Monument al Timbaler a la Plaça Gran ***
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
| ||||
Instal·lat en un dels extrems de la Plaça Gran, fou aixecat en record d’un dels sallentins més llegendaris, Isidre Llusà i Casanoves, identificat amb el mític timbaler i al qual la tradició atorga el protagonisme de les batalles del Bruc ocorregudes a partir dels dia 6 de juny, diada de Corpus de l’any 1808. De fet però els veritables protagonistes foren la mobilització popular, els militars professionals i els sometents de Manresa, Igualada, Santpedor i d’altres localitats del Bages, l’Anoia, el Baix Llobregat i fins i tot de les terres de Lleida. El 4 de juny de 1808 una columna francesa sortí de Barcelona en direcció a Manresa, Lleida i Saragossa. | ||||
| ||||
La vigília de la batalla, el dia 5 de juny de 1808, es van tallar pins i van cavar foses per barrar el pas als francesos. Els efectius de la columna francesa sumaven 3.800 homes. El resultat de l’emboscada estratègica del dia 6 de juny fou la retirada de la columna francesa, amb 300 efectius morts i un dels canons perdut en ensorrar-se el pont d’Abrera, quan es retiraven. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. El número de soldats francesos era molt superior que a la primera batalla, mentre que les forces que se’ls enfrontaren disposaven de menys efectius; el fet de comptar amb quatre peces d’artilleria va provocar una segona victòria dels del país. | ||||
| ||||
Anys després, l’any 1809, s’incorporava la llegenda del Timbaler. L’historiador Cabanes parlava del minyó de Santpedor, convertit en "general en xefe". Es parla que aquest jove, per alguns autors Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor el 15 de març de 1791 i mort el 7 d’abril de 1809, va dirigir la batalla amb un timbal com els que s’utilitzaven a les confraries. | ||||
| ||||
