Molí de cal Bessó de La Riba: una història escrita entre l’aigua, el paper i la indústria

Una història de transformació industrial que comença en un antic molí fariner i continua en el paisatge paperer de La Riba.

El Molí de cal Bessó de La Riba conserva una de les històries més reveladores de la transformació dels antics molins de la població. El seu origen no és estrictament paperer: l’edifici va aprofitar la meitat d’un molí fariner que ja existia a la primera meitat del segle XVIII.

Poques dècades després, aquell espai va quedar incorporat a la nova economia paperera que va convertir La Riba en un dels principals paisatges industrials de la conca del Brugent. La seva trajectòria permet llegir aquesta transformació a una escala molt concreta. No cal recórrer tota la història de la indústria paperera ribetana per entendre-la: n’hi ha prou amb seguir les empremtes que han quedat al mateix edifici i en l’entramat hidràulic que l’envoltava.

1758: la data que fixa el naixement del molí paperer

La història documentada del Molí de cal Bessó de La Riba té un punt de referència especialment clar: 1758. Una inscripció conservada al portal identifica aquesta data, associada al nou molí paperer de la família Camps. La documentació patrimonial també atribueix la construcció a J. P. Camps.

La data és significativa perquè situa el Bessó en plena expansió de la fabricació paperera a La Riba. Durant el segle XVIII, els antics aprofitaments hidràulics del municipi van anar quedant vinculats a una activitat que necessitava tant energia com aigua per als processos de fabricació.

Però la inscripció té encara més interès perquè permet distingir dues realitats arquitectòniques: el nou molí paperer no partia d’un solar buit, sinó que s’aixecava sobre una infraestructura farinaire anterior.

La construcció paperera que aprofita una estructura anterior

El Molí de cal Bessó ocupava una meitat de l’antic molí fariner. L’altra meitat va donar lloc al Molí de cal Garreta, fet que explica la proximitat excepcional de dos establiments amb funcions papereres dins d’un mateix espai d’origen.

Aquesta dada modifica la manera d’entendre el conjunt. No es tracta simplement de dos molins veïns, sinó de la fragmentació i reconversió d’una infraestructura anterior per adaptar-la a una activitat econòmica nova.

La documentació de l’IEC situa precisament el Bessó i el Garreta en aquesta successió de molins de La Riba i deixa constància que el Bessó formava part, juntament amb altres establiments, del patrimoni de l’empresa paperera J. i M. Gomà i Camps.

Què fabricava el Molí de cal Bessó i què ens diu això de la seva activitat?

El Molí de cal Bessó de La Riba es va especialitzar en la fabricació de paper de barba, una producció característica dels antics molins paperers.

Aquesta especialització ajuda a situar el Bessó dins una fase concreta de la indústria. El molí no era una fàbrica moderna en el sentit posterior del terme, sinó una instal·lació en què l’activitat productiva estava estretament condicionada per l’arquitectura, l’aigua i els sistemes tradicionals de fabricació.

La seva identitat, per tant, no depenia només del producte final. També depenia de la manera com aquell paper es podia fabricar en un edifici adaptat a les condicions del lloc.

La inscripció del portal com a empremta dels Camps

La pedra del portal conserva una altra particularitat. Segons la documentació patrimonial, els carreus de la porta principal procedeixen dels molins de Figuerola, mentre que la dovella és l’element original relacionat amb la família Camps.

Aquesta informació dona al portal un valor que va més enllà de l’estètica. La porta conserva, superposades, diferents procedències i moments de la història paperera de la zona. És una de les característiques que fan interessant el Bessó: part de la seva història no es troba en grans estructures visibles, sinó en elements constructius que han sobreviscut als canvis d’ús.

L’aigua no passava pel costat del molí: formava part del seu funcionament

La situació del Molí de cal Bessó de La Riba només s’entén plenament quan es recupera la dimensió hidràulica del conjunt.

La Riba disposava d’una sèquia que travessava bona part de la població i que servia alhora per regar i per proporcionar força motriu. Aquesta infraestructura permet entendre el sistema en lloc de limitar-se a parlar d’un simple «molí mogut per l’aigua».

L’aigua circulava per una infraestructura organitzada i anava alimentant diferents aprofitaments.

En el cas del Bessó, les fonts patrimonials actuals situen el salt d’aigua en uns 5,5 metres i el relacionen amb l’aigua del Brugent i de la Font Gran.

Una xarxa d’aigua amb noms propis

La documentació de l’IEC permet encara una aproximació més precisa a aquest sistema. Recull noms com el Rec de cal Camps, el Rec del Carbó o el Rec del Siurana, i explica que la sèquia servia tant per a l’aigua de reg com per obtenir força motriu.

També descriu els anjubs, dipòsits associats als molins paperers, pels quals l’aigua podia passar d’un a l’altre abans de continuar el seu recorregut.

Aquest vocabulari hidràulic és important perquè restitueix una realitat que avui costa de percebre: la indústria paperera de La Riba estava inscrita físicament dins el poble.

Sèquies, salts, recs i molins formaven una infraestructura productiva que aprofitava el desnivell del territori.

Del molí a un complex industrial: què va passar amb el Bessó?

Amb el temps, el Molí de cal Bessó va deixar de ser una peça aïllada per integrar-se en una estructura empresarial més àmplia.

La documentació de l’IEC ja el situa, a mitjan segle XX, dins el conjunt de propietats de J. i M. Gomà i Camps, juntament amb altres molins de la zona.

Aquesta evolució és essencial per entendre el paisatge actual. Els antics molins no van desaparèixer tots quan la indústria paperera va canviar de dimensió. En alguns casos, els edificis històrics van quedar absorbits per nous complexos productius, que van anar creixent al seu voltant.

És el que explica també la percepció actual de l’entorn de Cal Bessó: un espai on els antics molins formen part d’un entramat industrial més gran. El Bessó és, així, alhora edifici històric i peça d’una continuïtat empresarial.

Quines traces del molí paperer encara permeten reconèixer-lo?

El pas del temps ha modificat l’edifici i part dels seus espais han tingut usos posteriors. Tot i això, encara es conserven elements vinculats al seu passat productiu, entre els quals destaca una antiga premsa i una volta de maó.

No són elements espectaculars per les seves dimensions, però tenen un valor documental considerable. Permeten recordar que darrere de la façana hi havia un espai de treball i que la fabricació del paper depenia d’una combinació molt concreta de maquinària, arquitectura i energia hidràulica.

A Festacatalunya ens interessa especialment aquesta manera de mirar el patrimoni, a partir dels detalls que permeten reconstruir una història més gran. En el cas del Molí de cal Bessó de La Riba, una inscripció, una antiga premsa, una volta i el traçat de les sèquies expliquen molt més que una simple cronologia.

Un molí que explica la transformació industrial de La Riba

El Bessó resumeix, en definitiva, una transformació decisiva de La Riba: un antic molí fariner que, a partir de 1758, va adquirir una nova funció paperera; una activitat condicionada per un sistema hidràulic complex; i un edifici que, amb el temps, va quedar integrat en el gran entramat industrial de Gomà i Camps.

Més que un vestigi aïllat, el Molí de cal Bessó de La Riba és una peça que permet entendre com es va construir, físicament i econòmicament, el paisatge paperer del municipi.