Ermita de Sant Blai de Tivissa: una ermita entre cingles, història i senderisme
Ermita de Sant Blai de Tivissa és un dels espais més singulars de l’entorn de Tivissa, tant pel seu valor patrimonial com per la relació que manté amb les tradicions locals, els camins antics i el senderisme. Situada en un paratge elevat, als peus dels cingles de la serra de Llaberia, l’ermita forma part d’un espai molt vinculat a la vida popular del municipi.
No és només un edifici religiós aïllat. Al seu voltant hi ha una zona d’esbarjo amb taules i bancs de pedra, la Font de Sant Blai i l’antic camí de ferradura que pujava des de Tivissa. És precisament aquesta combinació d’elements la que explica bona part de la importància que ha tingut el lloc al llarg del temps.
Una ermita del segle XIX amb antecedents més antics
L’actual Ermita de Sant Blai de Tivissa correspon al segle XIX. Segons les fonts de Turisme de Tivissa, la construcció està relacionada amb el rector Pere Rius, mentre que l’Enciclopèdia Catalana situa l’edifici actual l’any 1858 i el descriu dins del corrent neogòtic.
L’interior presenta una sola nau d’uns 20 metres de llarg per 6 d’amplada, amb sis capelles laterals. Abans de la Guerra Civil hi havia dos altars: el principal, dedicat a Sant Blai, i un altre dedicat a Sant Francesc. Aquest darrer altar, datat entre els segles XVII i XVIII, va desaparèixer l’any 1936.
La història del lloc, però, va molt més enrere.
Les restes del castell de Sant Blai
A prop de l’ermita es conserven restes que han estat relacionades amb el castell de Sant Blai. El topònim apareix documentat ja l’any 1174, i durant anys s’havia plantejat la possibilitat d’un origen musulmà per a aquesta fortificació.
Les interpretacions històriques han relacionat aquestes restes amb el sistema defensiu medieval de Tivissa. Això converteix la visita a l’ermita en una oportunitat per entendre un paisatge on el patrimoni religiós i les traces de l’arquitectura militar medieval comparteixen espai.
Quan se celebra la romeria de l’Ermita de Sant Blai de Tivissa?
La romeria de l’Ermita de Sant Blai de Tivissa se celebra tradicionalment el diumenge posterior al 3 de febrer, festivitat de Sant Blai. És una de les expressions més vives de la tradició local i transforma durant unes hores el paratge de l’ermita en un espai de reunió.
La jornada comença amb la missa i continua amb activitats de caràcter popular com les sardanes, el vermut, la caldereta de tros i els jocs tradicionals. La caldereta es prepara i es reparteix com a part de l’àpat col·lectiu de la celebració.
Més que una simple excursió fins a l’ermita, la romeria manté el sentit de trobada entre veïns, famílies i visitants. És també el moment en què el paratge recupera una funció social que està íntimament vinculada a la seva història.
Les taules de pedra i la Font de Sant Blai
Al voltant de l’ermita hi ha taules i bancs de pedra integrats en la zona d’esbarjo. Aquest mobiliari forma part de l’espai on tradicionalment es concentra bona part de l’activitat més festiva de la romeria, especialment els moments de descans i de dinar.
No hem trobat documentació fiable que permeti atribuir aquestes taules a una colla concreta o identificar qui les va construir. Per tant, aquest és un d’aquells detalls de la memòria local que mereixeria ser documentat a partir de testimonis veïnals o dels arxius municipals.
Un altre element important del paratge és la Font de Sant Blai, situada en aquest mateix entorn. La seva presència està estretament relacionada amb l’espai de descans i trobada que envolta l’ermita i ajuda a entendre per què aquest indret ha funcionat tradicionalment com a punt d’arribada i reunió.
Un camí antic que avui forma part del GR 7
L’accés tradicional a l’Ermita de Sant Blai de Tivissa es feia pel camí de ferradura que comunicava l’ermita amb el poble. El recorregut conserva bona part del caràcter dels antics camins de muntanya i permet arribar-hi caminant des de Tivissa.
Actualment, aquest itinerari està relacionat amb el GR 7, un dels grans senders de recorregut de Catalunya. I aquí apareix una dada especialment curiosa de la història del senderisme català.
El 2 de març de 1975, a l’entorn de Sant Blai, es va pintar la primera marca blanca i vermella d’un sender de gran recorregut de la península Ibèrica. La senyalització estava vinculada a l’inici del GR 7. Cinquanta anys després, la FEEC va commemorar aquest episodi l’any 2025.
Així, caminar avui fins a l’ermita significa recórrer també un petit tram de la història del senderisme de llarg recorregut.
Un espai on patrimoni i tradició continuen connectats
L’Ermita de Sant Blai de Tivissa conserva el valor d’un indret que ha sabut mantenir diferents capes de la seva història: l’arquitectura religiosa del segle XIX, les restes medievals del seu entorn, els antics camins, la font, les taules de pedra i, sobretot, una romeria que continua reunint la comunitat.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais en què el patrimoni no queda tancat dins d’un edifici, sinó que continua formant part de la vida del poble. Sant Blai és, precisament, un d’aquests llocs: un paratge al qual s’arriba caminant, on encara es comparteix taula i on la tradició continua tenint una data marcada al calendari.
