L’ermita de Sant Antoni és un edifici construït fora muralles a cavall dels segles XIII i XIV, originàriament d’una única nau i de la qual només se’n conserven els murs perimetrals. S’hi van efectuar algun tipus d’obra vers 1397, data que es conserva esculpida en una pedra. Destaca l’arcada de mig punt de la porta principal, adovellada, amb decoració geomètrica i amb uns relleus de caps humans a les impostes. En el seu interior es poden veure encara dues arrencades de pilastres.
Sembla que va fer funcions religioses però també d’hospital, en el qual s’acollia als malalts especialment els causats per les epidèmies; això justificaria la seva construcció tant propera a la població però extramurs.
|