Escultures urbanes d'Igualada

Font del Rei Neptú

PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º

Igualada - Escultures urbanes - Font del rei Neptú

Font d’estil neoclàssic, obra de Damià Campeny, que trobem a la plaça del Rei, inaugurada el 1832 per commemorar la portada d’aigües procedents de l’Espelt fins a Igualada. Consta d’una base quadrada amb vuit brolladors de màscares humanes, una columna d’estil dòric amb un baix relleu de nimfes amb càntirs i, coronant el conjunt, l’estàtua del rei Neptú amb trident, divinitat clàssica romana de les aigües.

Hèrcules i Prometeu Encadenat
Aquestes dues escultures, ubicades respectivament a la plaça del Pilar i la plaça de sant Miquel, són rèpliques en bronze dels originals en guix conservats a l’Ateneu Igualadí, obra de l’escultor igualadí Josep Campeny. Corresponen a dues escenes mitològiques relacionades amb el dotzè treball dels que se li encomanaren a l’heroi: la missió que li encomanà Euristeu de portar les pomes d’or de les Hespèrides. La primera correspon a la lluita entre Hèrcules i l’àliga que turmentava Prometeu. La segona representa Prometeu, encadenat a la muntanya del Càucas, amb un àliga devorant-li el fetge i que es regenerava constantment, càstig amb què el va punir el pare dels déus per haver robat el foc per donar-lo als mortals.

Igualada - Escultures urbanes - Hèrcules

Igualada - Escultures urbanes - Prometeu encadenat

A Jordi Savall
L’escultura A Jordi Savall (2019) és una escultura de mida natural en bronze en homenatge a l’il·lustre musicòleg igualadí. L’obra, que pesa 250 quilos, va requerir d’un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això permet que qualsevol pugui asseure’s al seu costat i apreciar els seus detalls. L'escultora, Teresa Riba plasma en aquesta obra el treball pacient i reflexiu de Jordi Savall, no escatimant esforços per transmetre l’esperit artístic de l’homenatjat. El tractament de l’obra de Teresa Riba com en d’altres obres seves dibuixa un resultat naturalista d’acabats rugosos que transmeten l’esperit de l’artista i copsen a través del vestuari i el gest interpretatiu la tasca musicològica portada a terme per aquest igualadí universal. El resultat, sense deixar de tenir actualitat, transmet un aire d’antigor que entronca amb la música recuperada per Savall i l’espai on va ubicada l’escultura.

Igualada - Escultures urbanes - A Jordi Savall

Nena de la Font
Al començament de la rambla de sant Isidre ja hi havia hagut una font, encara que d’aquelles de fosa extrapolables a moltes d’altres poblacions de la nostra geografia. El 1997 l’Ajuntament recuperà la font fent-ho amb una obra de l’escultora igualadina Teresa Riba, que combina l’element funcional (la font) amb una figura humana molt present a la seva obra, una nena. La Nena de la font, combina dos elements amb un tractament molt diferent, diferenciant clarament el que és l’objecte (la font) de forma arrodonida i de pedra polida i el que és la figura humana de tractament rugós i en bronze, on el més important és el gest i el moviment aconseguit amb la torsió de la figura.

Igualada - Escultures urbanes - Nena de la Font

Noi de la Rambla
El 1998 una nova escultura de Teresa Riba ocupava un lloc destacat a la nostra rambla, el Noi de la Rambla, una figura de connotacions clarament contemporànies d’un noi ubicada en un punt que anys enrere era lloc de trobada de molts joves igualadins. Hem de recordar que durant molts anys, molt a prop d’on és ubicada l’escultura hi havia un local de billars i màquines recreatives, cal Ferrer, que aplegava molt jovent a la sortida d’escola.

Igualada - Escultures urbanes - Noi de la Rambla

Nos (altres)
Amb l’ensorrament definitiu de les restes que quedaven de l’antiga fàbrica de teixits de Cal Font, la plaça quedava dibuixada en forma de L, comunicant amb el carrer del Clos. En aquest nou espai urbanístic, el 2015 s’inaugurà l’escultura Nos (altres) de l’artista Teresa Riba. Nos (altres) és un crit a la igualtat de les persones sigui quin sigui el seu lloc d’origen. L’escultura es composa de dues adolescents d’origen diferent que és com si es busquessin, si es necessitessin però no gosessin a dir-se res... i és que en el fons tots ens necessitem. El gest de les figures dibuixa el recel que moltes vegades tenim vers persones vingudes de fora i que tan sols la voluntat pot unir-nos i enriquir-nos. Separa ambdues figures al terra una placa on es llegeix: Nos (ALTRES) ... la clau de la convivència la tens tu...