Mirador-Balcó sobre el riu Ebre des de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa

Mirador-Balcó sobre el riu Ebre des de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa és una talaia natural sobre un dels paisatges més significatius de la Ribera d’Ebre. Des de la plataforma del Castellet de Banyoles, el riu queda als peus del turó i la mirada s’estén per la Cubeta de Móra, una plana fluvial envoltada de muntanyes. Però la panoràmica actual no és només un espectacle del paisatge: ajuda a entendre per què fa més de dos mil anys es va construir aquí una ciutat ibèrica de més de quatre hectàrees.

Mirador-Balcó sobre el riu Ebre des de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa: per què aquí?

La resposta és al mateix paisatge.

El Castellet de Banyoles ocupa una plataforma elevada sobre el marge esquerre de l’Ebre, delimitada pels barrancs de Banyoles i del Molló. L’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya descriu aquest emplaçament com una plataforma elevada que cau de manera molt abrupta sobre el riu i des d’on es controla la Cubeta de Móra.

No era, per tant, una elecció casual. Des d’aquest punt es podia dominar visualment el riu, controlar els accessos a la cubeta i observar les comunicacions que seguien la vall de l’Ebre. A més, el turó quedava connectat amb els passos que travessaven les muntanyes en direcció a la costa. Un estudi de l’ICAC destaca precisament el control que exercia el jaciment sobre les comunicacions fluvials i sobre els passos de la serra de Tivissa cap al litoral.

L’Ebre, molt més que un riu: una via de comunicació des de l’antiguitat

Per entendre el valor del Mirador-Balcó sobre el riu Ebre des de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa, cal mirar el riu com el que ha estat durant segles: un gran corredor territorial.

El Museu de les Terres de l’Ebre explica que durant la protohistòria les comunitats de la vall mantenien relacions comercials amb fenicis, grecs i, en menor mesura, púnics. Per aquesta xarxa d’intercanvis arribaven productes mediterranis, mentre que des de l’interior circulaven recursos com metalls, plom, coure i plata.

L’Ebre permetia posar en contacte la costa mediterrània amb les terres de l’interior peninsular. Per això els assentaments situats sobre els turons que dominaven el riu tenien una posició privilegiada.

El Castellet de Banyoles n’és un dels exemples més espectaculars.

Un paisatge que també era una xarxa de circulació

Les fonts arqueològiques situen el jaciment en una posició central dins la Cubeta de Móra. La ciutat podia actuar com un centre de concentració de població i recursos i, alhora, beneficiar-se de la seva situació respecte de les vies de comunicació. La recerca arqueològica ha proposat que el Castellet arribés a agrupar bona part de la població de la cubeta en un model de poblament concentrat.

Aquesta interpretació dona una dimensió nova al paisatge que es contempla des del mirador: la plana que avui veiem com un mosaic agrícola formava també part de l’espai econòmic de la ciutat.

La Cubeta de Móra: terres de conreu als peus de la ciutat

La situació del Castellet també té una explicació en els recursos del territori.

La Cubeta de Móra és una zona relativament plana al voltant de l’Ebre. El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre destaca els seus sòls agrícoles i un paisatge de conreus de fruita dolça, juntament amb oliveres i ametllers en altres sectors. També hi documenta les tradicionals sénies, vinculades a l’extracció d’aigua per al reg.

El paisatge agrícola actual no es pot traslladar directament a l’època ibèrica, però sí que permet entendre una característica fonamental de l’emplaçament: una ciutat elevada dominava una plana amb terres cultivables i amb accés a l’aigua del riu.

La recerca arqueològica assenyala que la fundació del Castellet va comportar probablement la colonització agrícola de la cubeta, encara que la població no es va dispersar en nombrosos petits assentaments, sinó que es va concentrar en gran part a la mateixa ciutat.

Una ciutat pensada per controlar el territori

El Mirador-Balcó sobre el riu Ebre des de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa permet veure avui allò que els habitants de Kum devien percebre com un territori estratègic.

Patrimoni Cultural de la Generalitat considera que la principal funció de la ciutat hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través de l’Ebre. El jaciment ocupa unes 4,5 hectàrees i presenta una estructura urbana complexa, amb habitatges, espais productius i un possible santuari.

La ciutat també mostra indicis d’activitats metal·lúrgiques i de producció vinculada al plom i la plata, i va arribar a disposar d’una moneda pròpia associada a la seca de Kum.

Això ajuda a entendre que no estem davant d’un simple poblat situat en un lloc panoràmic. Kum era un centre urbà amb capacitat econòmica, política i territorial.

El Tresor de Tivissa i la descoberta d’una ciutat

La importància arqueològica del lloc es va fer visible el segle XX. El 1912 hi van aparèixer joies i 29 monedes; el 1925, una figura de bronze amb una parella de bous. Entre 1927 i 1928 es va descobrir el conjunt conegut com a Tresor de Tivissa, format per diverses peces de plata, entre les quals pàteres, vasos i collarets.

Aquestes troballes van impulsar les excavacions que permetrien revelar la ciutat.

Avui encara són visibles les bases de les dues grans torres pentagonals que flanquejaven l'entrada. La seva arquitectura és excepcional dins el món ibèric, tot i que la seva funció exacta continua sent objecte d'interpretació arqueològica.

Un mirador on el paisatge explica l’arqueologia

El valor del Mirador-Balcó sobre el riu Ebre des de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles de Tivissa no depèn només de l’amplitud de la vista. El paisatge permet llegir el motiu de l’emplaçament.

El riu aportava comunicació i intercanvi; la plana, recursos agrícoles; els turons, control visual; i els passos de muntanya, connexió amb la costa. En aquest punt es trobaven diferents vies i recursos que donaven sentit a la ciutat.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests indrets quan el paisatge deixa de ser només una panoràmica i es converteix en una explicació. Aquí, mirar l’Ebre és també entendre una part de la història de la Ilercavònia.

Festacatalunya us proposa aturar-vos davant d’aquest paisatge i mirar-lo amb calma. Des del Castellet de Banyoles, l’Ebre no és el teló de fons de la ciutat ibèrica: és una de les raons principals que expliquen la seva existència.