Molí de cap de la Riba: on la història paperera de la Riba encara es pot llegir entre pedra i aigua

Molí de cap de la Riba és un d’aquells espais on el patrimoni industrial no necessita gaire ornament per explicar-se. La seva història està vinculada a la fabricació de paper, al curs del Brugent i a una activitat que durant segles va donar forma a bona part del paisatge de la Riba. Però és sobretot la documentació del segle XVIII la que permet acostar-nos al molí amb precisió i entendre què hi havia darrere d’aquest edifici.

Quan apareix documentat el Molí de cap de la Riba i què explica la data de 1791?

La història coneguda del Molí de cap de la Riba es remunta, com a mínim, a 1783, quan Antoni Bertran i Francesca Català van adquirir una peça de terra amb un molí d’una tina a la partida de Cap de Riba. La dada procedeix de documentació històrica vinculada a la Notaria de Montblanc, una font molt més significativa per reconstruir el passat del molí que no pas les actuals descripcions turístiques.

Vuit anys després, el 1791, es documenta una ampliació que va permetre passar d’una tina a dues. Per això, aquesta data té un pes especial en la història del Molí de cap de la Riba, però no s’hauria de presentar simplement com l’any de construcció de l’edifici.

És una precisió aparentment petita, però fonamental: 1791 parla d’una transformació d’un molí que ja existia.

Quina petjada d’Antoni Bertran conserva el Molí de cap de la Riba?

Una inscripció gravada a la dovella de la porta aporta una d’aquestes petites evidències que donen personalitat al patrimoni. Hi apareix la referència al Molí de Cap de la Riba, el nom d’Antoni Bertran i l’any 1791.

La pedra converteix una informació documental en una presència física. El nom d’un propietari, una data i una porta permeten imaginar el moment en què l’edifici es transformava per respondre a les necessitats d’una activitat paperera en expansió.

Per què el Molí de cap de la Riba ocupa un lloc singular dins la indústria paperera de la Riba?

La singularitat del Molí de cap de la Riba s’entén millor quan es deixa de mirar com una construcció independent. La Riba va desenvolupar una important concentració de molins paperers, articulats al voltant dels cursos d’aigua i de les infraestructures hidràuliques que permetien aprofitar-ne la força.

El molí formava part d’aquesta xarxa productiva. L’aigua no era simplement un element del paisatge: era una eina de treball. El desnivell, les sèquies i els diferents establiments industrials configuraven un sistema en què el territori i la producció estaven íntimament relacionats.

És aquí on el Molí de cap de la Riba adquireix una dimensió que va més enllà de la seva arquitectura. La seva existència explica una determinada manera d’ocupar el poble i d’utilitzar l’aigua.

Com s’ha de relacionar el Molí de cap de la Riba amb el conjunt de Més Amunt?

La documentació actual identifica també l’espai com a Molí de Més Amunt (Cap de Riba), una denominació que ajuda a entendre les relacions entre els diferents establiments de la part alta de la Riba.

Les fonts locals expliquen que el Molí de cap de la Riba i el Molí de Més Amunt van estar relacionats durant anys i que el conjunt va tenir una mateixa trajectòria abans que els noms i les propietats acabessin diferenciant-se.

Aquesta qüestió toponímica és interessant perquè mostra que el patrimoni no sempre encaixa en les etiquetes actuals. Els noms dels molins, les propietats i les construccions podien canviar amb el temps, mentre l’activitat paperera mantenia la seva continuïtat.

Què ens diu el Molí de cap de la Riba sobre la Riba del segle XVIII?

Ens parla d’un poble on l’aigua tenia valor econòmic, on les construccions industrials s’adaptaven al territori i on una família podia invertir en l’ampliació d’un molí per incrementar-ne la capacitat productiva.

El Molí de cap de la Riba permet, per tant, acostar-se a la història de la Riba des d’un angle molt concret: no només el dels edificis antics, sinó el de les persones, les inversions, les obres i els recursos que feien possible la fabricació de paper.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais precisament per això. Una porta amb una data, una antiga estructura hidràulica o el nom d’un propietari gravat a la pedra poden explicar més història de la que sembla a primera vista.

Per què el Molí de cap de la Riba continua tenint interès patrimonial?

El valor del Molí de cap de la Riba no depèn únicament de la seva antiguitat. El seu interès rau en la capacitat de conservar la memòria d’una activitat que va deixar una empremta profunda a la Riba i en la possibilitat de relacionar l’arquitectura amb una documentació històrica concreta.

Quan es contempla avui, convé imaginar-lo dins d’aquella xarxa de molins, aigua i camins de producció que va donar sentit a aquest sector del poble. La pedra és la part visible; els documents permeten recuperar-ne la història.

I és precisament aquesta combinació la que fa interessant el Molí de cap de la Riba: un patrimoni que no només parla del passat, sinó que conserva, encara avui, les pistes necessàries per reconstruir-lo.