Masia de ca n'Isbert de Santa Coloma de Cervelló

Ca n'Isbert: la història d'una masia centenària al peu del Camí Ral

Què és Ca n'Isbert i per què és una de les masies més destacades de Santa Coloma de Cervelló?

Ca n'Isbert és una de les masies amb més trajectòria històrica de Santa Coloma de Cervelló. Situada al peu de l'antic Camí Ral, prop del canal de la Dreta del Llobregat, aquesta finca conserva l'empremta de més de quatre segles d'història, estretament vinculada a les famílies Esbert, Cardona i Soler. La seva arquitectura, els elements originals que encara preserva i la continuïtat de l'activitat agrícola la converteixen en un dels testimonis més valuosos del patrimoni rural del municipi.

Quina és la història de Ca n'Isbert?

La història documentada de Ca n'Isbert es remunta almenys a 1582, quan apareix citada com a Casa de Benet Esbert. Posteriorment, la documentació la identifica amb diferents denominacions, com Casa d'en Sbert (1625), Casa del pubill Sbert (1648), Casa Sbert (1657) o, més endavant, Casa Cardona (1791), Casa Esbert avui Cardona (1792), Casa Cardona Isbert (1845) i Casa Cardona àlies Isbert (1860). A principis del segle XX la propietat passà a la família Soler arran del matrimoni entre Dolors Cardona i Eduard Soler, que encara avui conserva la finca.

Segons una tradició oral transmesa pels actuals propietaris, la masia hauria estat situada originàriament a la plana, prop del riu Llobregat, abans de traslladar-se a l'emplaçament actual. Tot i això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada documentalment.

El cognom Isbert és present a Santa Coloma de Cervelló des de 1348, quan Maria Isbert es casà amb Mateu Isbert, de Sant Boi de Llobregat. Tanmateix, aquesta primera nissaga sembla estar més relacionada amb l'antic mas Isbert, actual Can Salgado, documentat el 1391, que no pas amb Ca n'Isbert.

La primera menció explícita de la masia actual és de 1619, encara que la família Esbert ja consta establerta al municipi des de 1582. Entre aquell any i 1748 es van succeir cinc generacions de Benet Esbert, fet que reflecteix la continuïtat familiar al capdavant de l'explotació.

Durant la minoria d'edat del quart Benet Esbert, la finca fou arrendada temporalment a Joan Moner (1637-1648) i, posteriorment, a Marc Roig (1650-1651). El mateix Benet fou nomenat jurat de Santa Coloma l'any 1652, mentre que un avantpassat seu havia exercit el càrrec de batlle el 1595. Malgrat això, el seu analfabetisme —una circumstància habitual entre molts pagesos de l'època— li impedí assumir, anys després, l'administració de les obres de reconstrucció de l'ermita de Sant Antoni de Montpedrós.

L'any 1682 apareix documentat com a «Benet Esbert del Camí Ral», una referència directa a la ubicació estratègica de la masia al costat de la via que comunicava Santa Coloma amb el camí entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.

Com és arquitectònicament Ca n'Isbert?

Ca n'Isbert està formada per un cos principal i diversos cossos annexos que es van anar incorporant amb el pas del temps per adaptar la finca a les necessitats agrícoles.

L'edifici principal respon a la tipologia de planta basilical, amb planta baixa, primer pis i golfes, i està cobert amb una teulada de dues vessants de teula ceràmica àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.

La façana destaca per la seva composició simètrica de tres eixos verticals. A la planta baixa hi ha la porta principal amb arc de mig punt dovellat, flanquejada per dues finestres amb llindes i brancals de pedra. Al primer pis s'obren tres balcons amb baranes de ferro colat, mentre que les golfes presenten una galeria de tres finestres d'arc rebaixat i dos òculs el·líptics laterals, un conjunt que aporta personalitat a l'edifici.

Els annexos situats als costats nord i est completen el conjunt arquitectònic i evidencien les ampliacions que va experimentar la masia al llarg dels segles.

Quins espais i elements originals conserva Ca n'Isbert?

L'interior de Ca n'Isbert manté una distribució pròpia de les grans masies tradicionals. Les dependències s'organitzen al voltant d'un ampli espai central que comunica les diferents estances. A la planta baixa es conserven el menjador, la cuina tradicional amb campana d'obra i un paviment de rajola hidràulica, mentre que la sala principal ocupa el primer pis.

Entre els elements més singulars destaca una fresquera excavada a la roca, accessible des de l'interior de la casa, així com una premsa de vi situada en un dels cossos posteriors, testimoni de la importància que havia tingut la viticultura dins l'activitat de la finca.

El pati està delimitat per un mur amb el portal d'accés i diversos edificis auxiliars destinats tradicionalment a magatzems i serveis agrícoles. A l'exterior també es conserva l'antic paller, avui utilitzat per guardar maquinària.

Per què la torre d'aigua de Ca n'Isbert és un element patrimonial destacat?

Davant de Ca n'Isbert, a l'altra banda del camí d'accés, s'aixeca una torre d'aigua de maó construïda probablement durant la segona meitat del segle XIX. Aquesta estructura funcionava amb un molí de vent, que permetia elevar l'aigua necessària per al proveïment de la finca.

La torre ja apareix representada en un quadre de 1906, fet que confirma la seva antiguitat i el seu paper dins del funcionament de l'explotació agrícola. Avui constitueix un dels elements més característics del paisatge de la masia.

Quins elements singulars conserva Ca n'Isbert?

Un dels aspectes més destacats de Ca n'Isbert són les inscripcions històriques conservades a les llindes de portes i finestres, protegides pel Decret 571/1963.

Entre les més rellevants hi ha la inscripció «1594. Benet Esbert. 1740», situada a la finestra est del primer pis, així com les dates 1755 i 1771, gravades a les altres finestres de la façana principal. Aquestes marques documenten les diferents fases de reforma que va experimentar la masia durant el segle XVIII.

La clau de l'arc de la porta principal també conserva una inscripció parcialment oculta, on encara es pot llegir la terminació «...dios», acompanyada d'un rombe coronat per un element semblant a un bonet, d'interpretació encara desconeguda.

Per què Ca n'Isbert continua sent un referent patrimonial?

Més enllà del seu valor arquitectònic, Ca n'Isbert és el reflex de l'evolució de la pagesia de Santa Coloma de Cervelló. La continuïtat de les famílies que l'han habitat, les reformes documentades al llarg dels segles, els espais productius que encara conserva i la presència d'elements singulars, com la fresquera, la premsa de vi o la torre d'aigua amb molí de vent, expliquen la història d'una explotació agrícola que ha arribat fins als nostres dies mantenint bona part de la seva identitat.

Avui, Ca n'Isbert continua essent una de les masies més representatives del municipi i un valuós testimoni del patrimoni rural del Baix Llobregat