A l’edat moderna la plaça Major guanyà un nou element que, probablement fins als nostres dies, n'ha estat el més característic, fins al punt de convertir-se en el símbol de la vila; evidentment, parlem de la font monumental de Prades, la més característica del Renaixement Català.
|
La Font de la Plaça Major, més coneguda per la Font de Prades -situada davant d'un lateral del portal de l'església, a l'extrem sud-est de la plaça- es va construir al voltant dels segles XV i XVI. Originalment comptava amb una construcció accessòria per aixoplugar-ne la font que més tard i, davant l'amenaça de ruïna, es va enderrocar.
|
|
Com tantes altres construccions del municipi és de pedra vermella, coneguda popularment com "pedra esmoladora". Al llarg del temps s'han anat renovant les pedres que la componen perquè aquesta pedra és tova i més aviat fràgil, el que fa que sigui fàcil treballar-la però també que s'erosioni amb facilitat.
|
|
La font té forma de globus terraqüi amb l'hemisferi nord en talles quadrades, l'equador marcat amb cercles que en sobresurten i l'hemisferi sud amb pedra tallada verticalment en forma de plecs. L'esfera té 4 brolladors situats a cadascun dels punts cardinals dels que brolla l'aigua a una pila circular elevada sobre una base de pedra vermella quadrada i amb un peu que en sobresurt pel damunt dels diferents materials que han compost la superfície de la plaça.
|