Edifici parroquial d’estil renaixentista i importants elements neoclàssics que no conserva testimonis clars d’un antiga església també dedicada a Sant Miquel documentada des del segle XIV i que sabem que disposava de quatre trams culminats amb un absis de planta semicircular.
L’actual temple és un edifici que inicialment combinava aspectes religiosos amb defensius. La seva construcció es va iniciar vers la segona meitat del segle XVI A finals del segle XIX el temple fou ampliat segons el projecte de l’any 1862 de l’arquitecte Ignasi Jordà i Arnalich, essent l’encarregat d’aplicar-lo el també arquitecte Jaume Ortega. Es va ampliar amb un creuer, cimbori i presbiteri, convertint-se en una església fortalesa com es constata en l’austeritat constructiva i la tronera que es conserva en un dels angles.
La porta principal, presidida per un frontó triangular on es situen tres petites capelletes, és d’arc de mig punt i està flanquejada per dues columnes. El campanar és de planta quadrangular i disposa d’obertures als quatre vents; enquibeix tres campanes dedicades a la Verge del Remei, Santa Bàrbara i Sant Miquel.
