Església parroquial de Sant Joan Baptista de Vallclara

L’actual església parroquial de Sant Joan Baptista de Vallclara fou bastida sobre l'anterior, que originalment era un temple romànica. De la primitiva se sap que en els anys 1279 i 1280 consta que el rector satisfeu 30 sous en concepte de dècima papal (desena part de les rendes). El segle XV n’era titular l'arquebisbe de Tarragona.

Al segle XIX (1804-1814) es bastí la nova església. El 1805 es signà el contracte de construcció amb mestre d’obres de l'Espluga de Francolí Francesc d’Assís Nadal i Roig. L’import de l’obra ascendia a l’entorn de 7500 lliures, que es costejaren amb les aportacions dels veïns de Vallclara que s'imposaren voluntàriament un quinzè de les collites. Per la seva construcció es reutilitzaren carreus de l'antiga església romànica. El setembre de l'any 1814 es procedí a la benedicció de l'església nova pel rector Bernat Rabascall.

Es tracta d’un edifici neoclàssic de planta de creu llatina, amb absis d'estructura senzilla i cor als peus. La portalada  és formada per dos pilars llisos amb capitell jònic que suporten un arquitrau sobri i sense decoració. Damunt de l’arquitrau hi ha una fornícula buida, emmarcada per un petit templet amb timpà. A la part alta del temple i dessota del frontó triangular amb un petit ull que capça l’edifici s’hi obre un rosetó.

A la part esquerra trobem el campanar, senzill, sense ornamentacions. Presenta una base quadrangular que suporta el cos de les campanes, d’estructura octogonal. En quatre dels seus costats presenta obertures d’arc de mig punt amb les campanes. En la transició de la base al cos octogonal hi ha instal·lat el rellotge. El cos octogonal de les campanes és sobrealçat per un altre cos octogonal amb obertures en forma d’òcul que es superposen a les campanes. L'any 1936 es va haver de reconstruir el coronament i les cornises del campanar a causa dels efectes de la caiguda d'un llamp que havia tingut lloc uns anys abans. Els autors de les obres van ser els paletes de la vila Pere Vinyals i Masó i el seu fill Pere Vinyals i Alentorn.

A l’interior destaquen les columnes de grans proporcions que sostenen la coberta de la nau central. Presideix l’església l'altar major neoclàssic, acabat el 1862, obra de l’artista, natural de Benicarló, Feliu Ferrer i Guasch, costejat també pels veïns amb dos quartans de blat (a l’entorn de 12 litres) anuals per casa. Aquest retaule fou restaurat a la segona meitat del segle XX, junt amb el medalló en baix relleu que representa a Sant Joan predicant al Jordà, el Banquet d'Herodes i Salomé (situat al mur esquerre del presbiteri).

L’any 1999 es va restaurar l’altar de Sant Antoni i es va col·locar una nova imatge. Al Museu de Vic hi ha una antiga lipsanoteca de fusta procedent d'aquesta antiga església, que formava part del seu mobiliari litúrgic.