Plaça de la Font i Safareigs de Torà

Font i safareigs de Torà: el cor d'aigua que ha donat vida a la vila

Font i safareigs de Torà formen un dels conjunts patrimonials més emblemàtics del nucli històric. Situats a la plaça de la Font, han estat durant segles el centre de la vida quotidiana de la vila: lloc on s'anava a buscar aigua, es rentava la roba, s'abeuraven els animals i es compartien les notícies del dia. Més que un monument, aquest conjunt és un testimoni viu de com l'aigua va modelar la història i les relacions socials dels toranesos.

Per què la Font i safareigs de Torà són un espai únic?

La plaça deu el seu nom a la monumental Font de la Vila, una construcció barroca del segle XVII concebuda com una autèntica infraestructura pública. No era només una font: integrava un dipòsit d'aigua, piques per rentar aliments, abeuradors per al bestiar i un gran safareig, aprofitant l'aigua fins a l'últim moment abans de retornar-la al seu curs natural.

Aquest espai també reflecteix els canvis de la història. Encara avui es conserven plaques amb els noms de "Plaza de Alfonso XIII", adoptat després de la visita del rei arran de la riuada de 1907, i de "Plaça de la República", testimonis visibles de diferents etapes polítiques. Malgrat aquests canvis, el nom popular de plaça de la Font és el que ha perdurat fins als nostres dies.

Com és la Font de la Vila?

L'edifici, de planta rectangular, amaga al seu interior un gran aljub o dipòsit d'aigua i està cobert amb una teulada de lloses a doble vessant. La façana principal queda protegida per un gran arc de mig punt, mentre que el cos central presenta una coberta esglaonada que reforça la monumentalitat del conjunt.

Al centre hi brollen dos sortidors que aboquen l'aigua a una gran pica. Just sota les plaques commemoratives destaca un relleu amb la figura d'un toro, un dels símbols més representatius de Torà.

A la banda sud hi ha una pica dividida en tres compartiments destinada a rentar verdures i altres aliments, al costat de la qual s'aixeca una petita torreta construïda l'any 1911, que servia per airejar l'aigua. A la façana nord es conserven quatre abeuradors comunicats entre si, alimentats per dos brolladors de bronze decorats amb caps d'animals, un detall ornamental que singularitza aquest conjunt.

Els safareigs de Torà: un espai de treball i convivència

A la part posterior de la font s'estén el gran safareig públic, alimentat per l'aigua que arribava després de passar pels brolladors i els abeuradors. Les característiques lloses inclinades facilitaven rentar la roba mentre l'aigua es renovava constantment.

Durant generacions, aquest va ser un dels espais més vius de Torà. Les dones hi acudien carregades amb la bugada i hi passaven hores rentant, esbandint i compartint converses. Entre aquestes pedres circulaven les notícies del poble, es comentaven les collites, els casaments o les festes, i es transmetien costums i tradicions. Els safareigs eren molt més que un lloc de feina: eren un punt de convivència que contribuïa a reforçar els vincles de la comunitat.

Els aiguats que van quedar gravats a la pedra

La Font i safareigs de Torà també conserven la memòria de dos dels episodis més dramàtics de la història local. A la façana principal encara es poden llegir dues inscripcions que indiquen fins on arribaren les aigües del riu Llanera.

La primera recorda la riuada del 13 de juny de 1866 amb la inscripció: «EL DIA 13 DE JUNY DE 1866 EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ».

La segona rememora els devastadors aiguats del 12 d'octubre de 1907: «EL 12 OCTUBRE DE 1907 L'AIGUA ARRIBÀ AQUÍ». Aquella riuada va causar importants desperfectes a Torà i en altres poblacions de la Catalunya Central. La magnitud de la tragèdia va motivar la visita del rei Alfons XIII, un fet que donaria nom durant uns anys a la plaça.

Aquestes plaques converteixen la font en un autèntic document històric. No només marquen el nivell que assolí l'aigua, sinó que mantenen viu el record de la força del riu i de la capacitat dels toranesos per superar les adversitats.

Per què visitar la Font i safareigs de Torà?

Visitar la Font i safareigs de Torà és descobrir molt més que una font barroca. És entendre com s'organitzava la vida abans de l'aigua corrent, com funcionava un sistema hidràulic pensat per donar servei a tota la població i com un mateix espai podia ser, alhora, lloc de treball, de convivència i de memòria.

Entre el so de l'aigua, la solidesa de la pedra i el record dels grans aiguats, aquest conjunt patrimonial continua explicant, amb una extraordinària autenticitat, una part essencial de la història de Torà.