Fonts Fresques i el safareig del carrer de la Font de Vila-rodona

Les Fonts Fresques i el safareig corresponent estan situats al capdavall del carrer de la Font. Aquest carrer, de mitja galta, fins a finals del segle XVIII era simplement el camí de la Font o de Valls que conduïa al pont de tres ulls desaparegut el 17 d’agost de 1921 amb la gran riuada del riu Gaià de l’aiguat de Sant Cinto. Per tant les fonts i el safareig estaven situades als afores del poble. A principis del segle XIX es va començar a urbanitzar el carrer a partir de la parcel·lació de les hortes que tocaven al camí. Moltes de les cases feien 40 pams d’amplada i gairebé totes tenien i encara tenen hort al darrere, limitant a ponent amb l’espai proper a la llera del riu Gaià.

L’aigua de les Fonts Fresques inicialment procedia només d’una vena d’aigua, que en part sembla que es nodria de les filtracions de la sèquia i de les hortes que es regaven i emergia pels dos brocs laterals que al mateix temps alimentaven el safareig. L’any 1893 va arribar l’aigua potable a Vila-rodona a partir de la instal·lació d’una llarga canonada des de la font dels Rajolins situada al costat del torrent de Rubió, entre Santes Creus i Aiguamúrcia. Fins aleshores els vila-rodonins s’abastien d’aigua d’alguns pous que hi havia dins de les cases, d’alguna font dels afores del poble com la de les Fonts Fresques i també de la sèquia, per a determinades necessitats. Sens dubte l’arribada de l’aigua potable, a les fonts públiques que s’instal·laren i a les cases, va millorar, i molt, les condicions sanitàries de la població. Al mig des dos brocs de la font inicial s’hi va instal·lar amb posterioritat una aixeta o canella d’aigua potable.

Els cinc magnífics plataners foren plantats l’any 1873 al mateix temps que els de la Plaça dels Arbres acabada d’urbanitzar. El safareig era un espai molt concorregut per les dones que hi acudien a rentar la roba, i fou utilitzat fins a l’arribada de les rentadores domèstiques a partir de la segona meitat del segle XX. El safareig era un espai necessari i imprescindible on es creava una sociabilitat molt característica a partir de les disteses converses que s’hi establien.

Actualment l’entorn de les fonts Fresques i el safareig s’ha convertit en un espai de lleure, amb taules i barbacoa, ben a prop del riu Gaià.