La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa: una ciutat sobre l’Ebre que encara guarda el nom de Kum

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa ocupa una plataforma elevada sobre la riba esquerra de l’Ebre, amb unes 4,5 hectàrees. Des d’aquest punt es domina la Cubeta de Móra. La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa no era un simple poblat: les excavacions hi han identificat una estructura urbana amb muralla, carrers, habitatges, espais comunitaris i zones de treball.

Com va créixer La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa sobre l’Ebre?

La plataforma triangular està protegida per pendents molt abruptes. L’accés més fàcil es concentra en un pas d’uns 8 metres d’amplada i 120 de llargada. Des d’aquí es controlava el trànsit de l’Ebre i les comunicacions cap a la costa. En el darrer terç del segle III aC, La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa ja presentava una àrea urbanitzada extensa.

La recerca de la Universitat de Barcelona, iniciada el 1998, ha precisat aquesta imatge. La muralla era un dels primers elements del traçat urbà i ordenava l’espai interior.

Què expliquen les torres pentagonals de La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa?

A l’entrada hi ha un dels elements més singulars de La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa: dues torres pentagonals, gairebé bessones, que flanquejaven la porta principal. La torre nord fa uns 12 metres de llarg per 6,40 d’amplada; la meridional, 10,50 per 6,50 metres. La seva forma és excepcional dins l’arquitectura militar ibèrica.

La porta fa uns 3,20 metres d’amplada en el punt més estret i quedava precedida per un pas natural llarg i estret. A La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa, la topografia i l’arquitectura formaven un mateix sistema de protecció.

Com s’organitzaven els carrers de La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa?

Les excavacions han documentat carrers d’uns 10 metres d’amplada i vies secundàries d’uns 2 metres. Els principals permetien el trànsit rodat. A la zona d’accés també hi havia un espai obert d’uns 600 metres quadrats relacionat probablement amb la defensa.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais perquè permeten imaginar La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa com una ciutat recorreguda per persones, animals i carros.

Què revelen les cases de La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa?

Hi ha cases petites i senzilles, però també edificis de més de 250 metres quadrats, amb grans patis i diversos àmbits coberts. Aquesta diferència apunta a una societat estratificada.

Un detall especialment revelador és la casa d’un ferrer, amb forn de forja, enclusa, tenalla fixada al terra, tovera, lingots i restes de fosa de plom. En un altre edifici, d’uns 200 metres quadrats, una gran sala amb una banqueta de tovots, una llar central i un basament de columna ha estat interpretada com un possible espai comunitari de caràcter religiós. Són detalls que donen vida a La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa.

Per què el nom Kum està relacionat amb La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa?

Una troballa singular és un fragment de plom amb una marca d’encunyació i la inscripció ibèrica Kum. El 2020, l’equip investigador va proposar que podia correspondre al nom original de La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa. La hipòtesi es reforça per monedes amb el mateix signe.

Aquest descobriment afegeix una dimensió especialment interessant al jaciment: La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa podria haver tingut capacitat d’encunyació monetària pròpia, un indici de la seva importància dins del territori ilercavó.

Què explica el Tresor de Tivissa sobre La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa?

Les troballes de 1912, 1925 i 1927 van revelar joies, monedes, objectes de bronze i el Tresor de Tivissa: quatre pàteres, onze vasos i dos braçalets d’argent. La vaixella de luxe s’ha relacionat probablement amb celebracions rituals.

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa ofereix també una pista sobre les jerarquies i els rituals d’aquella comunitat. El tresor es conserva actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, però el paisatge arqueològic que li dona sentit continua al Castellet.

Què pot descobrir el visitant a La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa?

La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa permet seguir sobre el terreny les torres de l’entrada, la muralla de compartiments, els carrers, les cases i els espais de treball. La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa uneix la gran escala del paisatge de l’Ebre amb la petita escala de la vida quotidiana.

Festacatalunya us proposa acostar-vos a La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa mirant aquests detalls: una torre pentagonal, una antiga llar, un carrer ample o una peça de plom poden explicar tant com les grans troballes. I entre totes aquestes traces apareix una possibilitat fascinant: que Kum fos el nom amb què aquella ciutat es coneixia a si mateixa.