Església de la Sagrada Família a Navàs

L’església de la Sagrada Família fou construïda el 1897, d’estil neoclàssic i reformada a finals dels anys 30, ampliant-se la capçalera, després dels incendis de 1934 i 1936. És de línies molt sòbries de clar entroncament amb una arquitectura de factura acadèmica.

El 29 d'agost de 1897, es va beneir la primera església que va tenir Navàs. Només hi havia les quatre parets i la teulada. Se'n desconeix l'arquitecte.

Es va obrar l'interior de l'església seguint l'estil neoclàssic: es feren les voltes, s'enguixà i es pavimentà. Es va aixecar sobre la façana un petit campanar d'espadanya el 1908. També es construí la Rectoria al sud de l'església el 1906. Tot això ja fou obra del mestre d'obres navassenc Pau Duarri.

L’any 1909, l'Església de Navàs es constitueix en Parròquia i la del Mojal va passar a ser sufragània de la primera.

Entre 1928 i 1931, es construí el nou campanar, dissenyat per l'arquitecte modernista Bernardí Martorell Puig. Està fet d'obra vista i coronat amb una cúpula recoberta de ceràmica vidriada. S'ha convertit en un signe d'identitat de Navàs.

Els dos incendis soferts per l'Església el 1934 i el 1936 van propiciar una reforma de l’edifici. Passats cinc anys de la guerra, comença la reconstrucció i l'ampliació de l'església. Es manté el tram de les naus i s'amplia per la capçalera amb un creuer i tres absis. Es corona amb una imponent cúpula. Es basteix una nova Rectoria, al lloc de l'antiga. L'arquitecte de dites obres fou el barceloní Alexandre Tintoré Oller. El 16 de setembre del 1950, es beneí la nova Església. El 1954, es va consagrar l'Altar Major, fet de pedra.

La decoració interior

El procés de decoració de l'interior de l'Església va durar més de quaranta anys, des del 1955 fins el 1997. L'autor en fou Joan Torras Viver, artista pintor de Sant Feliu de Llobregat (1929-2021). Hi va fer les pintures murals i en dissenyà diverses obres. L'escultor Francesc Juventeny Boix (1906-1990) tallà en pedra les imatges de la Puríssima i del Sagrat Cor.

A l'absis sud, hi ha l'Altar la Puríssima (1955-57). El 29 de maig del 1955, es va estrenar el retaule. El 8 de desembre del 1957, es van mostrar les pintures. Recorden diversos moments de la vida de la Mare de Déu. A l'absis nord, hi ha l'Altar del Sagrat Cor (1959). El 29 de juny del 1959, s'inaugurà tot el conjunt. Les pintures ens passatges ensenyen evangèlics relacionats amb els atributs del Cor de Jesús.

L’any 1962, al costat nord del cancell, es construí el Baptisteri, fet a imitació dels antics baptisteris paleocristians. El 4 de novembre d’aquell any, es va estrenar el Baptisteri i es va beneir la Pica Baptismal.

El 27 de desembre del 1964, s'inauguraren les pintures, relacionades amb el Sagrament del Baptisme.

L’any 1997 es pintà l'Església, es col·locaren vitralls a les finestres de la nau relacionats amb els set Sagraments i es feu nou el cancell. Tot amb el disseny i la direcció artística de Joan Torras.

El 1979 el presbiteri, es feu un nou altar i s'hi col·locà un Retaule dedicat a la Sagrada Família. Fou beneït el 30 de desembre.

El retaule és de ceràmica, amb disseny de Joan Torras i realització de P. Roige. Al centre, hi ha la Sagrada Família; al seu entorn, s'hi mostra la vida religiosa i cívica del poble, al peu del riu Llobregat. A dalt, símbols que fan referència a Sant Genís.

El 25 d'agost de 2013 es va beneir la imatge del patró Sant Genís, col·locada al creuer nord. La imatge és una rèplica de la que hi ha actualment a la Capella de Sant Genís.