❮
❯
Situat a 229 metres d’altitud, es conegut com el mirador del Segrià per les magnífiques vistes de l’horta del Segre, Lleida i les planes que condueixen vers l’Urgell i Tarragona. És un dels típics tossals pelats que voregen la vall baixa del Segre i que han estat habitats per diverses civilitzacions des de la prehistòria fins l’actualitat. Es constata un poblat ibèric i la presència musulmana amb un castell que va donar nom al poble i que formava part de la línia defensiva musulmana de l’horta de Lleida; posteriorment el tossal fou ocupat per la repoblació cristiana.
El material que més s’ha trobat és ceràmica feta amb torn i pintada, la ceràmica comuna feta a torn i ceràmica a mà. Els fragments de ceràmica més antics són del segle IV aC (ceràmica àtica) i del segle I aC (imitació del que els arqueòlegs cataloguen com Campaniana B).
Del castell d’Alcoletge es conserven les restes d’una petita torre quadrada o rectangular que s’aixecava a la zona nord del turó. Al segle XIX el tossal fou habilitat també com a cementiri que va estar vigent fin l’any 1917 (possiblement d’aquí prové el nom de Tossal dels Morts).
Avui en dia al tossal es conserven unes fortificacions i trinxeres de la guerra civil absolutament recomanables de visitar. El conjunt construït el 1938 per l’exèrcit republicà, consta d’una trinxera coberta amb volta de ciment que, amb la típica ziga-zaga, uneix els tres llocs on eren col·locats els tiradors. Pel mig del tossal hi passa una galeria que des de l’extrem oriental del mur de carreus passa transversalment per a enllaçar amb la trinxera; abans, però, deixa unes dues petites cambres de ciment on hi ha petits armaris per a les municions.
El 2001 i 2002 es va dur a terme una intervenció que va consistir en la neteja de les trinxeres de la Guerra Civil, l’arranjament de l’accés per vianants del recinte, amb la corresponent senyalització descriptiva de l’àmbit, la consolidació dels murs medievals i del cementiri vell. Amb motiu de la segona fase de la canalització d’aigua per abastir a Lleida i els nuclis urbans de la zona de regadiu del Canal de Pinyana, el 2007 es va dur a terme una prospecció per estudiar l’impacte de l’obra sobre el patrimoni històric i arqueològic.
La seva proximitat al “Centre d’Interpretació del patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró”, situat a uns escassos 160 metres, fa que sigui un complement natural i necessari de la visita a l’esmentat centre, ubicat al bell mig del carrer Major de la localitat.
El material que més s’ha trobat és ceràmica feta amb torn i pintada, la ceràmica comuna feta a torn i ceràmica a mà. Els fragments de ceràmica més antics són del segle IV aC (ceràmica àtica) i del segle I aC (imitació del que els arqueòlegs cataloguen com Campaniana B).
Del castell d’Alcoletge es conserven les restes d’una petita torre quadrada o rectangular que s’aixecava a la zona nord del turó. Al segle XIX el tossal fou habilitat també com a cementiri que va estar vigent fin l’any 1917 (possiblement d’aquí prové el nom de Tossal dels Morts).
Avui en dia al tossal es conserven unes fortificacions i trinxeres de la guerra civil absolutament recomanables de visitar. El conjunt construït el 1938 per l’exèrcit republicà, consta d’una trinxera coberta amb volta de ciment que, amb la típica ziga-zaga, uneix els tres llocs on eren col·locats els tiradors. Pel mig del tossal hi passa una galeria que des de l’extrem oriental del mur de carreus passa transversalment per a enllaçar amb la trinxera; abans, però, deixa unes dues petites cambres de ciment on hi ha petits armaris per a les municions.
El 2001 i 2002 es va dur a terme una intervenció que va consistir en la neteja de les trinxeres de la Guerra Civil, l’arranjament de l’accés per vianants del recinte, amb la corresponent senyalització descriptiva de l’àmbit, la consolidació dels murs medievals i del cementiri vell. Amb motiu de la segona fase de la canalització d’aigua per abastir a Lleida i els nuclis urbans de la zona de regadiu del Canal de Pinyana, el 2007 es va dur a terme una prospecció per estudiar l’impacte de l’obra sobre el patrimoni històric i arqueològic.
La seva proximitat al “Centre d’Interpretació del patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Piró”, situat a uns escassos 160 metres, fa que sigui un complement natural i necessari de la visita a l’esmentat centre, ubicat al bell mig del carrer Major de la localitat.
