Ferrer és la persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
No és el mateix produir que treballar el ferro. El ferro es produïa a la farga pels fargaires i era transformat pels ferrers, serrallers, forjadors o manyans.
Els ferrers feien reixes i portes de ferro, panys i les seves claus, frontisses, bisos, cargols, ferradures... Produir i reparar tot tipus d'eines i esmolar-les, les noves i les que es portaven per tal menester. Els ferrers no sols forjaven grans peces de metall, sinó que també feien ferratges per a carros i frens per a cavalls.
Una de les activitats més importants dels ferrers a les zones rurals era ferrar els animals. Consistia a clavar als cavalls, mules, ases... unes peces de ferro en forma d'U als cascos, a fi d'evitar que es fes mal quan caminava per terrenys rocosos. Per a ferrar un cavall, primer s'havia de desclavar la ferradura vella, llimar-li els cascos i després forjar-li la nova ferradura a la mesura exacta i fer els claus per a subjectar-la.
A La Granadella hi ha hagut bastants ferrers, encara que la casa que conserva el nom de l'ofici és la que expliquem, Cal Ferrer o Miquel del Ferrer pels més joves.
Era la ferreria d'en Miquel Llurba, l'últim de la saga d'aquesta família que es va dedicar a aquest ofici. Encara que el fundador fou Ramon Castellarnau Miró al segle XIX, fill de Josep Castellarnau i Antònia Miró d'Ulldemolins. La primera ferreria, però, era al Vall de Boters, on va néixer la Dolores Castellarnau Beá. Va continuar amb la ferreria el seu gendre Pere Joan Llurba Massip del Soleràs, casat amb la pubilla Dolores Castellarnau Beà el 1909.
|
Creu de ferro de l'església Ferrant una mula davant de Cal Ferrer
Els pobles del costat el coneixien com el "Ferrer de Castany", ja que en Ramon Castellarnau era descendent de cal Castany.
La casa que ara conserva el nom la van comprar a Gabriel Escolà. Era una era i va ser la primera que es va edificar en aquest indret. Estava encarada al Carrer Sunyer que es construiria més endavant. Hi van anar a viure a final del segle XIX.
En Ramon Castellarnau Miró va fer la primera Creu de ferro de davant de l'església. La que avui encara es conserva, còpia de l'original, la va fer el seu net Miquel.
El Miquel Llurba Castellarnau, l'últim ferrer de la casa, de jove va estudiar mecànica als Salesians de Barcelona. Per això, a més de treballar el ferro es va poder adaptar a les noves necessitats que requeria el pas del temps, arreglant tractors i vehicles de motor.
|