❮
❯
Ajuntament de Bordils
Pl. Onze de Setembre, 1
17462
Tel: 972 490 003
Ajuntament de Bordils
Pl. Onze de Setembre, 1
17462
Tel: 972 490 003
De la sèquia Vinyals, en tot el recorregut del terme municipal, parteixen tot un seguit de recs o canals laterals en direcció nord, entre els quals hi ha un rec anomenat rec del Safareig. Aquest rec s’anomena així perquè efectivament l’aigua d’aquest canal abastava els antics rentadors públics, encara existents, situats l’un al nucli del poble, al carrer de la Creu, anomenat rentador del Poble, i l’altre al carrer d’Almeda, anomenat rentador del carrer Almeda o rentador de la Carretera. Aquests dos rentadors són de propietat municipal.
Aquests rentadors són un clar exemple de l’arquitectura popular i rural d’inicis del segle XX i es troben situats en una petita porció de terreny d’aproximadament 25 m². El terreny que ocupa el rentador del carrer d’Almeda o rentador de la Carretera va ser comprat per l’Ajuntament de Bordils l’1 de juny de 1932 a Juan Solés Batet, veí de Bordils, per la quantitat de 200 pessetes. L’alcalde, Joaquin Martí Vilella, i el regidor sindical, Juan Ferran Sau, autoritzats per la corporació municipal en la sessió del 28 de maig del mateix any, van formalitzar el corresponent document de compravenda per poder-hi construir el safareig públic. Seguint el curs d’aquest mateix rec del Safareig, ja passat el nucli antic de Bordils, hi ha l’altre rentador, gairebé igual que aquest al qual acabem de referir-nos: el del carrer de la Creu.
Tots dos van ser construïts pràcticament a la mateixa època. En aquest rentador del Poble es diu que en alguns moments s’hi formaven llargues cues per anar a rentar, i que la majoria eren dones, excepte un home solter que vivia sol, que es deia Narcís Gestas Quintana, conegut com en Siset Rabós. També es comenta que hi havia un veí, a qui tothom li deia senyor, que, com que la seva propietat era a tocar del safareig, un dels seus passatemps preferits era agafar una cadira i estar-se allà, darrere la tàpia, escoltant les enraonies, i així s’assabentava de totes les tafaneries del poble.
Text: Jordi Barrera Coll a “Els rentadors de Bordils” a la revista La Llera del Ter (Núm. 60 - primavera/estiu 2020)
Aquests rentadors són un clar exemple de l’arquitectura popular i rural d’inicis del segle XX i es troben situats en una petita porció de terreny d’aproximadament 25 m². El terreny que ocupa el rentador del carrer d’Almeda o rentador de la Carretera va ser comprat per l’Ajuntament de Bordils l’1 de juny de 1932 a Juan Solés Batet, veí de Bordils, per la quantitat de 200 pessetes. L’alcalde, Joaquin Martí Vilella, i el regidor sindical, Juan Ferran Sau, autoritzats per la corporació municipal en la sessió del 28 de maig del mateix any, van formalitzar el corresponent document de compravenda per poder-hi construir el safareig públic. Seguint el curs d’aquest mateix rec del Safareig, ja passat el nucli antic de Bordils, hi ha l’altre rentador, gairebé igual que aquest al qual acabem de referir-nos: el del carrer de la Creu.
Tots dos van ser construïts pràcticament a la mateixa època. En aquest rentador del Poble es diu que en alguns moments s’hi formaven llargues cues per anar a rentar, i que la majoria eren dones, excepte un home solter que vivia sol, que es deia Narcís Gestas Quintana, conegut com en Siset Rabós. També es comenta que hi havia un veí, a qui tothom li deia senyor, que, com que la seva propietat era a tocar del safareig, un dels seus passatemps preferits era agafar una cadira i estar-se allà, darrere la tàpia, escoltant les enraonies, i així s’assabentava de totes les tafaneries del poble.
Text: Jordi Barrera Coll a “Els rentadors de Bordils” a la revista La Llera del Ter (Núm. 60 - primavera/estiu 2020)
