Plaça del Mestre Cabré de Tivissa: quan una plaça conserva la memòria de l’aigua, l’escola i la cultura

La Plaça del Mestre Cabré de Tivissa és d’aquells espais que no necessiten grans monuments per explicar moltes coses. En pocs metres hi conviuen una font que durant generacions va garantir l’aigua, una biblioteca dedicada a un mestre nascut a la vila i una arquitectura urbana que conserva la petjada del Tivissa d’altres temps. És una plaça per passar-hi, però sobretot per aturar-s’hi i llegir-ne els detalls.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests racons on el patrimoni no apareix com una peça aïllada, sinó com una suma de petites històries que encara formen part de la vida quotidiana.

El nom de la plaça parla d’un mestre que va portar Tivissa més enllà de Tivissa

Darrere del nom de la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa hi ha Josep Maria Cabré i Pujol, nascut a Tivissa el 29 de maig de 1883. La seva trajectòria professional el va portar per diferents localitats: Reus, Clariana, Freginals, Vandellòs, Montblanc i novament Reus, on es va jubilar el 1953.

A Montblanc va dirigir durant molts anys l’Escola del Pla, coneguda popularment com l’Estudi del Pla, i hi va deixar un record especialment apreciat entre els seus alumnes. La seva biografia permet entendre que el nom de la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa no és només un homenatge local: remet a una figura vinculada a l’ensenyament i a una trajectòria educativa desenvolupada en diversos municipis catalans.

Quan una biblioteca es converteix en part del paisatge de la vila

La presència de la Biblioteca Mestre Cabré dona a la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa una dimensió especialment interessant. L’equipament va entrar en funcionament el 25 de juliol de 1972 i el 1983 es va integrar, mitjançant conveni amb l’Ajuntament, a l’antiga Xarxa de Biblioteques de la Generalitat. Actualment ocupa el número 1 de la plaça i continua sent un equipament cultural de la vila.

La biblioteca explica, per tant, una segona etapa en la història de la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa: la transformació d’un espai urbà tradicional en un lloc associat també a la lectura, el coneixement i l’activitat cultural.

El nom no és casual. Un estudi sobre les biblioteques de les Terres de l’Ebre assenyala que la biblioteca va ser fundada el 1973 per Dolors Cabré i Montserrat i que va prendre el nom de Josep Maria Cabré i Pujol. La font presenta així una línia directa entre el mestre tivissenc i l’equipament cultural que avui porta el seu nom.

Un mural que introdueix l’art en aquesta arquitectura quotidiana

La Casa de Cultura que acull la biblioteca és un edifici de 1972 i conserva en una de les parets laterals un mural de Martí Batlle que representa les Arts. És un detall que pot passar desapercebut si només es travessa la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa com a lloc de pas, però que contribueix a donar personalitat a l’espai.

Aquí la cultura no queda confinada a l’interior de la biblioteca: també surt a la façana i forma part del paisatge de la plaça.

La Font Vella recorda quan l’aigua ordenava la vida quotidiana

Hi ha un altre element imprescindible per entendre la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa: la Font Vella, situada en aquest mateix espai i coneguda antigament com a Font Major.

La documentació local recollida per Joaquim Roset explica que era una de les fonts més importants del nucli. Els veïns hi anaven a buscar aigua i també s’aprofitava per regar els horts situats aigües avall. L’aigua sobrant arribava fins a basses vinculades als antics molins fariners de la zona.

Això permet mirar la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa amb uns altres ulls. Abans que els llibres, les activitats culturals i els equipaments públics definissin una part del seu caràcter actual, la presència de l’aigua tenia una funció essencial en la vida de la comunitat.

Pedra, aigua i cultura: tres capes d’una mateixa plaça

També hi trobem una creu que encara es conserva a la plaça, un element que contribueix a mantenir visible una memòria més antiga dins d’un espai que ha anat canviant amb el temps. Amb la urbanització de l’espai de la Casa de Cultura el 1972, s’hi va incorporar una creu gòtica restaurada.

És precisament aquesta superposició la que fa interessant la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa. No cal buscar-hi un únic monument protagonista. La seva singularitat apareix quan es mira el conjunt: la font parla de l’aigua i de l’economia domèstica; la creu, de la memòria religiosa i urbana; la biblioteca, de l’educació i de la cultura; el mural, de la voluntat d’incorporar l’art a l’espai públic.

Festacatalunya us proposa mirar la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa sense presses. Perquè alguns espais patrimonials no expliquen la seva història amb una única data ni amb un gran edifici monumental. Ho fan a través d’elements petits que han anat quedant, canviant de funció i compartint espai.

I aquesta és, precisament, la gràcia de la Plaça del Mestre Cabré de Tivissa: en un mateix indret, una font, un mestre, una biblioteca, una creu i un mural permeten resseguir diferents moments de la història de la vila. Un paisatge quotidià que, mirat de prop, resulta molt menys quotidià del que sembla.