L’església de Santa Magdalena d’Arnes: pedra, història i arquitectura barroca
L’església de Santa Magdalena d’Arnes és un dels edificis que millor expliquen la història arquitectònica de la vila. El temple actual, d’estil barroc, va ser edificat l’any 1693 sobre una església gòtica anterior. El resultat és un conjunt on les formes monumentals del barroc conviuen amb les restes d’un passat medieval que encara es deixa veure als seus voltants.
Per què l’església de Santa Magdalena d’Arnes es va construir sobre un temple anterior?
La història de l’església de Santa Magdalena d’Arnes es remunta, com a mínim, al segle XIII. La parròquia ja apareix documentada els anys 1279 i 1280, i a començament del segle XIV el creixement de la vila va comportar la construcció d’una nova església parroquial gòtica.
D’aquell temple medieval encara en queden vestigis. Les restes es poden apreciar en un pati situat entre l’església actual i l’habitatge del capellà, especialment al costat de la façana nord-est. Aquesta presència silenciosa de l’antic edifici dona a l’església de Santa Magdalena d’Arnes una dimensió històrica poc habitual: el temple que veiem avui conserva, literalment, les traces del que hi havia abans.
Com és l’arquitectura de l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
L’església de Santa Magdalena d’Arnes és un edifici barroc de tres naus i creuer, construït amb una combinació de carreus de pedra i maçoneria. Exteriorment, la solidesa dels murs i els grans contraforts transmeten una arquitectura robusta, mentre que la façana principal concentra bona part de l’ornamentació del conjunt.
La façana nord-est presenta un parament de carreus reforçat per quatre grans contraforts. Entre els elements que hi destaquen hi ha una finestra amb brancals i llinda formada per peces ceràmiques, un detall que introdueix una textura diferent enmig de la contundència de la pedra.
Què destaca de la façana de l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
La façana sud-oest, corresponent a l’accés principal, és probablement l’element més expressiu de l’església de Santa Magdalena d’Arnes. Hi sobresurt una gran portalada barroca de pedra carejada i motllurada, formada per un arc de mig punt i dues pilastres que sostenen visualment la composició superior.
Per damunt de la portalada hi ha una fornícula de grans dimensions amb la figura de Santa Magdalena. La fornícula queda coronada per un frontó arrodonit i un escut, creant una composició vertical que dirigeix la mirada cap al centre de la façana.
El mur és construït amb carreus de pedra escairats i reforçat amb dos contraforts. A l’extrem nord s’hi incorpora el campanar, que acaba de definir la silueta exterior del temple.
Com és el campanar de l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
El campanar de l’església de Santa Magdalena d’Arnes fa cantonada amb el temple i presenta un cos inferior de planta quadrada que culmina en una estructura octogonal. Els dos volums superiors estan articulats amb pilastres i obertures rematades amb arcs, separats per diverses cornises.
A la part superior, una cúpula de lloses de pedra corona la torre. L’accés al campanar es fa mitjançant una escala dividida en dos trams. El primer conserva una volta de totxos a sardinell i graons de peces de pedra motllurades; el segon presenta una volta de rajol ceràmic i graons acabats amb rajola i un llistó de fusta.
Quines altres portalades conserva l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
L’església de Santa Magdalena d’Arnes té una segona portalada a la façana que dona al carrer dels Dolors. La composició és pràcticament idèntica a la de l’entrada principal, però actualment aquesta porta està cegada per un tancament de vidre.
La façana de l’absis, construïda amb carreus de pedra carejada i peces de dimensions més grans a les cantonades, és molt més austera. Hi ha poques obertures, fet que accentua encara més la sensació de solidesa del conjunt.
Com és l’interior de l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
A l’interior, l’església de Santa Magdalena d’Arnes s’organitza a partir de murs de càrrega i pilars de pedra que transmeten el pes de la coberta. Entre aquests elements apareixen voltes d’aresta de rajola ceràmica, que descansen sobre arcs de carreus de pedra.
Els espais interiors estan enguixats i pintats, mentre que els murs perimetrals conserven la maçoneria vista, un contrast que permet apreciar la diferència entre l’acabat interior i la construcció original dels paraments.
El paviment de la nau principal està format per rajoles quadrades amb acabat esmaltat marró. A l’espai del cor, en canvi, es conserva la capa de morter del forjat, probablement com a conseqüència d’unes obres posteriors.
Quina història conserva l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
La història de l’església de Santa Magdalena d’Arnes no acaba amb la seva construcció barroca. El temple va patir els efectes de la Guerra Civil Espanyola, i les fonts patrimonials indiquen que les voltes i les capelles laterals que avui formen part de l’edifici són posteriors al conflicte.
Així, l’espai que actualment contemplem és també fruit de diverses etapes constructives i de reconstrucció. La pedra medieval, el barroc del segle XVII i les intervencions del segle XX conviuen en un mateix conjunt.
Per què visitar l’església de Santa Magdalena d’Arnes?
A Festacatalunya ens agrada descobrir els edificis que permeten llegir la història d’un poble a través de la seva arquitectura, i l’església de Santa Magdalena d’Arnes és especialment interessant per aquesta superposició de temps.
Festacatalunya us proposa mirar més enllà de la façana barroca: observar els contraforts, buscar les restes de l’antiga església gòtica, fixar-se en el campanar i recórrer els carrers dels voltants per entendre com el temple s’integra en el nucli històric d’Arnes.
L’església de Santa Magdalena d’Arnes no és només un edifici del 1693. És el resultat visible d’una història que comença a l’edat mitjana i que ha deixat empremta en cada etapa de la seva arquitectura. Entre carreus, voltes, portalades i restes gòtiques, el temple explica una part essencial de la memòria construïda d’Arnes.
Curiositats
L'església va ser restaurada l'any 1940, dins de les actuacions del "Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones", un organisme creat el 1938 per la dictadura del general Franco i que va durar fins al 1957. L'objectiu d'aquest servei, depenent del Ministeri d’Interior, va ser la reconstrucció de les zones denominades com alliberades, i tenia la finalitat de restaurar el patrimoni espanyol malmès per la guerra i pal·liar els efectes de la guerra, sobretot la reconstrucció d'habitatges en males condicions i la construcció d'albergs.