Vila Nova de Tossa de Mar***

Cap a mitjan segle XVIII el gruix de la població de Tossa ja vivia fora de les antigues muralles, al barri de sa Roqueta, al Veïnat Nou, al carrer dels Socors i als ramals inicials del carrer de la Guàrdia i del Pou de la Vila. El nucli urbà però restava envoltat de camps i d’horts. A partir de 1748 el Comú de la vila comença a comprar terreny a la família de Rabassa i així van nèixer els carrers de sant Josep, de Sant Antoni, de Sant Ramon (avui de Tarull) i de Sant Vicenç (avui Rosa Rissech). Fou en aquesta segona meitat del segle XVIII quan l’urbanisme tossenc va fer un gran salt configurant-se l’actual Tossa.

Ca les Germanes Ferrer o can Macadà

Ca les Germanes Ferrer o can Macadà és una casa d’arquitectura noucentista construïda entre el 1904 i el 1905 per una família de comerciants de Tossa, com queda plasmat en l’escut entre finestres amb iconografia sobre el comerç marítim (ales del déu Mercuri, relatiu al comerç i als viatges, el petasos i el caduceu amb les dues serps entrellaçades d’aquesta divinitat, dues àncores i una roda dentada).

Mentre que la façana posterior o marítima, en mal estat, està dotada de diversos miradors o balcons coberts a manera de galeria, la façana principal presenta un encoixinat de pedra artificial que li donen un estil clàssic renaixentista, reforçat pels guardapols amb decoració vegetal de les finestres. Cal destacar el treball del ferro forjat a les baranes.

Can Ganga o can Leandro
Can Ganga o Can Leandro són noms referits a dos dels seus llogaters: la família de motiu “Ganga” i Leandro Macaya Xiberta. És una de les primeres cases construïdes fora muralles i que fins a finals dels segle XVI no tingué continuïtat fins a la platja. La casa, fortificada, consta de tres plantes i coberta d'una sola aigua de vessant amb un ràfec de tres fileres: una de rajola plana i les altres dues de teula.

Elements a destacar són: A la planta baixa destaca el gran portal adovellat d'arc de mig punt de grans dovelles a la planta baixa; al primer pis l’obertura central amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat, amb impostes ornades querubins, flanquejada amb finestres gòtiques de gran simplicitat; i al segon pis o altell cal destacar la finestra de la dreta, amb dos arquets lobulats i un petit òcul a la llinda.

Aquesta casa a la segona meitat del segle XVIII era propietat del patrici Tomàs Vidal i Rei, indià enriquit a ultramar que es convertí en el tossenc més ric (d’or portava els botons dels punys i de l'armilla, les sivelles de les sabates i del vestit de cerimònia, el corbatí i l’espasí amb guarniment i funda, i també les capses on guardava el rapè i els guarniments dels cavalls), essent l’autoritat de “don Tomás”, com l’anomenaven, superior a la del batlle.

Can Saura

L’actual edifici de Can Saura correspon a l’edificació del segle XVII que va reaprofitar elements originals d'època medieval procedents d’un altre edifici. Presenta a la planta baixa un gran portal adovellat. Al primer i segon pis destaquen dues finestres amb llindes ornades amb relleus esculpits de factura tosca, essent el cap dels angelets proporcionalment més gran que la resta del cos. L'angelet de la finestra del primer pis és de cos sencer i està nu, mentre que la del segon pis és un querubí, ja que només té la cara i les dues ales. En una de les finestres del pis superior també s’endevinen les restes d’un relleu escultòric, potser també un altre querubí.

Casa Parroquial

La Casa Parroquial (1900-1910) coneguda també amb els noms de Casa del Rector Jaume Bagué Ferro o Casa de l'Organista Mn. Soler de Morell és una casa amb àmplies obertures, terrasses superiors i balcons decreixents segons les plantes. A la planta baixa hi ha un plafó dedicat a M. Soler de Morell de ceràmica pintada obra del ceramista barceloní J. Guivernau (1960) que diu: "Al Mn. Soler de Morell Ysamat als L anys de beneficiat organista. El patronat d'Homenatges, MCMLX".

Cal destacar la decoració de terrissa amb temàtica floral, marina i figurativa a llindes dels balcons i mènsules decoratives de la planta baixa i del primer pis, mentre que al segon pis aquests elements decoratius han desaparegut.

Passejar per la Vila Nova pot esdevenir quelcom amb una certa dosis de màgia, on velles obertures es combinen amb elements nous com una placa recordant un il·lustre visitant, dos mascarons de proa de figures humanes que ara decoren les parets d’una casa, com si restessin esperant per donar la benvinguda al visitant, que gaudeix dels petits racons que li deparen aquests vells carrers carregats d’història, o aquella xarxa de pescar que ara decora a mode de cortina una vella porta d’una casa de pescadors.