Castell de Llanera o dels Vilaró

Castell de Llanera: la fortalesa que conserva la memòria d’un passat entre història i llegenda

Castell de Llanera domina des de fa més de mil anys un dels indrets més solitaris i suggestius del Solsonès. Enfilat sobre un turó a la confluència de la rasa de Borics amb la riera de Llanera, al costat de l’església de Sant Martí, aquest antic castell termenat continua despertant la imaginació de qui s’hi acosta. Tot i que avui només se’n conserven les restes d’un antic casal senyorial, Castell de Llanera manté intacta la força d’un paisatge on la història conviu amb les llegendes. A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais on cada pedra sembla conservar el record dels segles.

Castell de Llanera: on es troba aquesta fortalesa medieval?

El Castell de Llanera s’aixeca a l’antic nucli de Llanera, a l’extrem nord-est del municipi, en un enclavament natural de gran bellesa. El turó on s’assenta està envoltat per barrancs, espesses masses forestals i una geografia abrupta que, durant segles, va convertir aquest indret en una magnífica defensa natural.

El paisatge, avui molt més amable gràcies a les masies disperses i als camps de conreu que han anat guanyant terreny al bosc, conserva encara el caràcter feréstec que havia fet del Castell de Llanera un lloc estratègic per al control del territori.

Quina és la història del Castell de Llanera?

El Castell de Llanera apareix documentat per primera vegada l’any 1010 en el testament del bisbe de Vic, Arnulf, fet que el converteix en una de les fortificacions medievals més antigues documentades de la comarca.

Temps després, el comte i bisbe d’Urgell el cedí a Guifré Eldemar, amb la condició que, si aquest moria sense descendència, passaria a formar part del patrimoni de la canònica urgellenca. Entre els seus feudataris destaca Pere Humbert, fill d’Humbert Guitard, vinculat a una família que tingué una notable influència tant en la política com en la vida eclesiàstica.

La jurisdicció del terme acabà en mans de la nissaga dels Vilaró, una família destacada dins l’Església de Solsona. Tanmateix, la jurisdicció criminal depenia dels vescomtes de Cardona, integrant-se dins la seva batllia.

Què queda avui del Castell de Llanera?

Del primer Castell de Llanera, bastit durant l’alta edat mitjana, no se n’ha conservat cap estructura visible. Les restes que avui es poden contemplar corresponen a un casal senyorial construït i remodelat entre els segles XVI i XIX, fruit de diverses reformes que van transformar completament la fortificació original.

L’any 1944, una intensa nevada provocà l’esfondrament de la coberta, accelerant el deteriorament d’un edifici que ja havia anat perdent progressivament la seva funció residencial. Tot i el seu estat ruïnós, el conjunt continua transmetent la importància que aquest enclavament tingué durant segles.

La llegenda del dret de cuixa al Castell de Llanera: història o tradició popular?

Una de les narracions més conegudes vinculades al Castell de Llanera explica que el seu senyor fou un dels darrers nobles de la contrada que pretenia exercir el conegut dret de cuixa, un suposat privilegi feudal que la tradició popular associa al domini dels senyors sobre els seus vassalls.

Segons la llegenda, el dia que un jove pagès es casava a l’església de Sant Martí de Llanera, el senyor del castell es presentà per recordar-li que la seva esposa havia d’anar després al castell. Indignat davant aquella humiliació, el nuvi abandonà el temple, prengué el seu arc i esperà el noble al pas elevat que comunicava l’església amb el castell.

Quan el senyor travessava la muralla, una fletxa li travessà el coll provocant-li una ferida mortal. La tradició afirma que aquell fou el darrer senyor del Castell de Llanera que intentà imposar aquest costum, ja que els seus successors l’haurien abandonat definitivament.

La llegenda també explica que el jove pagès fou desposseït de totes les seves terres i béns. El destí final de la parella, però, resta envoltat pel silenci, deixant que sigui la imaginació qui escrigui el desenllaç.

Quin era el misteriós pou del Castell de Llanera?

Entre les històries més inquietants del Castell de Llanera destaca la del conegut pou de la biga.

Segons la tradició, el senyor del castell castigava alguns condemnats obligant-los a romandre damunt una biga travessera situada sobre un profund pou. Tot i disposar de menjar suficient, el cansament acabava vencent qualsevol resistència i els condemnats queien al fons, on trobaven la mort.

La llegenda justificava aquest càstig afirmant que el senyor no tenia potestat per condemnar ningú a mort, competència reservada als vescomtes de Cardona. D’aquesta manera, aparentment imposava un arrest temporal, mentre el desenllaç fatal arribava per si sol.

També s’explicava que el pou disposava d’una sortida subterrània cap a l’exterior del Castell de Llanera, però que cap condemnat no havia aconseguit mai escapar. L’últim propietari que encara pogué accedir-hi intentà trobar aquest passadís sense èxit. Avui, les runes acumulades després de l’esfondrament de l’edifici impedeixen arribar fins a aquest espai, que continua alimentant el misteri.

Castell de Llanera, un indret on la història i la llegenda caminen plegades

Festacatalunya us proposa descobrir Castell de Llanera amb la mirada pausada de qui sap que les grans fortaleses no sempre es mesuren per l’alçada de les seves muralles. Aquí, el valor resideix en la força del paisatge, en més de mil anys d’història documentada i en les llegendes que han sobreviscut al pas del temps. Entre les restes del casal, la proximitat de l’església de Sant Martí i el silenci dels boscos que l’envolten, Castell de Llanera continua essent un d’aquells indrets capaços de transportar el visitant a un passat on realitat i tradició encara semblen inseparables.