Església parroquial de Santa Maria de Vila-rodona
La parròquia de Santa Maria de Vila-rodona des dels seus orígens va pertànyer al bisbat de Barcelona fins l’any 1957, quan els límits amb l’arquebisbat de Tarragona, on ara pertany, es van ajustar als provincials. Tot i que la patrona és l’Assumpció de la Mare de Déu, les festes majors d’estiu i d’hivern se celebren els dies dels copatrons: Sant Llorenç (10 d’agost) i Sant Sebastià (20 de gener).
| ||||||
El temple parroquial és de planta de creu llatina amb cúpula dins un cimbori sobre el creuer. Consta de tres naus de cinc trams, un dels quals amb el cor i un altre que fa de transsepte; la central està coberta per voltes de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; les laterals ho estan per voltes d’aresta; la capçalera té un absis poligonal que inclou un presbiteri semicircular prolongat per un tram cobert amb una volta de llunetes; el transsepte té els braços acabats en forma poligonal de tres costats. El cor, amb una balustrada de fusta, descansa en un arc carpanell i una volta de llunetes; tres tribunes es troben sobre les naus laterals per banda; una imposta classicista recorre tota la nau major sota la volta; unes pilastres de capitell compost sota els arcs torals reforcen els pilars que separen les naus. El frontis de la façana queda dividit a una altura mitjana en dues zones per una destacada cornisa motllurada; la zona baixa, amb el portal rectangular, està decorada amb quatre pilastres toscanes d’escàs relleu, dues que flanquegen el portal i dues més a les cantoneres, aquestes dobles, una a cada cara dels caires del cos central, lleugerament més avançat. Al damunt i a sota de la cornisa està decorat amb un fris dòric.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
L’església, d’estil neoclàssic va ser construïda al llarg de la segona meitat del segle XVIII. El 25 de juny de 1758 el bisbe de Barcelona Ascensi Sales, davant l’estat ruïnós de l’església d’aleshores, ordenava la construcció d’un nou temple, que havia d’estar començat durant aquell mateix any. L’església es va edificar en dues fases. En la primera es va construir el presbiteri, les sagristies laterals, el creuer i una capella per banda amb la secció de nau corresponent. Aquesta part arribava fins a les parets de l’església vella i fou beneïda el 10 d’agost de 1766. A partir d’aleshores es van paralitzar les obres. La construcció de la segona fase de l’església es va realitzar entre 1793 i 1797. Abans va caldre aterrar l’església vella que es trobava en molt males condicions: apuntalada i desplomada.
| ||||||
| ||||||
El juliol de 1936 es van destruir tots els altars amb la seva imatgeria. Durant els anys 40 es van anar reconstituint amb velles i noves advocacions. L’any 1967 es refeia per segona vegada l’espai del presbiteri, obra pictòrica i escultòrica de Jaume Pereló i Miró. El campanar de l’església de Santa Maria es va construir amb posterioritat a l’acabament del temple, l’any 1855, segons un projecte signat pel mestre d’obres Pedro Forés i Pallàs de 1834. Després del de Sant Joan de Valls és el campanar més alt de la comarca. En el projecte inicial el cos superior era menys elevat. Sembla que s’enlairà degut a l’interès del propietari de Mas d’en Guerra que per tal de poder-lo veure des de la seva masia va contribuir en el seu finançament amb la calç que es necessitava. La seva construcció es va sufragar amb els diners sobrants de la venda del molí fariner de la Molina destinats al nou cementiri i un repartiment veïnal. Entre 1952 i 1954 es realitzaren unes obres de reforma a causa del mal estat del seu coronament en les quals s’hi va inserir la balustrada de pedra. | ||||||
| ||||||
Text: Josep Santesmases i Ollé Peus de foto (Arxiu Santesmases-Rabadà):
Foto 1. Pintures i escultures del presbiteri, de l’Assumpció de la Mare de Déu, obra de Jaume Perelló i Miró, realitzades l’any 1967. |
Curiositats
| ||||||
| ||||||
Peus de foto (Arxiu Santesmases-Rabadà): Foto 1. L’església parroquial en una imatge de postal de la segona dècada del segle XX. Foto 2. Imatge de la façana de l’església i del campanar d’una postal de la segona meitat dels anys 50, després de la seva restauració Foto 3. Fotografies de l’interior de l’església anteriors a la guerra civil. Foto 4. El presbiteri després de les obres de recomposició de la postguerra. |
Població: Vila-rodona
