Molí del Racó: el lloc on les pedres encara expliquen com es feia el paper a la Riba

El molí del Racó és molt més que un antic edifici paperer de la Riba. Entre les seves parets encara es poden llegir les diferents vides d’un espai que va néixer vinculat a l’aigua i a la fabricació artesanal de paper, va passar per una etapa d’esplendor, va perdre la seva funció industrial i va acabar convertit en habitatges i escorxador municipal. Avui, recuperat i restaurat, acull el Centre d’Interpretació Els Camins de l’Aigua i el Paper.

Però la seva història té un interès especial: les intervencions arqueològiques realitzades entre 2016 i 2018 no només han ajudat a datar l’edifici, sinó que han tret a la llum elements que permeten entendre què passava a l’interior quan aquí es fabricava paper.

Quan es va construir el Molí del Racó i què ens diu la documentació arqueològica?

Els estudis arqueològics situen la construcció entre mitjan i final del segle XVIII, probablement abans de 1788. No es tracta, per tant, d’un edifici qualsevol dins del paisatge paperer ribetà, sinó d’una peça que va aparèixer en un moment de forta expansió de l’activitat.

La cronologia també permet entendre la transformació posterior. L’estudi arqueològic distingeix una primera etapa i una segona fase d’esplendor que s’estén des de finals del segle XVIII fins al primer quart del XIX. Durant aquest període es van modificar tant l’organització interna com alguns elements de l’edifici.

És una dada important perquè mostra que els molins paperers no eren estructures immòbils: s’adaptaven a les necessitats de producció i a les condicions del negoci.

Què hi ha darrere les parets d’aquest antic obrador?

Una de les aportacions més interessants de l’arqueologia és haver recuperat part de la infraestructura relacionada directament amb la fabricació del paper.

A la planta baixa hi havia l’espai de treball. Les excavacions van permetre documentar les antigues piques o piles, on es preparava la matèria primera a partir dels draps que després es convertirien en pasta de paper. Alguns d’aquests elements, construïts amb pedra, han sobreviscut precisament perquè formaven part de l’estructura fixa de l’obrador.

Aquesta és una de les particularitats que fa especialment valuós el conjunt: no només conserva l’arquitectura d’un antic molí, sinó també vestigis que ajuden a imaginar els gestos concrets de la feina paperera.

La distribució de l’edifici també explica bona part del seu funcionament. La primera planta combinava espais d’habitatge, emmagatzematge i gestió del negoci, mentre que la segona estava destinada a l’assecat dels fulls.

Com entrava l’aigua en el funcionament del conjunt?

El nom de molí només s’entén si es té present l’element que articulava tota aquesta indústria: l’aigua.

El conjunt disposava de sèquies vinculades al funcionament de la instal·lació. Durant els treballs arqueològics es va poder identificar, fins i tot, el recorregut d’una sèquia a la part posterior de l’edifici i les modificacions que havia patit amb les reformes posteriors.

A La Riba, l’aigua del Brugent no era simplement un recurs natural. Era energia, infraestructura i possibilitat industrial. Els molins s’anaven situant dins d’un sistema hidràulic que permetia aprofitar els salts successius abans que l’aigua acabés arribant al Francolí.

Per això, observar el Racó com una peça aïllada faria perdre part del seu significat. L’edifici formava part d’un paisatge industrial molt més ampli, construït al voltant de l’aigua.

Quan va començar la decadència i què va passar després?

Després del període de màxima activitat, el panorama va canviar. A finals del segle XIX, el negoci paperer tradicional va entrar en crisi i l’activitat del molí va acabar desapareixent. L’edifici va iniciar aleshores una segona vida molt diferent de l’original: es va transformar en habitatges i, durant un temps, els baixos van acollir l’escorxador municipal.

Aquesta reutilització explica també per què avui el Racó és tan interessant. No conserva únicament una fotografia congelada del segle XVIII, sinó les capes successives d’un edifici que es va adaptar a les necessitats de cada època.

Per què el Molí del Racó és avui una porta d’entrada a la història paperera de la Riba?

Des de 2014, l’edifici és propietat de l’Ajuntament de la Riba i actualment acull el Centre d’Interpretació Els Camins de l’Aigua i el Paper, concebut per explicar la relació entre el poble, l’aigua i la indústria paperera.

La recuperació ha permès donar un nou sentit a les restes conservades: les piques, les estructures hidràuliques, les plantes de l’edifici i els espais de treball deixen de ser simples elements arquitectònics i passen a formar part d’un relat sobre com vivia i treballava la Riba paperera.

A Festacatalunya ens agrada especialment aquesta mena de patrimoni: aquell que no necessita grans monuments per explicar una història. Al Racó, una pica de pedra, una sèquia modificada o unes bigues antigues poden explicar tant com un document. I és precisament aquesta suma de restes, reformes i memòria la que converteix aquest antic molí en un dels llocs més reveladors per entendre el passat industrial de la Riba.

Què explica avui Els Camins de l’Aigua i el Paper?

La recuperació del Molí del Racó va permetre crear Els Camins de l’Aigua i el Paper, un centre d’interpretació que amplia la mirada més enllà de l’edifici. El recorregut explica com l’aigua del Brugent i del Francolí va condicionar el desenvolupament de la Riba i va fer possible una activitat paperera que va transformar l’economia i el paisatge del poble.

El centre no se centra només en la fabricació del paper. També aborda la relació quotidiana amb l’aigua, el patrimoni industrial, el paper de les dones en aquest món productiu i qüestions actuals com el reciclatge i el canvi climàtic. D’aquesta manera, el passat dels molins es connecta amb problemes i preguntes del present.

El Molí del Racó es converteix així en una porta d’entrada per entendre una història que va molt més enllà de les seves parets: la de tot un poble construït al voltant de l’aigua i del paper.