A la plaça de la Creueta, allà on el vent sembla recordar històries de camins antics i on els dies passen amb la serenor d’un poble que mira Girona des de prop i alhora des de lluny, s’alça una peça que captura mirades i murmura silencis: l’escultura de la Creueta, inaugurada l’any 2018 com a coronament de les obres d’urbanització de l’espai.
No és una creu explícita, ni tampoc un símbol cridat a l’obediència del que és sagrat. És una veu abstracta, una interpretació personal i contemporània del símbol que va donar nom al lloc. L’obra està formada per volums geomètrics que s’entrellacen en un equilibri subtil: plans que s’obren, línies que s’alcen, formes que es busquen i es separen com si fossin fragments d’una mateixa idea que es desplega en l’espai.
El material triat és acer corten, aquell metall que abraça la intempèrie com si fos un vell amic. S’oxida sense corrompre’s, i aquesta pell rogenca i viva, que canvia amb les estacions, converteix l’escultura en un organisme lentament mutable. A primera hora del matí, el sol hi encén brases; al capvespre, la peça sembla absorbir la llum i tornar-la en un sospir ataronjat. Amb la pluja, l’acer vibra amb un to profund, gairebé terrestre.
Així, la creu esdevé paisatge, esdevé ritme, esdevé memòria viva.
La nova escultura no substitueix la creu tradicional: la evoca, la interpreta, la reimagina en clau contemporània. Fa dialogar el passat amb el present, la forma amb el buit, la matèria amb la llum.
És una creu, sí —però sobretot és un encreuament: el d’un artista amb la seva terra, el d’un símbol antic amb un llenguatge modern, el d’un lloc que continua transformant-se sense oblidar la seva essència.
Així, a la plaça de la Creueta, l’obra de Max Varés no només ocupa un espai: l’habita, hi dóna profunditat i li obre una finestra a la poesia del ferro. Qualsevol que s’hi aturi, encara que sigui un instant, descobrirà que la peça parla amb el vent, amb el cel i amb la memòria dels que hi passen. És un monument discret però poderós, una presència que recorda que l’art, quan arrela en un lloc, pot convertir un racó del món en un petit univers.
Curiositats
Al darrere d’aquesta obra hi ha Max Varés, nom artístic de Josep Maria Varés i de Batlle (Girona, 1947 – Quart, 2015), un creador d’aquells que no caben en una sola definició.
Fou músic, escultor, artesà i, sobretot, un home mogut per una curiositat incessant i una sensibilitat que travessava disciplines.
Als anys seixanta, quan la ciutat de Girona vibrava amb la modernitat que s’obria pas, Max Varés va formar part del grup Los 5 Diablos, una formació molt estimada i popular. Els escenaris i les nits llargues van donar-li un ritme intern que més endavant traslladaria a la seva obra escultòrica: una manera de percebre el món amb intensitat, de transformar l’energia en forma.
Com a escultor, Varés va trobar en el ferro i l’acer els seus aliats naturals. Són materials difícils, exigents, que demanen foc, tensió i precisió. Però ell els treballava amb una combinació de força i delicadesa que feia de cada peça un petit acte de reconciliació entre la duresa del metall i la subtilesa de l’expressió humana.
Entre les seves obres més destacades hi ha la Creu de les Quatre Barres de la capella del Camp Nou, on el símbol nacional i la modernitat geomètrica es donen la mà.
La seva vida va quedar lligada al municipi de Quart, on va viure i crear fins al final. El poble, conegut per la tradició ceramista, va acollir aquest escultor del metall com un fill que parla un llenguatge diferent però profundament artesanal. Per això, l’escultura de la Creueta es pot llegir també com un homenatge: una peça que no només ennobleix l’espai, sinó que torna a Quart una mica de la llum que ell mateix hi va deixar.
