Colegiata-Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa ***

Els antecedents de l’actual església cal centrar-los en un edifici romànic sota l’advocació de Santa Maria, que perdurà amb diverses modificacions fins a la construcció de l’actual edifici al segle XIV. Aixecada damunt del Puigcardener, sector històric i antic de la ciutat, fou concebuda i dissenyada inicialment per Berenguer de Montagut, segons consta a la contracta.

Segons Josep M. Gassol a l’edifici es constaten diverses etapes: entre 1325 i 1353 es contruí la capçalera i el primer tram, disposat a manera de fals transepte, als laterals del qual s’obriren sengles portals, el de santa Maria i el de sant Antoni; entre 1353 i 1425 es construiren tres trams més amb les seves capelles laterals; entre 1480 i 1488 es van finalitzar els dos trams darrers amb les corresponents capelles i el mur de ponent que tancava el temple. Posteriorment es va construir un cor (1490), la cripta (1578), el baptisteri (1594) que va ser substituit el 1915 per l’actual, el campanar (1545-1592), la capella del Santíssim (1657), la sagristia (1683), el claustre (XVIII), i una nova façana (1915-1934).

L’obra, per la seva llarga durada, presenta la confluència d’estils diversos. Amb tot hi ha prou elements per circumscriure’l dins de l’estil gòtic català mediterrani, caracteritzat per l’austeritat decorativa.