Casa Josep Serra i Farré de La Riba: el llegat d’un ribetà convertit en patrimoni
La casa de Josep Serra i Farré de La Riba és un d’aquells edificis que expliquen una història abans fins i tot d’obrir-ne la porta. A la plaça Major, la pedra, el maó, els arcs ogivals i el coronament d’inspiració medievalista donen forma a una construcció singular, però és la trajectòria de Josep Serra i Farré (1868-1945) la que permet entendre’n plenament el significat.
El que avui coneixem com a Museu-Biblioteca Josep Serra i Farré va néixer de la voluntat d’un ribetà que, després de desenvolupar la seva vida professional a Barcelona, va voler que part del seu patrimoni retornés al poble d’origen en forma de cultura i servei públic. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Quina història hi ha darrere de la casa de Josep Serra i Farré de La Riba?
La història de la casa de Josep Serra i Farré de La Riba comença, en realitat, molt abans de la construcció de l’edifici actual. Comença amb el seu impulsor.
Josep Serra i Farré va néixer a la Riba el 26 de desembre de 1868. Quan només tenia quinze anys va marxar a Barcelona, on va iniciar la seva trajectòria professional al Cafè Colón. El jove ribetà va acabar fent carrera en el món de la restauració i es va convertir en cuiner i autor relacionat amb la literatura culinària del seu temps.
La seva figura també està vinculada al Mundial Palace de Barcelona i al Manual del Cuiner. La seva activitat escrita mostra, a més, un interès per la formació dels cuiners i per la transmissió del coneixement del seu ofici.
Com va mantenir Josep Serra i Farré el vincle amb la Riba?
Marxar del poble no va significar trencar-hi els lligams. Josep Serra i Farré va mantenir la relació amb la Riba i el 1921 va ser nomenat Fill Predilecte del municipi.
Aquest vincle ajuda a entendre la decisió que prendria al final de la seva vida. La seva trajectòria s’havia desenvolupat lluny de la Riba, però el seu llegat acabaria tenint-hi una destinació molt concreta.
Per què la casa de Josep Serra i Farré de La Riba recorda un palau medieval?
La singularitat arquitectònica de la casa de Josep Serra i Farré de La Riba rau en una combinació d’elements que no pretenen reproduir literalment un edifici medieval, sinó evocar-ne l’aparença.
La construcció és eclèctica i incorpora recursos de diferents tradicions, amb una clara inspiració en el model del palau medieval. Aquesta voluntat es fa especialment visible a la façana de la plaça Major, on els materials i les formes s’organitzen per donar a l’edifici una presència solemne.
A la planta baixa, els carreus de pedra emmarquen l’arc ogival d’accés i les finestres laterals. El coronament d’aquest nivell adopta una composició esglaonada que s’eleva cap al centre, on se situa la identificació del Museu-Biblioteca.
Quins detalls arquitectònics mereixen una mirada més atenta?
La façana de la casa de Josep Serra i Farré de La Riba guanya interès quan s’observa de baix a dalt.
Una cornisa marca el pas de la pedra al maó, mentre que cinc finestres contribueixen a il·luminar la part superior de l’edifici. A la segona planta n’hi ha tres més, sota un coronament resolt amb un ràfec i caps de biga falsos.
Un dels detalls més expressius és la porta principal, especialment pel treball en relleu que en defineix l’acabat. No és un ornament aïllat: forma part d’un conjunt concebut per transmetre una determinada idea de representativitat.
Com va convertir Josep Serra i Farré el seu patrimoni en un projecte cultural?
La raó de ser de la casa s’entén especialment bé a partir de les disposicions de Josep Serra i Farré.
Va morir el 8 de gener de 1945 i havia confiat el seu patrimoni a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. La seva voluntat era que el seu immoble tingués una destinació cultural i servís per crear un museu i una biblioteca a la Riba.
Així, el projecte no va consistir simplement a conservar una propietat. La iniciativa transformava un patrimoni particular en un equipament destinat al conjunt de la població.
Quan va obrir les portes el Museu-Biblioteca Josep Serra i Farré?
La rehabilitació de l’edifici va anar a càrrec de l’arquitecte Francesc Adell Ferré i el conjunt va ser inaugurat el 7 d’agost de 1949.
Des d’aquell moment, l’edifici va assumir la doble funció de biblioteca i petit museu local, mantenint viu el projecte cultural associat al nom de Josep Serra i Farré.
És aquí on arquitectura i biografia acaben confluint: la casa deixa de ser només un immoble relacionat amb un personatge i es converteix en l’expressió material d’una voluntat de retorn al poble.
Quina transformació ha viscut la casa?
El pas del temps també ha deixat empremta en la casa de Josep Serra i Farré de La Riba. L’any 1990 es va emprendre una remodelació interior i una ampliació que va incorporar una nova construcció a la banda esquerra de l’edifici.
La intervenció va comptar amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de l’Alt Camp i l’Ajuntament de la Riba.
L’ampliació permetia donar continuïtat a un equipament que havia estat concebut dècades abans amb una finalitat molt concreta: posar el patrimoni de Josep Serra al servei de la cultura local.
Què representa avui la casa de Josep Serra i Farré de La Riba?
Actualment manté la seva vinculació amb la vida cultural del municipi a través de la Biblioteca municipal homònima.
El seu interès, per tant, no es limita a una façana singular ni a la catalogació patrimonial. L’edifici conserva la memòria d’un projecte nascut de la trajectòria personal de Josep Serra i Farré: un ribetà que va marxar a Barcelona, va construir-hi la seva vida professional i va voler que el seu patrimoni tingués una utilitat cultural al seu poble.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquesta mena d’espais perquè permeten llegir el patrimoni des de diferents angles. A la Riba, la pedra de la façana explica una part de la història; la biografia de Josep Serra i Farré n’explica una altra. I és en la suma de totes dues on adquireix el seu significat més interessant: un edifici que va néixer d’un llegat personal i que, dècades després, continua formant part de la memòria cultural del poble.