❮
❯
La població d’Alcoletge la trobem documentada des de l’any 1118, en un conveni entre Ramon Berenguer III i Arnau d’Anglesola; el comte de Barcelona va rebre el castell d’Alcoletge d’Ibn Hilal (Avifelel), almoràvit de Lleida.
Malgrat la seva antiguitat diversos fets històrics has esborrat testimonis de centúries passades. Per exemple, el seu castell, en el decurs de la Guerra dels Segadors, fou enderrocat i destruït i la població consta com deshabitada. Anys després, el 1707 i en plena Guerra de Successió, Alcoletge va tornar a rebre fort i la població es va despoblar totalment.
Així, donar un tomb pels seus carrers, és recordar passatges d’una història més recent però que al mateix temps testimonia un espai vital fonamental per entendre el poblament i la forma de viure de la comarca del Segrià.
Al nucli antic destaca Cal Cortasa (casa pairal situada al número 22 del carrer Major), construïda a la segona meitat del segle XVIII. Conserva l’espai de la façana, amb una porta amb la data 1783 a la clau de l’arc, dos balcons de baranes de ferro al primer pis i tres de baranes de fusta al pis superior. Al seu interior i a la part baixa es conserva una interessant pica de pedra motllurada amb un curiós cap d’un animal a la part frontal. A la primera planta trobem tres habitacions amb interessantes motllures barroques de motius vegetals i antropomorfs. També cal mencionar la Casa de Cal Pelat (número 10 del carrer Major), un bloc de pisos on s’observen sis filades de carreu de pedra del segle XVIII i uns cellers de pedra amb volta de mig punt a la part baixa.
Malgrat la seva antiguitat diversos fets històrics has esborrat testimonis de centúries passades. Per exemple, el seu castell, en el decurs de la Guerra dels Segadors, fou enderrocat i destruït i la població consta com deshabitada. Anys després, el 1707 i en plena Guerra de Successió, Alcoletge va tornar a rebre fort i la població es va despoblar totalment.
Així, donar un tomb pels seus carrers, és recordar passatges d’una història més recent però que al mateix temps testimonia un espai vital fonamental per entendre el poblament i la forma de viure de la comarca del Segrià.
Al nucli antic destaca Cal Cortasa (casa pairal situada al número 22 del carrer Major), construïda a la segona meitat del segle XVIII. Conserva l’espai de la façana, amb una porta amb la data 1783 a la clau de l’arc, dos balcons de baranes de ferro al primer pis i tres de baranes de fusta al pis superior. Al seu interior i a la part baixa es conserva una interessant pica de pedra motllurada amb un curiós cap d’un animal a la part frontal. A la primera planta trobem tres habitacions amb interessantes motllures barroques de motius vegetals i antropomorfs. També cal mencionar la Casa de Cal Pelat (número 10 del carrer Major), un bloc de pisos on s’observen sis filades de carreu de pedra del segle XVIII i uns cellers de pedra amb volta de mig punt a la part baixa.
