Colegiata-Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa ***

Segons Josep M. Gassol a l’edifici es constaten diverses etapes: entre 1325 i 1353 es contruí la capçalera i el primer tram, disposat a manera de fals transepte, als laterals del qual s’obriren sengles portals, el de santa Maria i el de sant Antoni; entre 1353 i 1425 es construiren tres trams més amb les seves capelles laterals; entre 1480 i 1488 es van finalitzar els dos trams darrers amb les corresponents capelles i el mur de ponent que tancava el temple. Posteriorment es va construir un cor (1490), la cripta (1578), el baptisteri (1594) que va ser substituit el 1915 per l’actual, el campanar (1545-1592), la capella del Santíssim (1657), la sagristia (1683), el claustre (XVIII), i una nova façana (1915-1934).

L’obra, per la seva llarga durada, presenta la confluència d’estils diversos. Amb tot hi ha prou elements per circumscriure’l dins de l’estil gòtic català mediterrani, caracteritzat per l’austeritat decorativa.

Adossades al mur nord de la nau hi trobem la capella de sant Agustí , dels segle XVII, actualment habilitada com a sagristia; la capella de la Puríssima , d’estil neoclàssic, encabida dins el claustre, que presenta una planta rectangular capçada per un absis poligonal i coberta amb una cúpula; el claustre , inspirat en el classicisme, de planta quadrangular, format per galeries compostes per arcs de mig punt, amb pilars i mènsules de pedra, essent les voltes de maó pla amb arestes; i el pòrtic romànic o galeries sobreposades que resten de les antigues dependències del monestir canonical adjunt a l’església, corresponents al segle XI. A les galeries inferiors s’hi obren respectivament tres i dues arcades. La que està a ponent fa de suport d’un pòrtic més curt compost per quatre arcs de mig punt, que recolzen sobre dobles columnes amb àbac compartit. Els capitells presenten una decoració geomètricovegetal molt esquemàtica. L’entorn ha estat remodelat segons un projecte de l’arquitecte Francisco Javier Asarta.

L’accés al temple és a través de tres portals, a tramuntana, migdia i ponent de l’edifici. A tramuntana s’obre el portal de santa Maria , compost per una sèrie d’arcs ogivals en degradació que descansen en columnes llises de capitell ornat amb fulles. Els arcs són llisos llevat de dos que presenten decoració, un de puntes de diamant i l’altre d’arquets trilobats penjats dibuixant el timpà que està presidit per una imatge de la Verge, obra de Berenguer Ferrer, amb dosser al damunt. Com a característica diferenciadora d’aquest portal, i element poc freqüent en el gòtic català, hem de destacar el gablet triangular que remata el portal.

En el mur de migdia s’obre el portal de sant Antoni , format per arquivoltes llises de perfil ogival, de concepció més simple i esquemàtica, en consonància amb la severitat del nostre gòtic.

La tercera és la porta de sant Martí , està rematada per un simple arc de mig punt adovellat. Devant presenta un ampli pòrtic neogòtic, obra del gaudinià Alexandre Soler i March, amb tres arcs ogivals rematats per gablets acabats en una carxofa, entre els quals s’aixequen uns pinacles piramidals. El pis superior inquibeix el museu. Una graonada inacabada dona relleu al conjunt.

A l’interior, a la dreta d’aquesta porta s’aixeca el baptisteri , inclós en el projecte neogòtic desenvolupat pel modernisme. És de planta octogonal. A l’entorn de la pica baptismal, del segle XVIII, per mitjà de vuit columnes cilíndriques coronades amb capitells esculpits, es crea un deambulatori rematat per un cimbori, la clau de volta del qual està decorada amb l’Anyell diví.

A l’esquerra de la mateixa porta i també a l’interior hi hà la capella del Santíssim , d’estil renaixentista, coberta amb volta de creueria. Les claus de volta mostren l’escut de Manresa, el pelicà com a símbol eucarístic i sant Tomàs d’Aquino. Les vidrieres amb les imatges de les verges dels Dolors, del Carme i sant Lluís fan al.lusió als patrocinadors de la restauració de la capella.

A l’interior, la capçalera , a llevant, és formada per un absis poligonal, configurant un conjunt de set capelles radials amb girola al voltant del presbiteri , el qual està situat en un nivell superior a la resta de l’edifici i està centrat per una altar modern de marbre, presidit per una imatge de la Mare de Déu de l’Alba o de l’Aurora, obra de Ramon Majà, i daurada per Pere Roca, reproducció de la talla gòtica que fou cremada el 1979. A l’entorn de la girola cal mostrar atenció en un conjunt de sis sarcòfags gòtics.

També a l’interior i d’entre les múltiples obres de valor artístic que conserva la Seu cal destacar quatre retaules, instal.lats a les capelles homònimes:

Al sud, el retaule de l’Esperit Sant , encarregat al pintor Pere Serra pel gremi de cuireters, fou acabat l’any 1394. En successives restauracions se substituïren les quatre taules del bancal per unes altres procedents del retaule de la Santíssima Trinitat, així com s’inserí la taula central de la predel.la, provinent del retaule de sant Antoni Abat, obra de Lluís Borrassà. El retaule s’estrucura en cinc carrers separats per muntants amb figures de sants i profetes. Seguint el mateix criteri descriptiu trobem les següents escenes: àngel, Creació del món, Anunciació de Maria, Adoració dels Reis, àngel, Creació d’Adam, Neixement de Jesús, Presentació al temple, Crucifixió, Coronació de Maria, Adveniment de l’Esperit Sant, àngel, Baptisme de Jesús, Resurrecció, Ascensió de Jesús, àngel, Trasfiguració, Aparició de Jesús als apòstols i Predicació de sant Pere. A la predel.la: discussió de sant Esteve amb els jueus, Enterrament de Crist i Missa de sant Martí (escena en la qual es representa el pintor i la seva família).

Per una porta situada a ponent de l’edifici s’accediex al Museu Històric de la Seu , en el qual es conserven les arques-reliquiaris del Cossos Sants , d’estil plateresc datades al segle XVII. Són obra de l’argenter Anton Lloreda i foren pagades per Galzeran de Grevalosa. Contenen dins d’unes caixes de fusta les relíquies de sant Maurici, sant Fruitós i sant Agnès. Una altra peça important d’aquest museu és el Crist de Manresa , una talla policromada del segle XII. És un Crist Cruxificat, amb un cert hieratisme present a l’estructura general de l’obra, únicament alterat per l’expressivitat del rostre.

També es conserva un frontal d’altar florentí , de meitat segle XIV, obra de Geri di Lapo. És una peça teixida de lli, brodada amb seda i fil d’or i argent, en la qual s’hi representa a la part central un calvari i als laterals, dividits en nou espais, diverses escenes de la vida de Jesús.