Plaça de l'Ajuntament de Navàs

La Plaça de l’Ajuntament de Navàs s’estén com un espai porxat davant de l’edifici consistorial i constitueix un dels conjunts urbans més característics del municipi. La plaça es configura a partir d’un seguit d’edificacions disposades en forma de U, amb l’Ajuntament com a eix de simetria i element vertebrador, i amb unes façanes que mantenen una imatge unitària i cohesionada.

Les construccions presenten una profunditat aproximada de nou metres i mig i adopten una composició escalonada: tres plantes en el tram proper a l’Ajuntament, amb un increment d’un pis als extrems i al centre de cadascuna de les façanes. El costat dret de la façana nord resta encara pendent de completar, fet que manté obert el desenvolupament del conjunt.

Totes les façanes comparteixen una mateixa ordenació arquitectònica, definida per la presència d’una porxada contínua a la planta baixa. Aquesta es resol mitjançant arcs de mig punt sobre pilars revestits de carreus, amb sostres plans a l’interior. A la planta primera, els espais s’organitzen a partir de balcons amb baranes de ferro forjat, units visualment per una cornisa lineal que reforça la continuïtat del conjunt i subratlla la imatge del sòcol porxat.

Les plantes intermèdies presenten una alternança de finestres quadrades que introdueixen ritme a la composició, mentre que les plantes superiors es resolen amb sèries d’obertures coronades també per arcs de mig punt, mantenint la coherència formal de tot el perímetre.

La disposició dels edificis dona lloc a una plaça de planta rectangular, amb un espai central presidit per una font circular de dimensions notables, situada a la banda de ponent i envoltada per petites zones enjardinades. A la part de llevant, l’espai resta completament obert i incorpora al paviment l’escut del municipi.

L’edifici de l’Ajuntament va començar a construir-se a finals de 1953 i les obres es van prolongar durant tres anys. La inauguració tingué lloc el 29 de gener de 1957, amb la presència del governador civil i del bisbe de Solsona. El projecte fou obra de l’arquitecte Alexandre Tintoré Oller i l’execució va anar a càrrec del constructor Celestí Vidal. Inicialment, l’immoble allotjava les oficines municipals al primer pis i vuit habitatges destinats a mestres, en compliment de la normativa de l’època que obligava a proporcionar residència als docents.

Posteriorment, l’any 1978, es va completar la configuració actual de la plaça amb la instal·lació de la font dissenyada per Carles Buïgas Sans, enginyer i luminotècnic reconegut internacionalment per les Fonts de Montjuïc de Barcelona.