|
En aquest indret hi havia el pou de Beure on les dones anaven a omplir els càntirs. Cadascuna es portava la seva corda i havia de baixar el càntir vigilant de no tocar les parets, fins que al 1950 Josep Batet, aleshores alcalde pedani del poble, hi va posar una corriola i una pica. Fora del pou, els càntirs s’omplien gràcies a una aixeta. També aleshores es va construir el pedrís per a seure.
|
|
El pou de les Galletes també és un pou d’aigua viva o naixent. A l’abeurador, omplert a galledes, hi bevien els béns de Cal Curt que cada hivern baixaven a pasturar de la muntanya. Al seu costat, el safareig , també s’havia omplert a galledes si la pluja era escassa i la mina no rajava prou.
L’aigua procedent de la mina s’aplegava en una antiga bassa al costat del pou de l’Olivar i una altra part era conduïda, per un canal que vorejava el marge, fins al safareig. Quan la mina rajava, als safareigs hi anaven gairebé totes les dones del poble a rentar, perquè així s’estalviaven d’utilitzar l’aigua de les seves cisternes. Deien, a més, que l’aigua de la mina feia la roba molt més blanca...
|
|
Ben a prop hi havia també el pou Blanc, el pou de la Font de Cal Jané, el pou de Cal Tet i el pou Vell, també de Cal Tet.
Als pous s’hi podia arribar des del poble pel camí dels Pous , arrenca al carrer al costat de les fassines del Tet i baixa entre les vinyes del Curt fins al pou de Beure, el de les Galletes i el safareig. Aquí segueix cap a l’hort del Rector, a mà esquerra, i pujava fins a la carretera. També s’hi pot arribar agafant l’antic camí del Vendrell i, quan s’és baix al fondo, es pren el trencall que porta fins al camí dels Pous.
|
