Ponts sobre el Gaià a Vila-rodona
El pont vell, el pont provisional i el pont nou.
El dia 17 d’agost de 1921 cap a les 10 de la nit una gran riuada va derruir el pont d’entrada a Vila-rodona que travessava el riu Gaià. Possiblement va ser la riuada més important que ha baixat pel Gaià del segle XIX ençà. Segons referències de l’època ni els més vells recordaven un aiguat semblant que fou conegut com l’aiguat de Sant Cinto: los nats no ho havien vist. El pont desaparegut era una construcció de tres ulls d’arcs gairebé semicirculars que se sostenien a les bases laterals i a les dues pilastres centrals. Segons una font havia estat construït l’any 1549 i segons unes altres el 1607 o en els anys anteriors per Oliveri Nauqui, arquitecte italià d’una família establerta a Alcover, el qual entre 1602 i 1621 seria el mestre d’obres de la construcció de l’església parroquial d’Alcover. Oliveri Nuaqui el 13 d’agost de 1607 signava una àpoca o rebut de 100 lliures barceloneses a favor de Cosme Totosaus, paraire de llana i als jurats de la universitat de Vila-rodona pel compliment del preu de la fàbrica del pont que va construir. | ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
L’aiguat de 1921, si bé el podem considerar com una circumstància de condició catastròfica, passats només quatre anys la resolució de les conseqüències de la riuada va comportar una millora substancial en l’accés a la població i alhora va ser el detonant del inici del creixement de l’estructura urbana, orientat vers els sud de la vila. | ||||||
| ||||||
|
Després d’un primer pas interí damunt del Gaià, l’any 1922 es va construir un pont provisional damunt de dues pilastres de formigó que encara es conserven i que sovint es confonen amb les del pont vell. Aquest pont construït uns metres més avall del que va destruir la riuada, derivava l’accés cap el carrer de la Font, tal i com ho feia l’antic. Mentrestant es redactava el projecte de construcció d’un pont nou que configuraria el nou accés a la vila, des de davant mateix del celler cooperatiu fins a la plaça dels Arbres. Podríem afirmar que l’aiguat de Sant Cinto va ser el revulsiu pel futur creixement urbanístic i va propiciar uns accessos condicionats als vehicles de motor que començaven a circular. És evident que el pont vell i l’entrada pel carrer de la Font ben aviat hauria quedat limitat i hauria estat insuficient per la circulació dels cotxes de línia i camions. La subhasta de les obres del pont fou convocada el 26 de març de 1923 i finalment va ser adjudicada a Guillermo Basso de Barcelona per 222.458,40 pessetes. Les obres de construcció es van iniciar el mes de febrer de 1924. | ||||||
| ||||||
|
El pont nou fou inaugurat el 10 d’agost de 1925. La seva realització es planificà amb nous sistemes constructius de manera que no es necessitava cap pilastra central. Fou executat mitjançant unes bigues de formigó forjat construïdes en el mateix indret damunt d’unes bastides de fusta, suportades lateralment en dues plataformes. Les bigues tenen una forma de quadrats continuats travessats en diagonal. Va caldre rebaixar el terreny de la hortes per on circularia la carretera o carrer d’entrada que arribaria fins a la plaça dels arbres.
El 6 de juliol de 1926 una altra gran riuada es va endur riu avall el pont provisional de fusta suportat damunt de les pilastres de formigó forjat que encara es conserven. | ||||||
| ||||||
| ||||||
|
Text: Josep Santesmases i Ollé Foto 1. El pont vell. 1915 Foto 2. El pont vell des de la riba esquerra. Al fons la torre del Bernat. Còpia cedida família Sandoval. Foto 3. El pont vell. Matriu per a la impressió de postals comercialitzades per F. Gavaldà. 1917 Foto 4. El primer pas després de l’aiguat de Sant Cinto del 17 d’agost de 1921. Fotografia: Lluís Jané Moragas. Arxiu Municipal de Valls / Lluís Jané Moragas. Fotos 5, 6, 7 i 8. El pont nou en construcció. 1925. Foto 9. El pont provisional en primer pla davant del pont nou. L’any 1926 una riuada es va endur el provisional. Còpia cedida família Sandoval. Foto 10. El pont nou el dia 10 d’agost de 1925. Fotografia de Pere Català Pic de la col·lecció de postals comercialitzada per Joan Solé. Foto 11. Les dues pilastres de formigó forjat de pont provisional. 2015. Foto 12. El pont nou amb tota l’amplitud damunt del Gaià: 2015 Foto 13. L’estructura del pont vista des de sota. 2015
Foto 14. El pont nou. Al fons el celler cooperatiu. 2022.
|
