11.- Ca l'Amanidor de la Granadella
|
Amanidor era la persona encarregada d'amanir o amerar el cànem. Durant molts anys el cànem fou el producte que més s'usava per fer cordes de qualitat. Un cop segat o arrencat, el cànem era estès a l'era per assolellar-lo, i seguidament se li treien les fulles i s'espolsava per fer saltar la grana. Després se'n feien garbes o manats. La fibra tèxtil del cànem es troba a la pela, completament agafada al tronc, que cal destruir per poder-la obtenir. De primer s'amarava, o sigui s'amania posant les garbes un cert temps en un riu o safareig. Fora de l'aigua calia eixugar-lo en un lloc ben assolellat. Ja sec de nou s'estenien els manats i se'ls batia fortament amb un bastó o amb una maça. | ||||
| ||||
| Fibra del tronc de cànem Cordes i vencills de cànem Amb aquesta operació -anomenada desfustar– es trencava el tronc i es feia saltar la llenya més grossa. La segona operació era la de bregar amb l'espadella, que consistia a destruir totalment el tronc i deixar la fibra obtinguda de la pela. Posteriorment, calia pentinar amb una eina de fusta amb un nombre indeterminat de pues encorbades a la part superior. El matoll de cànem net es passava per aquest atuell, estirant fort, moltes vegades fins que quedava flonjo i esponjós, separada la fibra llarga de la curta, i de la part de la borra que era de pitjor qualitat. Abans de la revolució industrial, el cànem era una fibra molt utilitzada, ja que prové d'una planta que creix ràpidament, cosa que la fa econòmica, i les fibres són fàcils de manipular i molt resistents, cosa que les feia aptes per a sacs d'arròs, de patates, etc. i per a fer davantals i espardenyes. El cànem trenat s'usava per a fer cistelles, cadires i altres utensilis. Els vaixells a vela necessitaven un gran entramat de cordes, de les quals en depenia, en bona part, tenir una bona travessia. També gastaven moltes cordes els pescadors per lligar les xarxes. Els paletes les feien servir per lligar els taulons i muntar les bastides. Igualment, els pagesos i els hortolans per lligar les garbes o per pouar aigua. Els traginers les feien servir per lligar les seves càrregues al carro. Els basters per fer els guarniments dels animals En l'actualitat encara s'utilitza, tant a la indústria com a l'artesania popular per fer soles d'espardenyes i teixits per a sacs, embalatges, catifes, cordes, cinturons. A La Granadella va ser una indústria pròspera la del cànem, fins que va arribar d'Amèrica amb preus més baixos i es va deixar de produir. Aquesta casa de Ca l'Amanidor, és de les més antigues que conserven el nom de l'ofici. Donat que és un ofici perdut, posa en relleu la importància del seu nom i com encara ha arribat als nostres dies. | ||||
Els safareigs per amanir el cànem eren a la Plaça de La Roqueta, ara Vicens Blanch. Quan es va abandonar la producció aquest espai mig emporxat servia per refugiar-se els passavolants o els pobres que no tenien casa fins que l'Ajuntament se'l va vendre. Més tard va ser Centre de Dretes i espai cultural, amb un cafè que regentaven els de Casa Picot. Ara hi ha un forn de pa. La saga dels Amanidors la trobem abans de la Guerra del Francès i s'ha continuat dient igual encara que l'ofici s'ha perdut en la memòria. La padrina Dolores casada amb Lluís Solé |
