Poble de la Llaberia de Tivissa: història, pedra i memòria d’un poble de muntanya
El Poble de la Llaberia de Tivissa conserva, en una escala petita, una història molt més antiga del que suggereix la seva aparença actual. A 680 metres d’altitud, entre cingles, barrancs i boscos, el nucli s’estén al voltant de l’església de Sant Joan Baptista i manté bona part de la fesomia d’un antic poble de muntanya. Però és sobretot el seu nom, documentat des del segle XII, i la continuïtat de la parròquia medieval els que permeten situar Llaberia en una història que ve de molt lluny.
Poble de la Llaberia de Tivissa: un topònim que ja apareix al segle XII
La història del Poble de la Llaberia de Tivissa es pot començar pel seu propi nom.
L’Institut d’Estudis Catalans recull una de les referències més antigues a Llaberia en un document de 1153, en què apareix la forma Labaria dins la descripció del terme de Siurana. La mateixa documentació onomàstica recull posteriorment formes com Laberria, Llaberia i Lleberie, fet que mostra la continuïtat del topònim al llarg dels segles.
Aquesta antiguitat permet afirmar que el nom de Llaberia té una història medieval ben documentada. Una altra qüestió és el seu significat originari. Les formes antigues no permeten establir amb prou seguretat una etimologia única, i per això és més prudent parlar d’un topònim antic de significat encara discutit que atribuir-li un origen concret sense prou proves.
El nom, a més, ha deixat rastre fora del mateix poble. L’IEC documenta el cognom Llaberia des de finals del segle XIII i el relaciona probablement amb persones procedents del llogarret situat a la serra del mateix nom.
Sant Joan Baptista i la parròquia medieval de Llaberia
Un dels testimonis més sòlids de l’antiguitat del Poble de la Llaberia de Tivissa és la seva parròquia.
L’església de Sant Joan Baptista apareix documentada a les relacions de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280. No es tracta, per tant, d’una construcció religiosa apareguda en època moderna, sinó del testimoni d’una comunitat parroquial plenament integrada en l’organització medieval del territori.
L’antiguitat de la parròquia explica també la singular relació que va mantenir amb la de Tivissa: el rector de Llaberia disposava del privilegi de celebrar la missa major de Corpus a l’església de Tivissa.
L’església actual conserva elements que ajuden a entendre aquesta llarga continuïtat. És un edifici d’una sola nau, amb absis semicircular i volta de canó, i durant les intervencions arqueològiques dels anys 1986 i 1987 es van estudiar diferents fases de l’edifici.
Una església integrada en el paisatge de Llaberia
Sant Joan Baptista no es pot entendre separat del nucli. L’església presideix el petit conjunt de cases i participa de la mateixa arquitectura compacta que defineix Llaberia.
És una característica habitual dels pobles de muntanya, però aquí adquireix una força especial: pedra, pendent i edificis formen pràcticament una sola escena.
Poble de la Llaberia de Tivissa i els antics camins de muntanya
La posició de Llaberia explica bona part de la seva història. El poble queda apartat dels grans eixos de comunicació i s’obre cap a una xarxa de camins que durant segles van connectar el nucli amb altres pobles de la serra i del Camp.
La documentació de l’IEC conserva diverses referències antigues al camí de Llaberia. N’hi ha exemples del segle XVI i també de finals del XVII, amb formes com itinere de Llaberia, via publica que ducite a laberia o cami de Lleberie.
Aquestes mencions són més que una curiositat toponímica. Mostren que Llaberia formava part d’una xarxa territorial de comunicacions molt abans de l’arribada de les carreteres modernes.
El Poble de la Llaberia de Tivissa i la memòria dels oficis
La vida d’aquest poble de muntanya estava vinculada als desplaçaments, als animals de càrrega i a les activitats agrícoles i forestals. Aquesta memòria es conserva avui en part a través del Museu del Bast, dedicat precisament al món del transport tradicional amb animals de càrrega.
El museu permet aproximar-se a una realitat que costa d’imaginar des de la perspectiva actual: abans de les carreteres modernes, els camins de muntanya eren infraestructures essencials per portar productes, eines i provisions d’un lloc a un altre.
En un poble com Llaberia, la muntanya no era només paisatge. Era també el territori quotidià on es treballava, es comerciava i es vivia.
Una història lligada a la serra
El Poble de la Llaberia de Tivissa no es pot separar de la serra que l’envolta. El nucli forma part d’un territori abrupte, amb cingles, barrancs i elevacions que han condicionat les comunicacions i les formes d’ocupació humana.
La Miranda, amb 918 metres, és un dels punts culminants de la serra. Des d’aquest sistema muntanyós s’estenen àmplies panoràmiques sobre el Camp de Tarragona, la Ribera d’Ebre i les terres veïnes.
Aquest relleu ajuda a explicar l’aïllament relatiu de Llaberia, però també la conservació d’un paisatge on encara es poden reconèixer els antics camins i la petjada de les activitats rurals.
Poble de la Llaberia de Tivissa: una identitat construïda amb pedra i temps
Avui, caminar pel Poble de la Llaberia de Tivissa és trobar un nucli petit on la història no apareix concentrada en un únic monument. Es troba en la mateixa disposició de les cases, en l’església de Sant Joan Baptista, en el traçat dels antics camins i en la muntanya que tanca l’horitzó.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests pobles a través dels detalls que expliquen com han arribat fins avui. A Llaberia, un nom documentat des del 1153, una parròquia coneguda des del segle XIII i una xarxa de camins documentada durant l’època moderna permeten reconstruir una història molt més profunda que la que suggereix la dimensió actual del nucli.
Festacatalunya us proposa recórrer Llaberia sense presses, amb Sant Joan Baptista com a punt de partida i la serra com a paisatge de fons. És en aquesta combinació de pedra, camins, muntanya i memòria on el poble conserva bona part del seu caràcter.
