Capella mausoleu del requetè Mare de Déu de Montserrat al monestir de Montserrat

En el començament de la Guerra Civil els carlistes Mauricio de Sivatte, José Mª Cunill, Josep Bru, Salvador Bonet, Ramon Gassió  i d’altres s’ajuntaren per formar una unitat de combat diferent del exèrcit revoltat, creant un Terç de Requetè, en el que més tard s’hi uniren la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) creada pel Dr. Albert Bonet i en la que després, també hi va col·laborar el beat Pere Tarrés, formant entre tots el Terç Requetè de la Mare de Déu de Montserrat.

El grup català va néixer a la ciutat de Saragossa el 25 de setembre de l’any 1936 amb 15 joves que formaren una secció. A mida que s’anava coneixent aquell fet s’hi apuntaren altres catalans, que havien pogut passar-se al bàndol nacional i junts arribaren a formar una centúria catalana. Els ajuntaren amb el Requetè dels Almogàvers i ara tots junts ja formaren el Terç Requetè de la Mare de Déu de Montserrat, formant part de la 74 Divisió. L’alferes Pere Gallart i Folch i el capellà mataroní Salvador Nonell i Bru foren els líders durant tot el conflicte. La llengua que es parlava i totes les ordres que es donaven eren en català. La seva consigna era: no hi ha millor soldat, que un requetè acabat de combregar. Entraven en combat cantant “El Virolai”. En tornaren pocs i 22 d’ells, acabada la guerra, es convertiren en sacerdots. Els noms dels requetès morts estan gravats en les estacions del Via Crucis de Montejurra.

El dia 28 d’octubre de 1939, el Terç volgué ofrenar la seva bandera a la Mare de Déu de Montserrat i aquell mateix dia es va posar la primera pedra de la capella-mausoleu pels morts del Requetè, l’únic cas permès a Montserrat.

L’any 1956 es va fundar la Germandat d’excombatents. L’any 1961 es va inaugurar la capella-mausoleu. El dia 1 de maig 1961 es feu el trasllat oficial de les restes dels integrants del Terç de requetès Nostre Senyora de Montserrat morts durant la guerra civil.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat