La Serra d’Almos: història d’un poble entre el Tartacó, Sant Domènec i la Font Vella
La Serra d’Almos és un poble construït entre masos, muntanya i aigua. El nucli actual és fruit d’un procés de concentració del poblament que es va anar consolidant a partir de l’època medieval, mentre el barranc de Tartacó i la Font Vella han tingut un paper important en la vida quotidiana i agrícola.
La seva història es reconeix en la forma del nucli, en l’església de Sant Domènec, en el sistema tradicional d’aprofitament de l’aigua i en el paisatge de masos i terres de conreu que l’envolta.
Dels masos de la Serra de Tartacó a la formació del nucli
Abans de la configuració del poble actual, el territori estava ocupat per diversos masos disseminats. Les fonts documentals recullen denominacions antigues com la Serra de Tartacó, els Masos de la Serra o la Serra, i situen referències al poblament pels volts del segle XV.
Una de les fonts més valuoses per conèixer aquesta etapa és el fons patrimonial de la família Castellví-Anguera de la Serra d’Almos, coneguda com a Casa Jaques. Els 23 pergamins conservats, datats entre els segles XV i XVII, estan relacionats principalment amb terres i patrimoni agrari.
La documentació mostra que els anomenats Masos de Tartacó no constituïen necessàriament un nucli de població. Sobretot a partir del segle XVI, el poblament es va anar concentrant progressivament al voltant de l’actual nucli de la Serra d’Almos.
Així, el poble actual és el resultat d’un procés gradual de concentració d’una població que inicialment estava més dispersa pel territori.
Sant Domènec i la configuració del poble
La consolidació del nucli va tenir en Sant Domènec un dels seus principals punts de referència. El primer altar dedicat al sant està documentat l’any 1699, mentre que el temple va ser ampliat considerablement els anys 1861 i 1862.
L’església actual, dedicada al patró de la Serra d’Almos, té tres naus amb creuer i un campanar d’uns 20 metres d’alçada. La seva presència continua dominant visualment el nucli.
El poble es va anar configurant a banda i banda de la carretera i en paral·lel al barranc de Tartacó, de manera que l’església, els carrers i el barranc formen part d’una mateixa lectura del paisatge urbà.
La Font Vella i el sistema tradicional de l’aigua
L’aigua permet entendre una altra part essencial de la història de la Serra d’Almos.
En l’accés al poble pels Guiamets, abans de creuar el pont, es troben els antics rentadors, actualment restaurats. Un cop passat el pont, barranc amunt, apareixen les restes de l’antic molí fariner, amb la bassa que recollia l’aigua.
Més amunt hi ha la Font Vella, un dels punts d’abastament d’aigua del poble. D’aquest indret sortia un braçal que regava a tandes els horts situats a la llera del Tartacó.
Aquesta seqüència —rentadors, molí, bassa, font, braçal i horts— mostra com diferents usos domèstics i agrícoles estaven connectats dins d’un mateix sistema d’aprofitament de l’aigua.
Els Guiamets apareixen aquí com a referència del recorregut d’entrada, però els horts regats pel braçal se situaven a la llera del Tartacó.
Una trajectòria pròpia d’autogovern
La història administrativa de la Serra d’Almos és també una part important de la seva identitat.
Les fonts institucionals situen una primera separació administrativa l’any 1787, seguida de nous intents durant el segle XIX, entre els quals els de 1852 i 1927.
El segle XX va portar una nova etapa. La documentació municipal mostra que la Serra d’Almos va funcionar com a Entitat Local Menor durant els primers anys trenta i com a municipi independent entre 1936 i 1939.
Després de 1939 es va recuperar la situació administrativa anterior. Dècades més tard, la reivindicació d’un marc propi va continuar i, finalment, el 22 de febrer de 2011, la Generalitat va aprovar la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de la Serra d’Almos.
Aquesta trajectòria, amb diferents fórmules administratives al llarg del temps, forma part de la història contemporània del poble i ajuda a entendre la seva identitat pròpia.
Masos, pedra seca i paisatge rural
La història de la Serra d’Almos també es conserva fora del nucli urbà.
El territori manté diversos masos i construccions rurals, entre els quals destaca el Mas d’Alerany, que les fonts locals situen al segle XVIII i que conserva elements d’arquitectura defensiva. Durant la Batalla de l’Ebre va ser utilitzat com a hospital militar.
A l’entorn dels camps també es troben marges, cabanes, cisternes i altres construccions de pedra seca que testimonien les formes tradicionals de treballar i habitar el territori.
Aquest patrimoni dispers completa la història dels antics masos documentats des de l’edat moderna i permet entendre com l’activitat agrícola va anar configurant el paisatge que envolta el poble.
Un poble entre el Tartacó i la muntanya
La Serra d’Almos s’estén en un territori marcat pel barranc de Tartacó, les terres de conreu i les muntanyes de l’entorn. El Montalt, de 751 metres, forma part de la Serra de Llaberia i el GR-7 travessa aquest sector.
El relleu ha condicionat els camins, els camps, els masos i els espais d’horta, però també la mateixa forma del nucli. El Tartacó n’és un bon exemple: més que un simple accident geogràfic, és un element que ha articulat històricament una part de la vida del poble.
Avui, recórrer la Serra d’Almos permet reconèixer aquestes diferents capes: el nucli i Sant Domènec, el sistema d’aigua de la Font Vella, els antics rentadors i el molí, els masos i les construccions rurals.
La història de la Serra d’Almos no es concentra en un únic monument. Es troba repartida pel territori i es fa visible en la relació entre poblament, aigua, agricultura, arquitectura i paisatge.
