Església de Sant Jaume de Tivissa: una arquitectura feta de capes, entre el gòtic i un temple inacabat

Església de Sant Jaume de Tivissa és un dels edificis que millor permet entendre la llarga evolució arquitectònica del nucli antic. Situada a la part alta de la vila, la seva silueta no correspon a una única etapa constructiva: darrere l’aspecte actual hi conviuen un temple gòtic iniciat al segle XIII, reformes renaixentistes, una capella del segle XVIII i les restes d’una ampliació del segle XIX que va quedar inacabada. El resultat és una església poc convencional, feta de capes que es poden llegir tant des de l’exterior com a l’interior.

Quan va començar la història de l’Església de Sant Jaume de Tivissa?

L’origen de l’Església de Sant Jaume de Tivissa es remunta a mitjan segle XIII, quan es va començar a construir el temple gòtic. Era una església d’una sola nau, coberta amb volta de creueria, i amb un absis que passava d’una configuració més plana a una capçalera poligonal.

Les obres es van interrompre durant el segle XIV i el temple va continuar transformant-se en èpoques posteriors. Aquesta interrupció ajuda a entendre una de les seves característiques més interessants: no és un edifici homogeni, sinó el resultat d’una construcció prolongada durant segles.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests edificis precisament així: no només com a monuments, sinó com a llocs on les diferents èpoques han deixat una empremta visible.

Què explica el portal de 1634 de l’Església de Sant Jaume de Tivissa?

Un dels detalls arquitectònics que més bé permeten llegir l’evolució del temple és el portal major, acabat l’any 1634. La portada té dos nivells clarament diferenciats.

A la part inferior, quatre columnes d’ordre jònic emmarquen les obertures i les fornícules. A la superior, dues columnes de tipus salomònic flanquegen una altra fornícula i un òcul. És una façana molt més expressiva que la simplicitat estructural de la nau gòtica i mostra com, segles després de començar les obres, el llenguatge arquitectònic del temple havia canviat completament.

És un d’aquells detalls que poden passar desapercebuts si només es contempla l’església en conjunt. Mirada de prop, la portada explica per si sola el pas del món medieval al Renaixement i al primer barroc.

I què hi aporta el campanar?

També mereix una mirada atenta el campanar, construït durant la segona gran etapa d’obres. S’aixeca sobre una base quadrada i adopta després una planta octogonal, amb dos nivells superiors.

Aquesta combinació de formes geomètriques dona al conjunt una silueta molt característica i contribueix, juntament amb la capella del Roser i els volums de l’ampliació del segle XIX, a l’aspecte tan particular que té l’església quan es contempla des del nucli antic o des de la vall.

Per què la capella del Roser és una de les peces més singulars de l’Església de Sant Jaume de Tivissa?

Al segle XVIII, el temple va incorporar un altre espai de gran presència arquitectònica: la capella del Roser, acabada el 1775. Té planta de creu, una cúpula central, cor i dues sagristies laterals.

El seu volum introdueix una nova escala i una nova manera d’organitzar l’espai dins del conjunt. És un bon exemple de com l’Església de Sant Jaume de Tivissa no es va limitar a conservar l’edifici medieval, sinó que va anar incorporant nous espais segons les necessitats i els gustos de cada època.

Com pot haver quedat una església dins d’una altra?

Aquest és, probablement, el tret més sorprenent de l’Església de Sant Jaume de Tivissa. L’any 1859 es va iniciar la construcció d’un temple molt més gran que havia de substituir l’existent. El projecte preveia aixecar una nova estructura al voltant i per damunt de bona part de l’església antiga.

Les obres van avançar amb la construcció del nou presbiteri, el transsepte coronat per un cimbori octogonal i una volta de canó més elevada. Però el projecte es va interrompre definitivament l’any 1894.

El resultat és excepcional: la nova església no va arribar a completar-se ni l’antiga va desaparèixer. Les dues arquitectures van quedar superposades, de manera que encara avui es poden reconèixer elements del temple gòtic dins del volum posterior. La documentació patrimonial considera aquest procés constructiu inacabat una singularitat dins del patrimoni arquitectònic català.

Quins detalls cal mirar quan entrem a l’Església de Sant Jaume de Tivissa i que acostumin a passar desapercebuts?

Sí. Entre els elements més antics de l’interior hi ha les tres claus de volta dels primers trams gòtics, que corresponen al temple iniciat al segle XIII. També mereix atenció el cor renaixentista, situat als peus de la nau sobre un arc molt rebaixat, una solució que ajuda a entendre les transformacions que va experimentar l’edifici quan les obres es van reprendre al segle XVI.

I hi ha una petita sorpresa fora del temple: al mur del jardí de l’Abadia encara es poden veure restes d’escultures de pedra que formaven part de l’antiga façana gòtica. Són fragments que han sobreviscut als canvis posteriors i que permeten imaginar una façana que avui ja no podem contemplar sencera.

A la capella del Roser, acabada el 1775, també s’hi conserven les grans sitges on es van efectuar enterraments de famílies benestants de la vila. És un detall que relaciona directament l’arquitectura amb la vida social de la Tivissa d’èpoques passades.

Festacatalunya us proposa mirar l’Església de Sant Jaume de Tivissa amb aquesta perspectiva: no només com un punt més del nucli antic, sinó com una arquitectura estratificada, on una portada, una cúpula, una volta o un campanar poden explicar tant com un document històric.