Molí de Basora o del Guarro a la Riba

Molí del Basora o del Guarro de La Riba: l’aigua que va moure una història de paper

Molí del Basora o del Guarro de La Riba és un dels testimonis de la tradició paperera que va transformar el paisatge industrial del municipi. El seu doble nom conserva dues etapes de la seva història, vinculades a les famílies Guarro i Basora, però és sobretot la relació amb l’aigua allò que permet entendre per què aquest molí va existir i com va evolucionar.

Documentat des de finals del segle XVIII, l’edifici va acollir la fabricació de paper durant més d’un segle. Al llarg d’aquest període va passar per diferents etapes, va compartir el recurs hidràulic amb altres molins i va incorporar canvis en els sistemes de producció. Quan la fabricació paperera va arribar al final, l’edifici va assumir una nova funció i va continuar formant part del paisatge de La Riba.

Com va convertir l’aigua el Molí del Basora o del Guarro de La Riba en un espai industrial?

Per entendre el Molí del Basora o del Guarro de La Riba cal mirar primer el sistema hidràulic que feia possible la seva activitat. A la Riba, la presència d’aigua va afavorir la concentració de molins i establiments paperers al llarg dels cursos fluvials, aprofitant els salts d’aigua per obtenir la força necessària per al funcionament de les instal·lacions.

El cas del Basora és especialment interessant perquè la documentació municipal indica que compartia salt d’aigua amb els molins del Racó i del Roig. La dada mostra que no es tractava d’una infraestructura aïllada, sinó d’una activitat integrada en un sistema d’aprofitament hidràulic més ampli.

L’aigua, per tant, no era només una característica del paisatge: constituïa una part essencial de la infraestructura productiva. La localització dels molins, les conduccions i els salts condicionaven directament les possibilitats d’activitat industrial.

El salt d’aigua compartit: una infraestructura productiva

La relació entre els diferents molins permet entendre millor la singularitat del Molí del Basora o del Guarro de La Riba. L’aprofitament d’un mateix salt d’aigua obligava a articular l’ús d’aquest recurs i vinculava físicament establiments que formaven part d’una mateixa economia industrial.

Aquesta dependència explica també per què els molins es van situar en punts concrets del territori. La indústria paperera no es podia separar de les condicions naturals que permetien obtenir energia hidràulica.

Del paper blanc a la mecanització: l’evolució productiva del Molí del Basora o del Guarro de La Riba

L’origen del Molí del Basora o del Guarro de La Riba se situa cap al 1770, en una primera etapa relacionada amb la família Guarro. Una documentació de 1819 confirma que en aquell moment ja s’hi fabricava paper blanc.

Aquesta referència permet situar el molí dins la tradició paperera de La Riba en un moment en què aquesta activitat ja tenia una presència consolidada al municipi. La producció depenia de l’aigua com a força motriu, però també de l’organització del treball i dels sistemes tècnics propis de la fabricació paperera.

Després d’un període d’inactivitat, el 1875 marca un nou moment en la trajectòria de l’edifici. La família Basora va assumir-ne l’activitat i la fabricació de paper es va reprendre.

De la tina a la màquina rodona: el canvi de 1875

Un dels episodis més significatius d’aquesta nova etapa va ser la substitució de la tina tradicional per una màquina rodona.

El canvi és especialment revelador perquè mostra com la fabricació paperera del Molí del Basora o del Guarro de La Riba no va romandre vinculada a un únic sistema de producció. La incorporació de nova maquinària reflecteix l’adaptació de les instal·lacions als canvis que experimentava la indústria paperera.

Així, la història del molí no és només una successió de propietaris. També és una història de transformació productiva, en què l’aprofitament de l’aigua i l’evolució de la tecnologia van determinar diferents etapes de l’activitat.

Quan el paper va deixar pas a l’habitatge: la nova vida del molí

La fabricació de paper va arribar al seu final cap a l’any 1900. Amb la desaparició de l’activitat productiva, el Molí del Basora o del Guarro de La Riba va deixar de funcionar com a molí paperer.

L’edifici, però, va continuar en ús. Va passar a tenir funció d’habitatge, una transformació que explica també part de la seva configuració posterior i que demostra com les construccions industrials poden sobreviure al final de l’activitat que les va originar.

La història del molí, per tant, no acaba amb el tancament de la fàbrica. El canvi d’ús forma part de la seva pròpia evolució i contribueix a explicar l’estat actual de l’edifici.

Com es conserva avui el Molí del Basora o del Guarro de La Riba?

El Molí del Basora o del Guarro de La Riba està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i ha estat objecte d’actuacions de consolidació destinades a preservar-ne els valors arquitectònics i històrics.

El criteri de recuperació ha tingut especialment en compte la conservació de la estratigrafia històrica i l’autenticitat testimonial de l’edifici. Les actuacions han incorporat materials i tècniques tradicionals, com la fusta, la maçoneria amb morter de calç, les rajoles i els revestiments de calç.

La voluntat no és convertir el molí en una recreació d’un passat industrial, sinó conservar les diferents capes que expliquen la seva trajectòria.

Del molí paperer al punt d’informació: què explica avui aquest patrimoni?

Actualment, el Molí del Basora o del Guarro de La Riba acull el Punt d’Informació Municipal de Turisme, assumint una funció molt diferent de la que va tenir durant els anys de fabricació paperera.

El canvi d’ús resumeix, en certa manera, tota la seva història. L’aigua va permetre l’activitat industrial; el paper va donar sentit al molí durant generacions; la mecanització en va transformar la producció; i la desaparició d’aquesta activitat va obrir la porta a una nova etapa.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquest patrimoni a partir de les seves traces concretes, perquè és precisament en aquests detalls —un salt d’aigua compartit, un document de 1819, el canvi de la tina per una màquina rodona o la posterior transformació en habitatge— on es pot entendre la dimensió industrial de La Riba.

El Molí del Basora o del Guarro de La Riba no és només un edifici que recorda que el municipi va ser paperer. És una peça d’un sistema productiu articulat al voltant de l’aigua i, alhora, el testimoni d’una arquitectura capaç d’adaptar-se quan aquella activitat va desaparèixer.