteriorment, ja sota els Vilallonga, un altre incendi durant la Guerra del
Francès va contribuir a la seva ruïna i abandonament.
El canvi definitiu va arribar al segle XX. L’Ajuntament va adquirir el conjunt i el castell va acollir les escoles públiques municipals, una escola bressol i locals socials. La rehabilitació contemporània ha recuperat l’edifici per a nous usos públics i culturals.
Una llegenda nascuda al cor de Rodonyà
El pou i les dones de l’altre món
El
patrimoni de Rodonyà no viu només en els documents. La tradició popular ha
conservat la història del Pou de Rodonyà, que segons la llegenda hauria
estat excavat al mig de la plaça per un dels primers senyors del lloc.
La
narració explica que els treballadors, quan havien aprofundit molt, van sentir
cantar i passar farina les dones de “l’altre món”. El senyor hauria ordenat
aturar els treballs i tapar el pou. La llegenda va guanyar força quan, a finals
del segle XIX, unes fortes pluges van provocar l’aparició d’un gran clot a la
plaça.
No és una dada arqueològica ni històrica, sinó memòria oral; precisament per això té un altre valor. Recorda que al voltant del castell també es va construir un imaginari popular.
Un castell que encara forma part del paisatge de Rodonyà
A
Festacatalunya ens agrada descobrir monuments que no han quedat reduïts a una
postal. El Castell de Rodonyà és un d’aquests casos: les seves façanes
expliquen l’ascens dels Tamarit, les sitges revelen l’economia de la baronia,
els finestrals mostren l’ambició arquitectònica d’una residència senyorial i el
pati conserva la memòria física de l’edifici.
Però
hi ha alguna cosa més. Després de segles d’incendis, canvis de propietat,
abandonament, escola i rehabilitació, el castell continua ocupant un lloc
central dins Rodonyà.
Entre els merlets i les vinyes, entre la pedra treballada i les sitges excavades a la roca, el Castell de Rodonyà conserva una història que no és només la dels seus senyors: és també la del poble que ha acabat fent seu aquest antic castell-palau.