La “Masieta” o Espai de Cultura Popular Maria Dolors Pueyo de Santa Coloma de Cervelló

Cultura popular i imatgeria de Santa Coloma de Cervelló

La cultura popular i imatgeria de Santa Coloma de Cervelló són molt més que un conjunt de figures festives. Són la memòria compartida d'un poble que ha sabut convertir les seves arrels agrícoles, les seves llegendes i la força del seu teixit associatiu en un patrimoni viu. Gegants, bèsties, danses, música i foc expliquen una història que encara avui continua escrivint-se als carrers, plaça rere plaça, festa rere festa.

Aquest llegat troba el seu punt de referència a l'Espai de Cultura Popular Maria Dolors Pueyo, conegut com La Masieta, un equipament que preserva la cultura popular i imatgeria del municipi i que convida a descobrir el valor d'un patrimoni construït gràcies a la implicació de moltes generacions.

Què representa la cultura popular i imatgeria de Santa Coloma de Cervelló?

Parlar de cultura popular i imatgeria és parlar de la identitat del municipi. Cada figura, cada ball i cada celebració formen part d'un relat que connecta el passat amb el present i que manté viva una manera d'entendre la festa com un espai de participació col·lectiva.

A Santa Coloma de Cervelló, aquesta tradició està profundament vinculada al territori. Les muntanyes de l'Ordal i el Montpedrós, els conreus de cirerers, les vinyes i les antigues masies han inspirat bona part dels personatges i danses que avui formen part del patrimoni festiu.

La cultura popular i imatgeria no es limita a conservar figures. Les fa viure. Cada cercavila, cada correfoc i cada Festa Major renoven un patrimoni que continua evolucionant sense perdre les seves arrels.

Per què l'Espai de Cultura Popular Maria Dolors Pueyo és el cor de la cultura popular i imatgeria?

L'actual Espai de Cultura Popular Maria Dolors Pueyo va néixer amb una vocació molt clara: reunir, conservar i donar valor a la imatgeria festiva de Santa Coloma de Cervelló.

Durant la inauguració de La Masieta, el 20 de febrer de 2022, les entitats de cultura popular van voler dedicar aquest espai a Maria Dolors Pueyo, primera alcaldessa del municipi. La proposta reconeixia el seu compromís amb la preservació del patrimoni cultural i, especialment, la seva voluntat de crear un lloc on tota la cultura popular i imatgeria del poble pogués conservar-se i explicar-se a les futures generacions.

El seu nom recorda que el patrimoni no només es construeix amb figures i objectes, sinó també amb les persones que impulsen projectes capaços de deixar empremta.

Quina imatgeria festiva dona vida a la cultura popular i imatgeria de Santa Coloma de Cervelló?

La cultura popular i imatgeria del municipi és rica i diversa. Cada element té una història pròpia i una manera diferent de relacionar-se amb el territori.

Els gegants Roc i Coloma, la memòria d'un poble agrícola

Els gegants Roc i Coloma representen un hereu i una pubilla vestits segons la indumentària del segle XVII. Els seus noms reten homenatge als patrons del municipi i evoquen una època en què les masies i l'activitat agrícola definien el paisatge de Santa Coloma de Cervelló.

La convivència entre la parella històrica, creada el 1989, i la nova parella estrenada el 2019 simbolitza la continuïtat de la tradició i la voluntat de preservar aquest patrimoni sense renunciar al futur.

Gegantons, capgrossos i figures que expliquen el territori

La cultura popular i imatgeria també es manifesta a través dels gegantons Rosa i David, dedicats als cireraires, l'Antonet, inspirat en la figura del pastor, el Murri, que recorda la presència dels senglars a les muntanyes del municipi, i la Vinyeta, creada des de l'Escola Pla de les Vinyes com a símbol de sostenibilitat i compromís ambiental.

A aquest univers s'hi afegeixen els capgrossos Cirera i Cireró, vinculats a la Festa de la Cirera i l'Agricultura, i el gegantó de l'Escola de la Colònia Güell, que permet als infants viure la festa des de dins.

L'Skarrek i els Diables: quan el foc es converteix en tradició

Poques imatges són tan impactants com l'arribada de l'Skarrek als correfocs. Aquesta gran bèstia de foc acompanya la Colla Drac i Diables de la Colònia Güell i és una de les figures més espectaculars de la cultura popular i imatgeria local.

Al seu voltant, els diables transformen els carrers en un escenari de llum, espurnes i música, mantenint viva una de les tradicions més arrelades de la cultura festiva catalana.

Com expliquen les danses la cultura popular i imatgeria de Santa Coloma de Cervelló?

Les danses tradicionals formen un dels relats més singulars de la cultura popular i imatgeria del municipi. Lluny de ser simples coreografies, representen el pas de les estacions i el cicle de la natura.

Els Llauradors preparen la terra abans de la sembra. Les Espigolaires anuncien l'arribada de la primavera despertant simbòlicament les llavors. Les Fresques evoquen les fonts i les aigües del Montpedrós, mentre que els Cireraires celebren el temps de la collita i els focs de Sant Joan.

El cicle continua amb els Segadors, guardians de la collita dels cereals, els Vinyataires, que converteixen la verema en una celebració comunitària, les Trementinaires, dipositàries dels antics sabers de les plantes remeieres, i els Arboçaires, que tanquen el calendari festiu amb una dansa plena de vitalitat.

És un patrimoni coreogràfic que només s'entén observant la relació íntima entre el poble, el paisatge i les seves llegendes.

Per què la cultura popular i imatgeria continuen més vives que mai?

La cultura popular i imatgeria de Santa Coloma de Cervelló continuen evolucionant gràcies a les entitats, les colles i les persones que dediquen hores de manera desinteressada a conservar aquest llegat.

Figures com la Dona de les Fulles, que dona la benvinguda a la Festa Major, la batucada Toquikitoqui o els projectes impulsats des de les escoles demostren que la tradició no és un record immòbil, sinó una realitat que creix, s'adapta i incorpora noves mirades.

Visitar l'Espai de Cultura Popular Maria Dolors Pueyo és descobrir aquesta història compartida. És entendre que darrere de cada figura hi ha una colla, darrere de cada dansa hi ha un relat i darrere de cada festa hi ha un poble que ha fet de la seva cultura popular i imatgeria una de les expressions més genuïnes de la seva identitat.