12.- Cal Botiguer de la Granadella

El botiguer és la persona que té botiga posada, propietari o gerent.

Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques.

Als Països Catalans, en contraposició a mercader, el botiguer era el menestral o artista dedicat al comerç a la menuda, especialment el venedor de teixits de llana i seda. Els botiguers constituïren gremis des de la fi del segle XIV, i esdevingueren poderosos a Barcelona, a Palma i a València. Durant els segles XVII i XVIII hom distingia el botiguer de tall (o mercader de draps) i el botiguer de sedes i teles (o mercader de teles pròpiament dit), que, tanmateix, el 1776 s'uniren a Barcelona. A València, amb la creació de la congregació mercaders de vara, s'uniren el 1764.

Bonaventura Martí Vidal (1897-1972), primer i únic botiguer de la família va saber des de molt petit què volia ser de gran: "botiguer".

De jove, als 14 anys, va anar de dependent a Reus, a Cal Navàs i a la Meravella, dues botigues de roba de llarga trajectòria a la ciutat.

Per amor, va tornar al poble i el seu pare, Josep Martí Romeu, li va comprar aquesta casa del carrer Major núm. 2 al Janet, pare del mestre Emili Pujol, perquè hi pogués posar la botiga. La va inaugurar l'any 1931, cinc anys abans de casar-se amb la Maria Balcells Farran, de casa Magí.

Tenia una porta interior de vidre gran des d'on es veia l'interior de la botiga i un taulell de fusta entrant a mà esquerra per poder vendre roba a tall. També venia confecció.

Cada temporada anava a proveir a Reus amb el cotxe de línia regular que hi havia entre els dos municipis ( al matí cotxe fins a Reus i al vespre, carregat de paquets fins a la Granadella). Com a bon comerciant, de tarannà afectuós i elegant a l'hora de servir, no es descuidava de posar, durant el mes de febrer el cartell de «Mes Blanco» que significava un bon descompte en la roba de la llar, majoritàriament de color blanc.

Entre els pobles de Bellaguarda, Bovera i la Granadella era conegut com el botiguer nou perquè entre els tres pobles només hi havia una altra botiga de roba.

Va tancar l'any 1958, quan van millorar les comunicacions i la gent ja anava a Lleida a comprar, molt més propera que Reus que fins aleshores havia estat capital comercial d'una amplíssima regió econòmica que s'estenia fins a Lleida i part del Baix Aragó.