Almacelles

Segrià, Lleida

Almacelles - escut

Ajuntament d’Almacelles

Pl. de la Vila, 1

25100

Tel: 973 741 212

www.almacelles.cat

[email protected]

Almacelles - Església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè
Habitants: 7.197
Extensió: 49.03 Km²
Altitud: 247 m
Comarca i província: Segrià, Lleida
Etimologia:

De l'àrab al-masalla, que vol dir segons autors "oratori" i segons d'altres "sèquia feta al costat d'un tros de terra i que evita la formació d'aiguamolls".

Gentilici: almacellencs

Almacelles: un paisatge que s’escriu amb terra, ordre i memòria

Almacelles és molt més que un nom al mapa del Segrià. Almacelles és una forma de mirar la plana de Lleida, una ordenació del territori que neix de la voluntat humana i del ritme antic de la terra. Almacelles, situada al cor d’una de les planes agrícoles més importants de Catalunya, es desplega entre camps, horitzons oberts i una quietud que no és buida, sinó plena de vida lenta.

Almacelles: un poble agrícola de la Il·lustració?

Almacelles es defineix per la seva relació amb la terra. No és un poble de muntanya ni de costa: és un poble de plana agrícola, on el paisatge s’estén sense obstacles i on la geometria dels camps marca el ritme de la vida.

Almacelles ha crescut amb una identitat fortament vinculada a l’agricultura, especialment als conreus de regadiu i secà que caracteritzen el Segrià. La seva fesomia urbana, ordenada i funcional, reflecteix aquesta voluntat d’organització del territori.

Almacelles s’expandeix sobre un territori ampli i obert, on els límits no són murs sinó camins i línies de conreu. Aquesta amplitud dona a Almacelles una sensació d’espai continu, gairebé infinit.

En parlar d’Almacelles, parlem d’un lloc on el paisatge no s’imposa: s’estén.

I parlar d’Almacelles és parlar de la Il·lustració. El poble i cap de municipi es troba al sector de ponent del terme i els seus carrers s’escampen ordenats, formant una quadrícula dissenyada i pensada en format ciutat. Aquest nucli fou declarat bé cultural d'interès nacional el novembre del 2009. El municipi Almacelles forma part de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI).

Almacelles: quins són els límits del terme municipal?

El municipi d’Almacelles és una de les poblacions més destacades de la comarca del Segrià, situant-se com la tercera en nombre d’habitants, només per darrere de la ciutat de Lleida i Alcarràs.

El seu terme municipal s’estén sobre una superfície de 48,03 km² i ocupa una posició estratègica de transició entre la plana del Segrià i el territori de la Llitera, fet que li confereix un caràcter històric i geogràfic singular dins del territori.

Pel que fa als seus límits naturals i administratius, el municipi es defineix entre la Clamor d’Almacelles, un curs d’aigua canalitzat que històricament ha funcionat com a frontera entre el Regne d’Aragó i el Principat de Catalunya des de l’any 1305, i el canal d’Aragó i Catalunya a l’est, element clau en la configuració del paisatge agrícola actual.

Almacelles limita amb els municipis d’Almenar, Alguaire, Torrefarrera i la ciutat de Lleida dins de Catalunya, i amb Tamarit de Llitera i El Torricó a la veïna comunitat d’Aragó.

Aquesta posició limítrofa ha convertit Almacelles en un espai de connexió territorial, on convergeixen influències històriques, culturals i paisatgístiques de tots dos costats del territori.

Almacelles: pobles, masies i agrupacions rurals del terme

Almacelles és només un nucli urbà o també un mosaic rural dispers?

Almacelles no es limita al seu nucli principal. El terme comprén el poble i cap de municipi d’Almacelles i el llogaret d’Almacelletes (també anomenat la Saida o la Saira). També inclou masies disperses, explotacions agrícoles i construccions rurals que expliquen la seva relació amb la terra.

En el paisatge d’Almacelles, les masies no són elements aïllats: són punts de vida agrícola, testimonis d’un model econòmic arrelat al territori.

Almacelles: història d’un projecte de territori ordenat

Els orígens d’Almacelles i de la Saira es remunten a la prehistòria, afavorits per la seva situació estratègica entre la plana de Lleida i l’interior peninsular. En època ibèrica, els ilergets hi establiren assentaments com el tossal de lo Vilot, el tossal de la Caperutxa i el tossal del Llopet, mostra d’una organització territorial consolidada. En època romana, el descobriment de dos mil·liaris al camí d’Esplús confirma una via romana del segle I que connectava la costa mediterrània amb l’interior; un d’ells, conservat al Museu d’Arqueologia de Lleida, data del temps de l’emperador Claudi.

A l’edat mitjana, destaquen la fortalesa andalusina de la Saida i les restes del poble antic del Vilot, que evidencien la importància defensiva de la zona. El topònim Almacelles ja apareix documentat en època àrab (1172). El territori fou conquerit per Ermengol VI d’Urgell en nom de Ramon Berenguer IV, però no es repoblà fins al regnat d’Alfons I. Més tard, sota Jaume II, Almacelles i la Saida foren cedits a Ramon de Moles, tot mantenint part de la jurisdicció reial.

L’any 1347, sota Pere III, Almacelles s’incorporà a la Paeria de Lleida, vinculació clau en la seva evolució. Després de la Guerra dels Segadors, el municipi quedà devastat i gairebé despoblat, tot i que la Paeria continuà gestionant-ne els recursos, com pastures i terres comunals, i mantenint el nomenament de batlles.

 

La gran repoblació del segle XVIII. A qui es deu aquesta aposta urbanística innovadora?

Melcior de Guàrdia i el renaixement d’Almacelles

El rei Carles III representa l’impuls institucional que va afavorir la colonització i reorganització del territori. El seu regnat va fomentar projectes de modernització orientats a l’eficiència econòmica i al progrés social.

La  iniciativa de la família Guàrdia, i especialment Melcior de Guàrdia i Matas (1773-1789), un comerciant burgès benestant de Barcelona i membre de la Junta de Comerç, va permetre impulsar el repoblament agrícola i la construcció dels principals elements estructurals de la nova vila.

Aquest projecte destaca per la seva singularitat, ja que es tractava d’un repoblament promogut per iniciativa privada, un fet excepcional a l’època

La seva tasca no només contribuí al renaixement d’Almacelles, sinó també al de la Saira. En reconeixement a aquesta labor, Carles III el nomenà gentilhome de cambra l’any 1774.

I finalment la família Fortuny, continuadora del Senyoriu d’Almacelles i de la baronia d’Esponellà, representa la continuïtat històrica i institucional del municipi després del procés fundacional.

Mitjançant una Reial Cèdula signada a Aranjuez el 3 de juny de 1773, el rei Carles III concedí al Sr. Melcior de Guàrdia i Matas la possessió del despoblat d’Almacelles. Posteriorment, el mateix monarca, per una nova Reial Cèdula emesa també a Aranjuez el 21 de març de 1774, li atorgà el títol de noble i li concedí el Senyoriu d’Almacelles.

I qui fou l’arquitecte encarregar de portar a terme aquesta gran obra?

Per fer realitat aquest ambiciós projecte de transformació urbana d’Almacelles, Melcior de Guàrdia va confiar en Josep Mas i Dordal, considerat en aquell moment el mestre d’obres més prestigiós de Barcelona. L’arquitecte barceloní va dissenyar un projecte basat en els principis urbanístics del racionalisme propi del segle de les Llums, incorporant els ideals de l’arquitectura il·lustrada del segle XVIII.

El nou traçat urbà d’Almacelles, projectat per Mas i Dordal, introduïa un model poc habitual a Catalunya: una retícula ortogonal. Aquest sistema urbanístic, basat en una disposició geomètrica de carrers i habitatges, destacava per la seva simetria i ordenació, elements innovadors en el context de l’època. El conjunt estava format per deu illes de cases, distribuïdes en dos grups de quatre, amb l’església dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i el palau senyorial situats al centre. També incloïa un pou i un molí.

Aquesta configuració urbanística reflectia clarament els valors de la Il·lustració, que perseguien la perfecció a través de la simetria, l’ordre i la igualtat social, amb l’objectiu d’evitar la creació d’espais degradats o barris marginals. El 24 de setembre de 1773 es va col·locar la primera pedra de la nova vila i, només un any i mig després, ja s’havien edificat les primeres vint cases.

Les cases d’Almacelles es van projectar amb grans dimensions i acabats de gran qualitat. Aquest nivell constructiu va fer que algunes fossin adquirides per famílies benestants de Barcelona, entre elles la del mateix Josep Mas i Dordal. L’arquitecte va aplicar en tot el projecte les tendències artístiques predominants del moment, convertint la nova Almacelles en un referent de l’arquitectura i l’urbanisme neoclàssics.

Aquest caràcter neoclàssic es feia visible tant en el disseny general de la vila com en la distribució interior dels habitatges i en els elements decoratius exteriors. Destaquen les portes i finestres col·locades amb una simetria precisa, els arcs rebaixats, les llindes rectes, els emmarcaments amb pedra del país que ennoblien les façanes, els treballs de forja i l’ús de frisos i cornises, recursos decoratius que evocaven de manera clara els models clàssics.

El projecte, però, no fou senzill. Les dificultats econòmiques i judicials van allargar considerablement el procés i la reconstrucció del municipi va suposar una inversió superior als tres milions i mig de rals de billó.

Almacelles: economia basada en la terra i la transformació agrícola

Quina és l’economia d’Almacelles avui?

L’economia d’Almacelles es basa principalment en l’agricultura, transformada pels regatges moderns del canal d’Aragó i Catalunya i la xarxa de sèquies, que han convertit els antics camps de secà en una zona d’agricultura intensiva de regadiu. Els principals conreus són els farratges (sobretot l’alfals) i els cereals (blat, ordi i blat de moro), a més de cultius com el gira-sol i els arbres fruiters. L’economia també es recolza en cooperatives agropecuàries, com la Cooperativa del Camp L’Almacellense, i en empreses locals dels sectors de la construcció, agroalimentació i metal·lúrgia.

Paral·lelament, la base industrial del municipi està formada per diverses empreses d’origen local, principalment vinculades als sectors de la construcció, l’agroalimentació i la metal·lúrgia.

Almacelles: què podem visitar? Fem turisme a Almacelles?

Almacelles és una destinació turística, una experiència de descoberta tranquil·la

Almacelles ofereix una proposta turística singular que combina patrimoni històric, urbanisme il·lustrat, arqueologia i art contemporani, convertint-se en una destinació d’interès per a aquells que volen descobrir què fer al Segrià. Entre els principals atractius turístics d’Almacelles destaca el seu caràcter de vila escultòrica, un element diferencial que integra l’art en l’espai urbà i enriqueix l’experiència del visitant.

Almacelles, vila escultòrica: un museu a l’aire lliure

El recorregut per l’Almacelles vila escultòrica inclou obres emblemàtiques com Dansa, el Gat Vermell, Font d’Atenea, Avió 1927, Obelisc, La Sardana, Quatre Barres, Natura, Vida i Cultura, Porta de Ventafarines, l’Escultura dedicada a Josep Mas i Dordal, la Tribuna dels Barons d’Esponellà, Alma Parc Escultòric, Finestra i el Passeig de les Lletres. Aquest conjunt d’escultures converteix el municipi en un autèntic museu a l’aire lliure, on l’art dialoga constantment amb la història i la identitat local.

Plaça Porticada i Església de la Mercè

Entre els espais més representatius del nucli urbà sobresurt la Plaça Porticada, un dels punts neuràlgics d’Almacelles i espai de trobada social i cultural. Igualment, l’Església de la Mercè constitueix una visita imprescindible dins del patrimoni arquitectònic d’Almacelles. Aquest temple, situat al centre de la vila, forma part essencial del traçat urbà original dissenyat en època il·lustrada.

El Vilot i l’ermita de Sant Antoni Abat

Per als amants de la història i l’arqueologia, el jaciment del Vilot és un dels punts d’interès més rellevants del terme municipal. Aquest enclavament permet aprofundir en el passat més antic del territori i comprendre l’evolució històrica d’Almacelles al llarg dels segles.

També destaca l’ermita de Sant Antoni Abat, un espai de gran valor patrimonial, religiós i cultural, estretament vinculat a la tradició local.

L’urbs illustrata i el nucli històric d’Almacelles

Un dels grans atractius d’Almacelles és la seva condició d’urbs illustrata, un model urbanístic excepcional a Catalunya impulsat al segle XVIII sota els ideals de la Il·lustració. El nucli històric conserva encara l’essència d’aquest planejament racionalista, caracteritzat per la simetria, l’ordre i una disposició ortogonal dels carrers, elements que fan d’Almacelles un cas únic d’urbanisme neoclàssic.

Què fer a Almacelles

Visitar Almacelles és descobrir un municipi on patrimoni, cultura, història i art conviuen en harmonia. Tant si es busca una ruta cultural, una experiència vinculada al patrimoni local o simplement conèixer què visitar a Almacelles, la vila ofereix una àmplia varietat de punts d’interès que la converteixen en una destinació singular dins del territori lleidatà.

Almacelles: tradicions del territori

Llegendes d’Almacelles: història, fe i tradició popular

La llegenda de la Mare de Déu de l’Olivar explica que la Verge es va aparèixer a l’apòstol Sant Jaume dins d’una cova excavada a la roca, quan aquest viatjava de Lleida cap a Galícia seguint una antiga via romana. Segons la tradició, Sant Jaume va fer nit a Almacelles, i aquell indret es convertí en un espai de devoció i pelegrinatge. En el lloc del miracle s’hi va construir l’Ermita de la Mare de Déu de l’Olivar, símbol de la relació entre fe, història i identitat local. La llegenda es va recuperar a mitjan segle XX gràcies a mossèn Alexandre Pedra, que va impulsar de nou l’aplec i la processó. Tot i que la capella original es va enderrocar per seguretat, la tradició es manté viva en l’edifici modern construït a finals dels anys vuitanta.

La Clamor d’Almacelles és un curs d’aigua molt vinculat al paisatge i a la història del municipi. A més de ser essencial per al desenvolupament agrícola i econòmic de la zona, durant segles també va actuar com una frontera natural. Des de l’any 1305, la Clamor marcava la divisió territorial entre el Regne d’Aragó i el Principat de Catalunya, fet que li va donar una gran rellevància política i històrica.

Almacelles: fires i festes dins el calendari català

Fira de la Il·lustració i Tasta’m Almacelles

La Fira de la Il·lustració i Tasta’m Almacelles és un esdeveniment que fusiona història, cultura i gastronomia, rememorant el passat il·lustrat del municipi alhora que posa en valor la seva economia local. Aquesta celebració transporta visitants i veïns a l’Almacelles del segle XVIII, reivindicant el llegat de la seva singular urbs illustrata mitjançant activitats culturals, recreacions històriques i animació de carrer.

Paral·lelament, la fira esdevé un aparador dels productes locals i de proximitat, destacant la riquesa del sector agrícola, agroalimentari i comercial del territori. A través de tastos, degustacions i espais expositius, Tasta’m Almacelles reforça el vincle entre patrimoni i economia, convertint la fira en una experiència que uneix memòria històrica, tradició i desenvolupament local.

Almacelles: personatges destacats del municipi

Quines figures importants han sorgit d’Almacelles?

Al llarg de la seva història, Almacelles ha estat molt més que un municipi amb un ric patrimoni arquitectònic i urbanístic, ja que també ha estat bressol de figures destacades en la ciència, la música, la literatura i el periodisme.

Entre elles sobresurt Teresa Rodrigo i Anoro, una de les científiques més rellevants de l’Estat en l’àmbit de la física de partícules. Catedràtica de la Universitat de Cantàbria, va assolir projecció internacional en presidir el Consell de l’experiment CMS del CERN, una peça clau en les investigacions del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC), convertint-se en un referent d’excel·lència científica i lideratge femení.

En l’àmbit cultural destaca Xavier Baró, reconegut cantautor català i una veu singular de la música d’autor, el folk i la poesia musicada. També cal mencionar Amat Baró, poeta contemporani molt vinculat a les terres de Ponent, amb una obra marcada per la connexió entre paisatge, memòria i identitat. En el camp del periodisme sobresurt Maria Tersa i Miralles, considerada la primera gran veu de la ràdio lleidatana i una figura emblemàtica de la radiodifusió catalana, reconeguda amb la Creu de Sant Jordi l’any 2010.

A més, Almacelles s’ha consolidat com un plató natural de Ponent per a produccions audiovisuals. Una de les més recents és Escanyapobres (2024), dirigida per Ibai Abad i basada en la novel·la de Narcís Oller, que va aprofitar els paisatges àrids de la Saira per recrear un western mediterrani amb una forta càrrega visual. Els camps ressecs, les grans planes i els cels oberts van aportar una estètica que recorda el Far West, però amb identitat pròpia. També destaca Catalunya über alles! (2011), de Ramon Térmens, un drama social que retrata la Catalunya interior i aborda temes com la immigració, la intolerància i la convivència als pobles rurals, obtenint una gran acollida en festivals i diverses nominacions als Premis Gaudí.

Almacelles, Urbs Ilustrati (2011), documental dirigit per Òscar Sánchez, analitza el patrimoni del municipi i posa en valor la seva singularitat urbanística. El film destaca Almacelles com una de les poques viles catalanes amb un traçat il·lustrat del segle XVIII, caracteritzat per una estructura racionalista, quadriculada i simètrica.

Almacelles: com arribar-hi?

Com es pot accedir fàcilment a Almacelles?

El sistema de comunicacions del municipi d’Almacelles està estructurat a partir d’un conjunt d’eixos viaris i ferroviaris que el connecten amb les principals ciutats del territori.

L’eix principal és la carretera N-240, que prové de Lleida i es dirigeix cap a Montsó, travessant el territori en direcció sud-est a nord-oest. Actualment, aquest traçat ha estat substituït funcionalment per l’autovia A-22 (Lleida–Osca), que evita el pas pel nucli urbà i millora la fluïdesa del trànsit interurbà.

Des d’aquest eix principal es desplega una xarxa de carreteres locals que articulen la connexió amb l’entorn immediat. En direcció nord-est, una via comunica amb Alfarràs, on enllaça amb la C-26 i l’N-230. En direcció sud, una altra carretera connecta amb Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarràs, on es produeix l’enllaç amb l’autovia A-2, un dels principals corredors viaris del país.

Pel que fa al transport ferroviari, el terme municipal és travessat per la línia de tren de Lleida a Saragossa, tot i que l’estació d’Almacelles es troba fora de servei des de la dècada de 1990. Aquest fet ha condicionat l’ús del ferrocarril com a mitjà de connexió directa amb el municipi.

En conjunt, aquesta xarxa d’infraestructures situa Almacelles com un punt estratègic de pas i connexió entre Catalunya i Aragó, amb una clara funció de node territorial en les comunicacions del Segrià.

Què més s'hi pot fer a Almacelles?

Experiències, rutes, esport, aventura, visites guiades i autoguiades, veus i secrets...

Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal a Almacelles

Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal a Almacelles

El Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal és un equipament cultural que està ubicat en el Col·legi Pitàgores, un edifici situat al carrer Pitàgores, al nord de la vila i al costat mateix de...

Museus i Centres d'Interpretació
Torna a dalt