Plaça de la Constitució i entorn a Santa Coloma de Cervelló

Plaça de la Constitució: el centre històric de Santa Coloma de Cervelló, presidit per l'Ajuntament Vell i Can Roc

Què representa la plaça de la Constitució?

La plaça de la Constitució és el cor històric de Santa Coloma de Cervelló. Al llarg dels segles ha concentrat bona part de la vida institucional, religiosa i social del municipi. Dos edificis patrimonials en defineixen la personalitat: l'Ajuntament Vell, antiga seu del consistori, i Can Roc, una de les cases més antigues del nucli urbà.

Aquests dos immobles, situats l'un davant de l'altre, han estat testimonis privilegiats de l'evolució del poble i encara avui conserven el caràcter del primer nucli de població.

Com va créixer la plaça de la Constitució i el nucli antic?

El nucli originari de Santa Coloma es va desenvolupar al voltant de l'església parroquial i de la seva antiga sagrera. A partir del segle XVIII, i especialment durant el segle XIX, el poble va començar a expandir-se més enllà d'aquest primer recinte.

El creixement urbà es va estendre seguint el camí que comunicava el nucli amb el Camí Reial entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts, així com pel carrer Padró, obert durant aquest període.

Aquest nou teixit urbà estava format principalment per cases entre mitgeres, amb entrada de carro i pati posterior destinat a les feines agrícoles. Eren habitatges ocupats per petits propietaris, pagesos arrendataris de les terres de les grans masies del terme i famílies de jornalers. La seva arquitectura, molt més senzilla que la de les grans cases pairals de l'entorn, reflecteix la realitat social de la Santa Coloma agrícola dels segles XVIII i XIX.

La plaça de la Constitució es consolidà així com l'espai públic més representatiu d'aquest nucli en expansió.

Ajuntament Vell: la primera casa consistorial de Santa Coloma de Cervelló

Quan es va construir l'Ajuntament Vell?

Durant segles, Santa Coloma de Cervelló no va disposar d'un edifici municipal propi.

A finals del segle XVI, la Universitat o Consell de la vila es reunia a l'església parroquial, convocada a toc de campana. Durant la segona meitat del segle XVII, aquestes reunions es traslladaren a la rectoria.

La primera acta municipal conservada, del 17 d'agost de 1844, encara situa el ple a la sala consistorial, molt probablement ubicada a la rectoria.

La decisió de construir una casa consistorial pròpia arribà el 30 de març de 1855, quan l'alcalde Francesc Mitjans va convocar el consistori i els principals contribuents del municipi per impulsar una obra considerada imprescindible.

Es constituí una comissió formada per Francesc Mitjans, Pere Cardona, Miquel Pascual, Jacint Llonch i el secretari municipal, encarregada d'organitzar les obres i el seu finançament.

L'edifici es construí en un terreny cedit per Salvador Caldés, propietari de Can Caldés, a canvi d'un cens anual de 80 rals.

El 23 de febrer de 1858, el consistori aprovà la creació d'una escola de nens dins la mateixa casa consistorial, que des dels seus inicis combinà funcions administratives i educatives.

Com és arquitectònicament l'Ajuntament Vell?

L'edifici presenta una planta gairebé rectangular, distribuïda en dues crugies, amb planta baixa i primer pis, coberts per una teulada de tres aigües de teula ceràmica àrab.

La façana principal, orientada cap a la plaça de la Constitució, s'organitza de forma simètrica amb dues portes d'arc rebaixat a la planta baixa i dues portes balconeres al primer pis que donen accés a un balcó corregut amb barana metàl·lica.

La façana lateral, orientada al carrer de l'Església, incorpora tres finestres d'arc rebaixat a la planta baixa i, al pis superior, dos balcons separats per dues finestres rectangulars.

A la façana sud-est, oberta a un carreró estret, només hi ha una finestra per planta.

La coberta es remata amb una cornisa de maó vist, formada per arcuacions cegues sobre permòdols, entre les quals s'obren petites obertures romboïdals que ventilen la cambra d'aire situada sota la teulada.

Quins usos ha tingut l'Ajuntament Vell?

Al llarg de la seva història, l'edifici ha acollit nombrosos serveis municipals.

Segons l'inventari de béns municipals de 1971, la planta baixa estava ocupada per una escola de nenes i un consultori mèdic, mentre que el primer pis allotjava l'habitatge de la mestra i les dependències de l'Ajuntament.

Abans del trasllat dels serveis municipals, als baixos també hi havia el jutjat de pau, el despatx de l'aparellador, les oficines administratives, l'arxiu municipal, els lavabos i la sala de calderes. El primer pis reunia la secretaria de l'àrea tècnica, els despatxos de les regidories, l'alcaldia i la sala de plens.

L'any 1997, amb la inauguració de la nova casa consistorial, els serveis municipals es van traslladar i l'edifici es va rehabilitar per acollir entitats locals i una aula d'informàtica.

Les reformes de l'Ajuntament Vell

Entre finals del segle XIX i començaments del XX es van executar diverses obres de manteniment.

Es documenten reparacions els anys 1896 i 1921, treballs de fusteria el 1902 i el 1912, així com la substitució de vidres el 1914.

La transformació més important es produí entre 1929 i 1930, sota la direcció de Francesc Berenguer i Bellvehí, arquitecte municipal i fill de Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí en obres com la Cripta de la Colònia Güell.

Durant les obres es van enderrocar envans, substituir sostres i reorganitzar completament la distribució interior. El 20 de maig de 1929 el consistori autoritzà la venda de 32 bigues de fusta procedents de l'enderroc, mentre que el 27 de juliol de 1930 es donaren oficialment per finalitzats els treballs, coincidint amb la instal·lació del telèfon públic i particular a l'edifici.

Per què la plaça de la Constitució és un espai patrimonial?

La plaça de la Constitució resumeix bona part de la història de Santa Coloma de Cervelló. El creixement del poble durant els segles XVIII i XIX, la construcció de la primera casa consistorial i la presència de Can Roc, una de les cases més antigues del nucli, han convertit aquest espai en el principal centre històric del municipi.

Més enllà del seu valor arquitectònic, la plaça conserva la memòria de la vida quotidiana dels pagesos, dels primers ajuntaments, de les escoles i dels serveis públics que van donar forma a la Santa Coloma contemporània. És un dels indrets que millor expliquen l'evolució urbana i institucional del municipi.