Castell-Palau de l'Abat de Vila-sacra

El Castell Palau de l'Abat o Castell de Vila-sacra és un castell termenat documentat el 1226. Dit també l'Abadia per haver-hi residit a finals del segle XVIII la comunitat benedictina de Sant Pere de Rodes. Actualment rehabilitat, des del 2011 acull la Casa de la Vila del municipi.

Apareix documentat com a possessió dels Cruïlles-Peratallada a la primera meitat del segle XIII. L'any 1226, Gilabert de Cruïlles i la seva muller Cecília el vengueren, amb les seves pertinences, termes, parròquia i jurisdicció a Arnau de Foixà però només mentre visqués. El 1240 l'abat Ponç del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes va comprar el castell a Gilabert de Cruïlles, iniciant el progressiu augment del poder del monestir al castell i terme de Vila-sacra.

A finals del segle XIII foren freqüents els litigis entre l'abadia i els comtes d'Empúries per dominis i jurisdiccions. L'any 1303, sota amenaça d’excomunió, Ponç V d'Empúries signà un compromís. Finalment el monestir va aconseguir el poder absolut sobre les jurisdiccions dels castells de Vila-sacra, el Far i Marzà. L’any 1308 l'abat Berenguer de Riumors, com a abat de Sant Pere de Rodes, obtingué, per sentència arbitral, el reconeixement del dret absolut que li competia, la jurisdicció civil de Vila-sacra. I l’any 1402, el rei Martí l'Humà, en accedir al títol de comte d'Empúries, renovà els drets del monestir.

El 1797, durant la Guerra Gran, el vell cenobi fou saquejat per les tropes franceses. Un any després, el 1798,  s’iniciaren obres de reforma per recuperar l’edifici. Mentre, la comunitat benedictina decidí abandonar el monestir, molt envellit i insegur i traslladar-se a Vila-sacra. El 1809 amb el decret d'abolició dels ordes religiosos pel rei Josep Bonaparte, la comunitat es va dispersar. Durant la Guerra del Francès l'edifici fou ocupat per les tropes franceses, que hi causaren moltes destrosses i encara que la comunitat hi retornà el 1814, quatre any més tard es traslladarien a Figueres per concessió reial de Carles IV, i el monestir de Vila-sacra restà abandonat. El 1835 amb les lleis d'exclaustració i desamortització de Mendizábal les finques del monestir passaren a mans de l'Estat. El Castell de l'Abat de Vila-sacra que estava format per la casa, el corral i l'hort el 1843 fou subhastat i adquirit per Ignasi Salleras.

De les restes de l'antic castell de Vila-sacra, situades prop de l'església, a la banda de ponent, en destaca la torre de planta circular i forma troncocònica. Al costat de migdia d'aquesta torre hi ha adossat un edifici de planta rectangular que malgrat trobar-se en un estat de conservació molt dolent, conserva encara alguns elements d'època gòtica; essent remarcables la finestra geminada gòtica amb arcs trilobulats sense columna ni capitell del mur de llevant i el gran arc apuntat de la banda nord. També hi ha restes d'espitlleres a la part baixa. Hi ha una torre de planta rectangular a ponent. Pertanyents a les reformes del 1798 són les obertures rectangulars i la casa que s'adhereix a la banda occidental de la torre circular.

La torre té adossades construccions a migdia i ponent. A la part restant el parament presenta algunes alteracions o destruccions puntuals d'èpoques tardanes. Les edificacions molt més tardanes situades vers el nord i un casalot adossat a la façana gòtica a l'extrem de llevant del conjunt, es pot comprovar que es drecen parcialment sobre fonaments de murs antics, però de datació impossible de precisar en l'estat actual.

Els elements conservats de l'antic castell de Vila-sacra corresponen a èpoques diverses. La part baixa de la torre, és la més antiga: pot ser datada al segle XI. La tercera planta, al voltant dels segles XIII i XIV, mentre que el coronament sembla que va ser bastit durant el segle XVI. Pel que fa al palau, alguns elements gòtics segurament pertanyen als segles XV-XVI, encara que les diverses obertures rectangulars i la construcció afegida a la torre per la seva banda de ponent, segurament daten del segle XVIII.