Pont de les Merites de Torà: el pont que uneix història, enginy i paisatge
Pont de les Merites de Torà. A llevant del nucli històric, on la riera de Llanera voreja l'antiga muralla de la vila, s'aixeca una de les obres d'enginyeria civil més destacades del patrimoni toranès. El Pont de les Merites no només facilitava l'accés als horts i al molí fariner del Duc, sinó que també és el testimoni d'una construcció marcada per guerres, riuades i l'esforç col·lectiu de tot un poble. Més de tres segles després de la seva finalització, continua sent una de les imatges més emblemàtiques dels voltants de Torà.
Un pont nascut de la necessitat
El Pont de les Merites es va construir per resoldre una necessitat ben concreta: comunicar la vila amb els horts de la partida de les Merites i amb l'antic molí fariner del Duc, del qual avui només es conserva la gran bassa. Abans de la seva construcció, la riera de Llanera obligava a fer una llarga volta per arribar a aquests espais, indispensables per a l'economia local.
El nom del pont prové de la partida de les Merites, que al seu torn deriva de la Turris Meritana, documentada l'any 986. Es creu que aquesta antiga torre s'aixecava prop de l'actual cal Porta, en un indret que podria haver estat un punt de vigilància i frontera de la Marca Hispànica, fet que dota aquest paisatge d'un notable interès històric.
Una construcció marcada per guerres i riuades
La història del Pont de les Merites és també la història de la perseverança dels seus habitants. Les primeres notícies sobre la necessitat de construir-lo daten del 19 de novembre de 1617, quan el Consell de la Vila acordà millorar el camí que conduïa als horts.
Les obres van començar pocs anys després, però la seva execució es va veure interrompuda repetidament. La Guerra dels Segadors (1640-1652), les dificultats econòmiques i una forta riuada que va malmetre part dels treballs van obligar a aturar el projecte durant dècades.
L'any 1668, davant la necessitat de mantenir la comunicació amb els horts, els veïns van construir provisionalment un pont de fusta mentre reclamaven la represa de les obres. Finalment, després de nombroses aportacions econòmiques dels habitants de Torà, de la vegueria de Cervera i dels drets senyorials del Duc de Cardona, el pont es va acabar l'any 1724, data que encara avui es pot llegir gravada en un dels seus pilons de pedra.
Com és el Pont de les Merites?
El Pont de les Merites és una magnífica mostra de l'enginyeria tradicional catalana. Construït amb carreus de pedra sorrenca perfectament escairats, presenta una estructura sòlida i elegant que ha resistit el pas del temps.
Amb gairebé 38 metres de longitud, uns 3,30 metres d'amplada i una alçada aproximada de vuit metres sobre el nivell de l'aigua, el pont s'orienta d'est a oest i salva el curs de la riera de Llanera mitjançant dos grans arcs de mig punt adovellats. L'arc principal, de més de deu metres de llum, concentra el pes de l'estructura, mentre que un segon arc, de dimensions més reduïdes, completa el conjunt.
Entre tots dos destaca un robust tallamar, de planta angular aigües amunt i arrodonida aigües avall, concebut per reduir la força de la corrent durant les crescudes.
L'enginy ocult sota les pedres
Un dels elements més interessants del Pont de les Merites és el pas cobert que travessa el tallamar. Es tracta d'una volta de canó oberta amb arcs de mig punt a banda i banda, pensada perquè, quan la riera augmentava de cabal, l'aigua pogués circular també per aquest conducte.
Aquest sistema reduïa la pressió sobre el pilar central i contribuïa a protegir tota l'estructura durant les grans avingudes d'aigua, una solució tècnica molt avançada per a l'època.
A les dovelles i a les impostes encara són visibles alguns dels forats quadrats que servien per sostenir les bastides durant la construcció, així com les grapes de ferro que unien els grans carreus dels ampits.
Un pont pensat per caminar
El pas superior conserva pràcticament la seva configuració original. Els dos ampits de pedra, formats per grans carreus, delimiten un camí relativament estret que s'enfila fins al punt més alt del pont i torna a descendir suaument cap a l'altra riba.
Aquest perfil de doble vessant, característic dels ponts d'origen medieval i modern, obliga encara avui a travessar-lo a peu amb tranquil·litat, permetent gaudir de les vistes sobre la riera de Llanera i el paisatge que envolta la vila.
A l'extrem occidental es conserva un petit piló de pedra decoratiu amb la inscripció «A 1724», considerada la data de finalització definitiva de l'obra.
El Pont de les Merites, una porta oberta al passat
El Pont de les Merites de Torà és molt més que una infraestructura per salvar una riera. És el resultat de més d'un segle d'esforços, d'una comunitat que va saber superar guerres, riuades i dificultats econòmiques per construir una obra essencial per al seu desenvolupament.
Avui continua unint les dues ribes tal com ho ha fet durant tres-cents anys. Passejar-hi és descobrir una magnífica obra d'enginyeria civil integrada en el paisatge i entendre fins a quin punt els ponts també expliquen la història d'un poble. Des de les seves pedres ben escairades fins a la data de 1724 gravada al piló, cada detall recorda la perseverança d'aquells que van fer possible una de les construccions més emblemàtiques de Torà.
Ver la página principal con todas las experiencias
Torà