El conjunt patrimonial de Barbens es caracteritza per l'herència medieval del seu entramat urbà, construït al voltant de l'actual plaça de l'Església, que formava part d'un recinte emmurallat que protegia l'habitatge i torre del senyor feudal. Des d'aquí, el poble va anar creixent en direcció a Lo Portal, generant el carrer Major, i en les èpoques moderna i contemporània el carrer Doménech Cardenal, abans anomenat el Raval, i el carrer Urgell, abans la Raval d'Ivars.
En aquest entramat d'origen medieval hi trobem diversos elements patrimonials dignes de ressenya com l'església parroquial, l'antic castell templer o comanda, cal Veciana o cal Pastoret -segle XVIII-, ca l'Alçamora, cal Cassola -amb una llinda amb decoracions d'una antiga ferreria de l'any 1766-, o cal Jaume Minguell -construïda l'any 1893-. Aquest conjunt d'elements patrimonials es conserven des del segle XII-XIII, els més antics, fins al segle XX, els més recents. Hom hi pot observar trams de l'antiga muralla, llindes històriques, portes adovellades, arquitectura popular eclèctica, arcs apuntats o les restes del Bullidor i la seva creu de gran valor artístic i patrimonial.
Curiositats
Al terme de Sant Pere Sallavinera es conserven encara alguns testimonis d'antigues mines de lignit, un carbó mineral, pobre en carboni -entre un 55 i un 75%-, quasi sempre d’origen terciari. De color marró fosc i mat, encara que pot ser negre i brillant. La seva estructura quasi sempre és vegetal, encara que algunes vegades pot semblar homogeni, terròs, fullós o esquistòs. Aquest lignits, de baix poder calorífic, que s’explotaren a tota l’Alta Segarra Calafina per tal de subministrar a la indústria tèxtil que l’utilitzava per a l’obtenció de la força motriu del vapor.
Al terme de Sant Pere Sallavinera ho haviaa les mines conegudes com "Feliciana", "Dolores", "San Gabriel", "Camelia", "Fortuna", "Aprobación", "3ª y 4ª Demasía Calaf", "Santa María", "Feixes", "Roma" i "San Jorge". Mineralògicament parlant es tracta d’afloraments de lignits oligocènics, situats entre els materials de la Formació Calcària de Tàrrega. Entre els lignits hi ha mineralitzacions ferruginoses secundàries, amb presència de marcassita, pirita, goethita i melanterita.
